Vés al contingut

Helena Moreira de Sá e Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHelena Moreira de Sá e Costa
Biografia
Naixement26 maig 1913 Modifica el valor a Wikidata
Porto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 2006 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
SepulturaCemetery of Agramonte (en) Tradueix, 202 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora, pianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosé Viana da Motta Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuís Costa Modifica el valor a Wikidata
GermansMadalena Sá e Costa Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2dc581e7-2d23-495a-961a-f4f01e221178 Discogs: 2300680 Find a Grave: 76474678 Modifica el valor a Wikidata

Helena Moreira de Sá e Costa (Porto, Portugal, 26 de maig de 1913 — Porto, 8 de gener de 2006), fou una pianista, concertista i professora de música portuguesa.

Biografia

[modifica]

Fou filla dels pianistes Luís António Ferreira da Costa (1879-1960) i Leonilda Moreira de Sá (1882-1963). Leonilda fou filla del músic Bernardo Valentim Moreira de Sá (1853-1924), fundador del Conservatori de Música de Porto i de l'Orfeó Portuens, i de Felicidade Nogueira Molarinho. Helena va concloure els estudis de piano al Conservatori Nacional de Lisboa, havent-hi estat alumna dels seus pares i del mestre José Viana da Motta.

El 19 de desembre de 1941 va participar en la inauguració del Teatro Coliseu Porto Ageas, en un concert amb l'Orquestra da Emissora Nacional, dirigida per Pedro de Freitas Branco.[1]

Va obtenir el premis Beethoven i el de l'Emissora Nacional el 1943. Va estudiar també amb Alfred Cortot i amb Edwin Fischer,[2] amb el qual va aparèixer en quaranta concerts en les principals ciutats d'Europa, interpretant els concerts a 2, 3 i 4 pianos de Johann Sebastian Bach.

La seva activitat de concertista la va dur a Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Suïssa, Hongria, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Canadà, Brasil, Angola i Moçambic. Va col·laborar amb els principals directors d'orquestra portuguesos i amb altres de renom internacional, com ara Ernest Ansermet,[3] Ígor Markévitch, Paul Kletzki i Hans Swarowky.

D'entre els artistes amb qui va col·laborar en concert en destaquen Pierre Fournier, Maurice Gendron, Sandor Végh, Arthur Grumiaux, János Starker, Ludwig Hoelscher, Ruggiero Ricci, Teresa Stich-Randall, Rita Gorr i Zara Nelsova.

Amb la seva germana, la violoncel·lista Madalena Moreira de Sá i Costa (1915-*),[4] va formar el 1931 un duo de notable projecció. Van debutar al Teatro Gil Vicente do Palácio de Cristal de Porto.[5] Juntes, van actuar al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 17 de gener de 1945.[6] Juntament amb el violinista Henri Mouton van formar el “Trio Portugàlia”. Van formar part tanmateix del Quartet Portugàlia, amb la col·laboració de violista François Broos (1903-2002).[7]

Fou professora dels Conservatoris de Lisboa i de Porto, amb una trajectòria pedagògica reconeguda internacionalment,[5] amb invitacions per a la realització de cursos, entre altres, a les ciutats de Cascais, Espinho, Estoril, Salzburg, Gunsbach (al Centre Albert Schweitzer, Alsàcia, França), Suïssa, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Canadà i els Estats Units d'Amèrica.

Fou també membre de jurats de concursos internacionals com ara els de Berlín, Berna, el concurs Vianna de la Motta de Lisboa, Palma, Canadà, el Maria Callas d'Atenes, el Luís Costa (Porto) i concursos nacionals, com els de la Covilhã, Joventut Musical, João Arroyo, etc.

D'entre la seva discografia destaca l'enregistrament integral del 1er quadern de El clavecí ben temprat de J. S. Bach; i el del Concert per a piano núm. 4 de Beethoven, a més del disc J. S. Bach Live Recording (Porto 2001).

