Vés al contingut

Helen Gwynne-Vaughan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHelen Gwynne-Vaughan

(1918) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1967 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Storrington (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióCheltenham Ladies' College
King's College de Londres
Royal Holloway College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMargaret Jane Benson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómicòloga, botànica, biòloga, professora d'universitat, taxònom, microbiòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBirkbeck College
Royal Holloway College
Universitat de Nottingham
University College de Londres Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWinifred Mary Curtis Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDavid Thomas Gwynne-Vaughan (1911–1915), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParesArthur Hay David Fraser Modifica el valor a Wikidata  i Lucy Jane Fergusson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Helen Charlotte Isabella Gwynne-Vaughan, (nascuda Fraser; Westminster, Londres, 21 de gener de 1879 - Storrington, West Sussex, 26 d'agost de 1967) fou una botànica i micòloga britànica. Durant la Primera Guerra Mundial va servir al Cos Auxiliar de l'Exèrcit de Dones, i després com a Comandanta de la Força Aèria Reial de Dones (WRAF) de 1918 a 1919. Durant la Segona Guerra Mundial, de 1939 a 1941, va ser Interventora en Cap del Servei Territorial Auxiliar (ATS).[1][2][3][4]

Biografia

[modifica]

Helen Fraser va néixer en una família aristòcrata escocesa, filla gran d'Arthur H. Fraser, un oficial de la Guàrdia Escocesa, originari d'Aberdeenshire, i de Lucy Jane, una novel·lista, originària d'Ayrshire. El seu pare va morir el 1884 i la seva mare es va tornar a casar el 1887 amb el diplomàtic Francis Hay-Newton.[5]

A causa de la carrera del seu padrastre, va passar part de la joventut a l'estranger i va ser educada principalment per institutrius. De 1895 a 1896 va estar interna al Cheltenham Ladies' College, a Gloucestershire

El 1899 era estudiant del departament reservat a les dones joves del King's College de Londres, on es preparava per als exàmens d'accés a la Universitat d'Oxford. No obstant això, va decidir continuar els seus estudis al King's College, on va ser una de les primeres estudiants de botànica i zoologia.[6] Va ser guardonada amb la Medalla Carter en Botànica el 1902 i es va graduar a la Universitat de Londres amb una llicenciatura en ciències el 1904. Va treballar sota la direcció de Margaret Jane Benson, al Royal Holloway College,[7] i es va doctorar en ciències el 1907 amb un estudi sobre el desenvolupament dels sistemes reproductius dels fongs.[5]

Va ser assistent tutorial del micòleg Vernon Herbert Blackman a la University College de Londres el 1904, després va exercir la mateixa funció al Royal Holloway College el 1905 amb Margaret Jane Benson. Un cop doctora, va ser nomenada professora de botànica a la Universitat de Nottingham.[6] El 1909, però, ja tornava a ser a Londres per dirigir el departament de botànica del Birkbeck College.[5]

Després de la guerra, el 1920, va sol·licitar sense èxit una càtedra a la Universitat d'Aberdeen i va continuar la seva carrera docent al Birkbeck College, on continuà la seva investigació en genètica dels fongs. Va ser cap de departament del 1921 al 1939 i del 1941 al 1944. Va presidir la Societat Micològica de Londres. Es va jubilar acadèmicament el 1944.[8]

Servei durant la guerra

[modifica]

El 1917, coincidint amb un moment en què es replantejava el paper i la intervenció de les dones dins de l'exèrcit com a mecanògrafes, mecàniques, conductores, muntadores..., on només havien col·laborat fins a aquell moment com a infermeres, Helen Gwynne-Vaughan va començar a exercir com a interventora del Cos Auxiliar de l'Exèrcit de Dones (WAAC) a França,[9] que aplegava —des de cuineres fins a tècniques en el manteniment de la maquinària militar– fins a 10000 membres. El seu compromís li va valer una condecoració de l'Orde de l'Imperi Britànic el gener de 1918, quan es convertia així en la primera dona a ser reconeguda amb aquest honor militar.[10][5]

Helen Gwynne-Vaughan fou comandanta de la Women's Royal Air Force (WRAF) de setembre de 1918 a desembre de 1919.[11]

Altres dedicacions

[modifica]

Durant els seus anys al Royal Holloway College, va participar amb Louisa Garrett Anderson en la fundació d'una secció de la London Suffrage Society a la Universitat de Londres.[5]

Es va presentar a les eleccions locals de Londres de 1922 com a candidata del Partit de la Reforma Municipal per Camberwell North, tot i que no en resultà escollida. Es va presentar novament com a candidata parlamentària del Partit Unionista per Camberwell North a les eleccions generals de 1922, 1923 i 1924.

