Helene Stähelin
D'esquerra a dreta: Alfred Rosenblatt, Helene Stähelin (al fons), Angelo Tonolo i J. Züllig, al Congrés Internacional de Matemàtics, Zuric 1932 (1932) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juliol 1891 Wintersingen (Suïssa) |
Mort | 30 desembre 1970 (79 anys) Basilea (Suïssa) |
Formació | Universitat de Basilea |
Director de tesi | Hans Mohrmann i Otto Spiess |
Activitat | |
Ocupació | matemàtica, activista per la pau, professora |
Helene Stähelin (Wintersingen, 18 de juliol 1891 – Basilea, 30 de desembre de 1970) va ser una matemàtica suïssa, mestra, i activista de pau.[1] Entre 1948 i 1967, va ser la presidenta de la secció suïssa de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, així com representant de l'organització en el Consell de Pau suís.[2][3]
Primers anys i recerca científica
[modifica]Helene Stähelin fou una dels dotze fills del pastor protestant Gustav Stähelin (1858-1934)[4] i la seva dona Luise. El 1894, la família es va traslladar de Wintersingen a Allschwil. Stähelin va assistir a la Töchterschule de Basilea i a les universitats de Basilea i Göttingen. El 1922, fou contractada per ser professora de matemàtiques i ciències naturals al Töchterinstitut de Ftan[1] i va obtenir el seu doctorat per la Universitat de Basilea el 1924[5] gràcies a l'assessorament de Hans Mohrmann i Otto Spiess.[1][6] El 1926, va passar a ser membre de la Societat suïssa de matemàtiques i uns anys més tard, entre 1934 i 1956, va treballar com a professora a l'escola secundària protestant de Zug. Després de jubilar-se va tornar a Basilea, des d'on va ajudar Otto Spiess en l'edició de les cartes de la família Bernoulli durant diversos anys.[1]
Activisme polític
[modifica]De fortes conviccions pacifistes, Helene Stähelin va implicar-se en la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i en la lluita contra aquells que utilitzaven la ciència per dissenyar i construir armes de guerra. Durant el seu mandat com a presidenta de la secció suïssa de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, entre els anys 1947 i 1967, els assumptes principals eren l'Organització de Nacions Unides, les armes nuclears, i la Guerra del Vietnam.[1] Degut al seu activisme per la pau, va ser vigilada i perseguida per les autoritats suïsses a mitjans de 1950. La seva fitxa personal dels arxius de la policia suïssa es va mantenir en secret fins al 1986.[5] Stähelin també es va involucrar en l'activisme pel dret al sufragi de les dones a Suïssa, encara que va morir abans que aquest fos una realitat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Helene Stähelin – Personenlexikon BL». [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ «Stähelin, Helene» (en alemany). [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ «WILPF Schweiz | Women's Internationl League for Peace and Freedom». [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ «Gustav Stähelin-Lieb (1858-1934), Pfr. § 113 bzw. 207 neu» (en alemany), s. d. (sine dato). [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Helene Staehelin (1891-1971), Dr. phil. § 207,4 neu» (en alemany), 1955. [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ Stähelin, Helene «Die charakteristischen Zahlen analytischer Kurven auf dem Kegel zweiter Ordnung und ihrer Studyschen Bildkurven» (en alemany). Mathematische Annalen, 93, 1, 01-12-1925, pàg. 217–229. DOI: 10.1007/BF01449961. ISSN: 1432-1807.