Helena de Grècia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1896 Atenes (Grècia) |
| Mort | 28 novembre 1982 (86 anys) Lausana (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri de Bois-de-Vaux (1982–2019) |
| Altres | |
| Títol | Crown Princess of Romania (en)  (1921–1925)Princesa de Grècia i Dinamarca Reina mare |
| Família | Família Reial Grega i casa de Hohenzollern-Sigmaringen (línia de Romania) |
| Cònjuge | Carles II de Romania (1921–1928) |
| Fills | Miquel I de Romania |
| Pares | Constantí I de Grècia i Sofia de Prússia |
| Germans | Jordi II de Grècia Alexandre I de Grècia Pau I de Grècia Irene de Grècia Caterina de Grècia |
| Premis | |
| |
 | |
Helena de Grècia, reina de Romania (Atenes 1896 - Lausana 1982). Princesa de Romania (1921 - 1927), Princesa mare de Romania (1927 - 1940) i Reina de Romania (1940 - 1947).[1][2]
Nascuda Princesa de Grècia i de Dinamarca el 3 de maig de 1896 a Atenes, filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. Era, per tant, neta del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare; i per part de mare ho era de l'emperador Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit, reina de Prússia.
L'any 1917 seguí als seus pares a l'exili suís que havia provocat el destronament de Constantí com a rei dels hel·lens.
L'any 1920 es concertà el seu matrimoni amb el príncep hereu i després rei Carles II de Romania, en una política de matrimonis entre les cases reials gregues i romaneses, fruit d'aquesta política en són el matrimoni d'Helena i Carles però també el del rei Jordi II de Grècia i el de la princesa Elisabet de Romania i l'intent de matrimoni del príncep Nicolau de Romania, príncep de Romania, i de la princesa Irene de Grècia, duquessa d'Aosta.
La parella tingué un únic fill:
- SM el rei Miquel I de Romania, nat a Bucarest el 1921. És casat amb la princesa Anna de Borbó-Parma, reina de Romania, el 1948 a Atenes.
El matrimoni no trigà a fer aigües i l'any 1925 ja era pública l'existència de Magda Lupescu amant del jove príncep hereu. Aquest mateix any Carles fugí a Milà amb la seva amant i fou desheretat pel seu pare. Mentrestant la princesa Helena seguia a Bucarest amb el seu fill, el jove Miquel, que a partir de llavors fou el príncep hereu. La mort del rei Ferran I de Romania elevà el jove Miquel I de Romania, de sis anys, a la categoria de rei sota la regència del príncep Nicolau de Romania.
L'any 1930 Carles produí un cop d'estat i s'intitulà rei, expulsant Helena de Romania i quedant-se amb el seu fill. Helena s'exilià a Florència, on comprà la vila del Fiesole, la casa on visqué fins que retornà a Romania l'any 1940 després que el seu fill, ja rei, l'elevés a la categoria de reina de Romania.
Durant la dècada de 1940 hagueren de lluitar contra el domini nacionalsocialista del país i les pressions soviètiques que els expulsaren del país l'any 1947. A partir de 1947 s'instal·là a Florència de nou.
L'any 1956 Sir Arthur Golden Lee li feu una biografia. Gran interessada per les arts i les llengües, dominava perfectament el grec, l'anglès, l'alemany, l'italià, el romanès i el francès.
Morí a Lausana el 28 de novembre de 1982 a l'edat de vuitanta-quatre anys.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Makcimovich, Ivan. «PRINCESA ELENA DE GRECIA. REINA DE RUMANIA.». Monarquías de Europa y del mundo, 13-06-2009. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Barreiro, Cristina. «Elena de Rumania: una Reina marcada por la traición» (en castellà). Tu otro diario, 04-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-04. [Consulta: 6 març 2021].
