Helena Almeida
| |||
| Nom original | (pt) Maria Helena de Castro Neves de Almeida  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (pt) Helena Maria de Castro Neves de Almeida 1934 Lisboa (Portugal) | ||
| Mort | 25 setembre 2018 (83/84 anys) Sintra (Portugal) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Formació | Universitat de Lisboa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fotògrafa, pintora, artista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Artur Rosa | ||
| Pare | Leopoldo Neves de Almeida | ||
| Premis | |||
Helena Almeida (Lisboa, 1934 - Sintra, 26 de setembre de 2018) fou una fotògrafa i artista portuguesa.[1][2]
Va néixer a Lisboa en un ambient artístic, ja que el seu pare era l'escultor Leopoldo de Almeida. Va cursar la llicenciatura en Belles arts a la seva ciutat natal. Es va casar amb l'arquitecte i escultor Artur Rosa, amb el qual té una filla que també realitza treballs artístics amb el nom de Joana Rosa.[3]
Obra
[modifica]El seu treball artístic, basat en la fotografia, en blanc i negre principalment, s'inicia a la fi dels anys seixanta, quan començaven a desenvolupar-se els moviments del Body art i la Performance.
Les seves fotografies tenent sovint com a objecte la mateixa autora, en el que podria considerar-se com a autoretrats, tot i que ella nega que ho siguin en sentit estricte i fins i tot que sigui fotògrafa,[4][5] pel fet que les fotografies estan molt planificades i n'ha fet prèviament esbossos, a més que qui prem el disparador de la càmera fotogràfica és el seu marit. Finalment les fotografies sofreixen una manipulació posterior en pintar-les, en afegir-hi objectes tridimensionals o acompanyar-les d'enregistraments sonors o de vídeo.[4]
L'obra d'Helena Almeida experimenta amb la seva pròpia imatge, buscant nous camins per explorar la relació entre el cos humà i l'espai que l'envolta. Una de les seves obres destacades és la sèrie Estudo para dois espaços (Estudi per a dos espais, 1977) on es mostren mans que es deixen veure per entre reixes i portes metàl·liques entreobertes, ben bé com si fossin darrere de barreres opressives, de manera que provoquen la sensació d'estar atrapades entre dos espais o realitats. Aquest treball il·lustra la situació d'una dona lligada a les ocupacions domèstiques i és també una resposta a la percepció d'aïllament artístic de la resta del món que Almeida sentia durant els anys de la dictadura a Portugal, tant des del punt de vista cultural com polític.[6]
Assistí, representant Portugal, a les biennals de Venècia del 1982 i del 2005, a la de São Paulo del 1979 i a la de Sydney del 2004. Ha exposat obra seva a París, Londres, Nova York, entre altres ciutats.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H.. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 32. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ 2,0 2,1 «Helena Almeida | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «Arte y tecnología. Colección Fotografía contemporánea. Helena almeida». Fundación Telefónica, 01-06-2003. Arxivat de l'original el 2014-03-31. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ 4,0 4,1 Ángeles García. «Reportaje. Helena Almeida: la obra es ella». El País, 21-11-2008. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ Jessica Lack. «Culture. Artist of the week 59: Helena Almeida» (en anglès). The Guardian, 07-10-2009. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ «FEMINISMES!». CCCB. [Consulta: 17 desembre 2019].