També va ser activa en l'escoltisme femení. El 1930 va presidir la sisena Conferència Mundial de Noies Guia.[5]

Vida personal

[modifica]

El 1911 es va casar amb David Thomas Gwynne-Vaughan, a qui havia succeït com a cap del departament de botànica del Birkbeck College de Londres. El seu marit va morir de tuberculosi després de quatre anys de matrimoni i no van tenir fills.

Placa a la casa on visqué Helen Gwynne-Vaughan

Honors i distincions

[modifica]

El 1919, Gwynne-Vaughan va ser nomenada Dama Comandanta de l'Orde de l'Imperi Britànic en reconeixement al servei prestat durant la guerra. El 1929 va ser ascendida a Dama Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britànic (GBE) pels seus serveis públics i científics.[12]

Va ser escollida membre de la Linnean Society de Londres el 1905 i va rebre la medalla Trail el 1920.[13]

Les espècies de fongs Palaeoendogone gwynne-vaughaniae [14] i Pleurage gwynne-vaughaniae [15] reben aquest nom en honor seu.

English Heritage posà una placa blava en honor seu el març de 2020, a la casa de Bedford Avenue, a Bloomsbury, Londres, on va viure gairebé 50 anys.[16]

Publicacions

[modifica]
  • Fungi: Ascomycetes, Ustilaginales, Uredinales (1922).[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mary R. S. Creese: Vaughan, Dame Helen Charlotte Isabella Gwynne- (1879–1967). In: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004 accessed Online (nur mit Bibliotheksausweis); doi:10.1093/ref:odnb/33623
  2. ↑ «Helen Gwynne-Vaughan» (en anglès). University of London. Arxivat de l'original el 2022-06-22. [Consulta: 21 juny 2022].
  3. ↑ «Life story: Helen Charlotte Isabella Gwynne-Vaughan» (en anglès). Lives of the First World War. [Consulta: 21 juny 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Helen Gwynne-Vaughan, botánica y micóloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-01-2015. [Consulta: 22 juny 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Dearnley, Elizabeth. «Fungi and the forces: The pioneering life of Helen Gwynne-Vaughan» (en anglès). University of London. Arxivat de l'original el 2022-08-29. [Consulta: 22 juny 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Law, Cheryl. Women: A Modern Political Dictionary. I.B.Tauris, 2000, p. 70–71. ISBN 978-1860645020. 
  7. ↑ Joy Harvey & Marilyn Ogilvie, The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century, Volume 1 (Google eBook), p. 116, Taylor & Francis US, 2000.
  8. ↑ «BMS Talks: Patricia Fara - Survival of the fittest: The life and struggles of Helen Gwynne-Vaughan». Societat Micològica Britànica, 25 d’abril 2021. [Consulta: 22 juny 2022].
  9. ↑ Noakes, Lucy. Women in the British Army Routledge, 2006, p. 68
  10. ↑ Sefton Brancker, William. «Commandant Dame Helen Gwynne-Vaughan» (en anglès). Air Force Museum. [Consulta: 21 juny 2022].
  11. ↑ «Commandant of the WRAF September 1918-December 1919». Arxivat de l'original el 5 agost 2010. [Consulta: 27 juny 2010].
  12. ↑ Pennington, Reina. Amazons to fighter pilots : a biographical dictionary of military women / Vol. 1, A-Q.. Greenwood Press, 2003, p. 188. OCLC 773504359. 
  13. ↑ Beharrell. «New Exhibition: Celebrating the Linnean Society's First Women Fellows». The Linnean Society of London. [Consulta: 20 maig 2020].
  14. ↑ Strullu-Derrien, C; Kenrick,P; Pressel, S; Duckett, J.G «Fungal associations in Horneophyton ligneri from the Rhynie Chert (c. 407 million year old) closely resemble those in extant lower land plants: novel insights into ancestral plant–fungus symbioses». New Phytologist, 203, 3, 2014, pàg. 964–79. DOI: 10.1111/nph.12805. PMID: 24750009.
  15. ↑ Page WM. «Pleurage gwynne-vaughaniae sp.nov.». Transactions of the British Mycological Society, 43, 3, 1960, pàg. 506–508. DOI: 10.1016/s0007-1536(60)80032-0.
  16. ↑ «Six New Blue Plaques for Women». English Heritage. [Consulta: 4 març 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Mary R.S. Creese, « Vaughan, Dame Helen Charlotte Isabella Gwynne- [née Helen Charlotte Isabella Fraser] », dans Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004 (lire en ligne). .
  • Kerr, Rose. Story of the Girl Guides 1908-1938. Girl Guides Association, 1976. 
  • Noakes, Lucy. Women in the British Army; War and the Gentle Sex, 1907-1948. Routledge, 2006. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helen_Gwynne-Vaughan&oldid=34246291»