Entre els guardons obtinguts, en destaquen els premis Moreira de Sá (1939) i el Beethoven creat per Vianna de la Motta (1937); el Grau de Comandant de l'Orde Militar de Santiago de l'Espasa (30 de juny de 1982),[8] el Grau de Gran Oficial de l'Orde Militar de Santiago de l'Espasa (9 de juny de 2001); i les medalles de Mèrit de la Ciutat de Porto (1983), de la Secretaria d'Estat de la Cultura (1989) i el Premi Almada (2000).[8]

A la ciutat de Porto es troba el Teatro Helena Sá e Costa (THSC), teatre i escola destinat a difondre i promoure les arts en les àrees de dansa, música i teatre.[9]

Enregistraments

[modifica]

Solista

[modifica]
  • "7 Estudis, Op. 18" de Fernando Corrêa d'Oliveira - LP Parnaso, 962-B (1962)
  • "Variacions, Op. 10" de Fernando Corrêa d'Oliveira - LP Parnaso, 962-B (1962)
  • "El Príncep del Cavall Blanc, Op. 6" de Fernando Corrêa d'Oliveira - LP Parnaso, 962-C (1962)
  • "50 Peces per als 5 Dits, Op. 7" de Fernando Corrêa d'Oliveira - EP Parnaso, 965-I (1965)
  • "El clavecí ben temprat" (1er quadern) de J.S.Bach - 2 LP - HMV - Anys 60

Trio Portugàlia

[modifica]
  • "Trio, Op. 17" de Fernando Corrêa d'Oliveira - LP Parnaso, 962-B (1962)

Concerts

[modifica]
  • "Concertino per a Piano" de Fernando Lopes-Gràça - Portugalsom/Strauss, SP 4129 (1984/1997)
  • "Concert Nº 4 en Sol Major Op. 58" de Ludwig van Beethoven - Portugalsom/Strauss, SP 4238 (1999)
  • "Concert en Si Bemoll" d'Armando José Fernandes - Portugalsom/Strauss, SP 4238 (1999)

Bibliografia

[modifica]
  • Filipe Pires, "Helena Costa - tradició i renovació", Fundació Enginyer António de Almeida, 1996
  • Helena Sá i Costa, "Una vida en concert - Memòries", Camp de les Lletres / Casa de la Música, Porto 2001

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Coliseu Porto Ageas celebre hoje o seu 77º aniversário» (en portuguès). Portal de notícias do Porto, 19-12-2018. [Consulta: 17 gener 2021].
  2. ↑ «Comemoração do Centenário do Nascimento de Helena Sá e Costa» (en portuguès). Da Capo - Revista Musical Portuguesa. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. [Consulta: 17 gener 2021].
  3. ↑ «El mundo musical». Ritmo, 1-1952, pàg. 18.
  4. ↑ Coneguda també, arran del seu matrimoni amb Henrique Maria de Almeida Gomes de Araújo, com a Madalena Costa Gómes de Araújo.
  5. ↑ 5,0 5,1 Mont'Alverne, António «Dissertação apresentada à Universidade Católica Portuguesa para obtenção do grau de Mestre em Ensino de Música» (PDF) (en portuguès). A pedagogia da pianista Helena Sá e Costa. Universidade Católica Portuguesa [Porto], 2-2016 [Consulta: 17 gener 2021].
  6. ↑ «Programa del concert celebrat el 17 de gener de 1945». Centre de Documentació de l'Orfeó Català. [Consulta: 17 gener 2021].
  7. ↑ «El mundo musical». Ritmo, 7-1955, pàg. 21.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Entidades Nacionais Agraciadas com Ordens Portuguesas». Presidência da República Portuguesa. [Consulta: 3 octubre 2020].
  9. ↑ «Teatro Helena Sá e Costa» (en portuguès). Escola Superior de Música e Artes do Espectáculo (ESMAE). [Consulta: 17 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helena_Moreira_de_Sá_e_Costa&oldid=33256268»