Irene de Grècia (duquessa d'Aosta)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1904  Atenes (Grècia) | ||
| Mort | 15 abril 1974 (70 anys) Fiesole (Itàlia) | ||
| Causa de mort | carcinoma oral | ||
| Sepultura | basílica de Superga | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | consort, infermera | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa de Grècia i Dinamarca Duquessa Duqueses d'Aosta | ||
| Família | Família Reial Grega i Casa de Savoia-Aosta | ||
| Cònjuge | Aimó de Savoia-Aosta (1939–1948) | ||
| Fills | Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta) | ||
| Pares | Constantí I de Grècia i Sofia de Prússia | ||
| Germans | Jordi II de Grècia Alexandre I de Grècia Helena de Grècia Pau I de Grècia Caterina de Grècia | ||
Signatura  | |||
 | |||
 | |||
Irene de Grècia, duquessa d'Aosta (Atenes 1904 - Florència 1974). Duquessa d'Aosta (1939 - 1974). Princesa de Grècia i de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial.
Fou filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia, essent neta del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia; i per via materna, ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit.[1] Visqué una vida molt dura a conseqüència de la inestabilitat política italiana i grega.
L'any 1917 s'enfrontà al seu primer exili conseqüència de l'expulsió dels seus pares de Grècia.[2] L'any 1923 fou compromesa en matrimoni amb el príncep Nicolau de Romania, fill del rei Ferran I de Romania, compromís que fou desfet. L'any 1927 fou compromesa amb el príncep Cristià de Schaumburg-Lippe compromís que també fou desfet, i no fou fins al 1939 que es casà a Florència amb el príncep Aimó de Savoia-Aosta, duc de Spoleto i, des de 1942 duc d'Aosta. La parella tingué un únic fill:[1][3]
- SAR el duc Amadeu de Savoia-Aosta nascut el 1943 a Florència. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Clàudia d'Orleans de la qual es divorcià per casar-se amb la marquesa de Regiovanni, Sílvia Paternò di Spedalotto.
L'any 1941 Adolf Hitler proposà a Aimone de Savoia la corona del nou reialme de Croàcia i així de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de Croàcia des de Florència.[3][1]
A mesura que la Segona Guerra Mundial arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferents camps de concentració, primer a Pavía i després a Hirschegg a Alemanya. L'alliberament, coincidí amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a Suïssa, mentrestant el seu marit morí a l'Argentina on havia marxat després del plesbicit monàrquic.[3]
El retorn a Itàlia es produí el 1948 enmig d'una important penúria mateiral, tot i així fou capaç de reedreçar la hisenda dels Aosta i recuperar la majoria de les propietats agrícoles que posseïa el Ducat d'Aosta.[3]
L'any 1972 fou declarada ciutadana d'honor de la ciutat de Florència per l'ajuda que prestà durant les innundacions de la ciutat. Morí a Fiesole el 1974 i fou enterrada a la finca familiar de Il Borro a la localitat d'Arezzo; més tard, les restes foren portades a la Basílica de Superga (Torí).[1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. La familia de la reina Sofía : la dinastía griega, la Casa de Hannover y los reales primos de Europa (en castellà). 1. ed. Madrid: La Esfera de los Libros, 2004. ISBN 84-9734-195-3.
- ↑ Van der Kiste, John. Kings of the Hellenes : the Greek kings, 1863-1974 (en anglès). Stroud, Gloucestershire: Sutton, 1999. ISBN 0-7509-2147-1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Hanson, Edward W. The wandering princess : Princess Hélène of France, Duchess of Aosta (1871-1951) (en anglès), 2017, p. 327. ISBN 978-1-78155-592-7.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 18 desembre 2022].
