Vés al contingut

Helga de Alvear

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHelga de Alvear
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata
Kirn (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 2025 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid (1967–2012) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócol·leccionista d'art, marxant d'art Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaria de Alvear Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhelgadealvear.com Modifica el valor a Wikidata


Helga de Alvear (Kirn, Alemanya, 1936 - Madrid, 3 febrer de 2025) va ser una galerista i col·leccionista d'art alemanya resident a Espanya, país on va iniciar i ha desenvolupat la seva activitat professional internacional. Va ser la creadora de la Galeria Helga de Alvear i del Museu d'Art Contemporani Helga d'Alvear, amb seu a Cáceres.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1936 a la ciutat de Kirn (Renània-Palatinat) a Alemanya. Va estudiar entre el col·legi Salem, situat en el llac de Constança, Lausana, Ginebra i Londres, on posteriorment va ampliar els estudis durant un any. EL 1957, amb 21 anys, va viatjar a Espanya amb la finalitat d'aprendre espanyol i estudia Cultura Hispànica a la Universitat Complutense de Madrid. Aquí és on va conèixer l'arquitecte Jaime d'Alvear, amb qui es va casar. Després de fixar la seva residència a Madrid, el matrimoni va tenir tres filles: María, Ana i Patricia. Mor a Madrid el 3 de febrer de 2025 als 88 anys.[4]

Trajectòria professional

[modifica]

Després de conèixer la galerista Juana Mordó e 1967, Helga de Alvear va entrar en contacte amb els artistes del grup de Conca i d'El Paso, la qual cosa li fa adquirir cada vegada més interès pel panorama artístic espanyol i començar la seva col·lecció d'art. Al gener de 1980 va entrar a formar part de la plantilla de la galeria Juana Mordó, on adquireix coneixements, tant de gestió com del món artístic internacional. A això contribueix la participació en fires com Art Basel, Fiac a París o la Fira de Colònia, o la col·laboració per a la creació de la fira d'ARCO el 1982. Va ser una de les creadores de la Fundació Museu Reina Sofia de Madrid.[2]

La Fundació Helga de Alvear i el Centre d'Arts Visuals

[modifica]

Després d'anys treballant a la galeria Juana Mordó, el 1995 va crear la seva pròpia galeria d'art a Madrid.[5]

La Fundació Helga de Alvear, amb seu a Càceres, és una entitat cultural sense ànim de lucre, de gestió autònoma i independent, creada el 29 de novembre de 2006. La seva constitució respon al desig d'Helga de Alvear de compartir la seva col·lecció amb la societat i a l'interès de diverses institucions públiques extremenyes de dotar a ciutat de Càceres amb un centre per a la recerca, difusió i educació en el camp de la creació visual contemporània.[6][3]

La Fundació Helga de Alvear pretén també contribuir a augmentar la sensibilització per l'art en el major nombre de persones; per això, realitza molts préstecs d'obres en diferents institucions del món sencer.[7] A més, diferents seleccions de la col·lecció han estat objecte d'exposicions.[8]

Museu d'Art Contemporani Helga de Alvear

[modifica]

El Centre d'Arts Visuals gestionat per la Fundació Helga de Alvear ocupava un edifici modernista acabat el 1910 i remodelat el 2005 per l'estudi d'arquitectes espanyols Tuñón i Mansilla per a albergar tant la seu de la Fundació Helga de Alvear com la seva col·lecció d'art.[9]

Museu d'Art Contemporani Helga de Alvear

No obstant això, la magnitud de la col·lecció i les creixents necessitats expositives i educatives de la Fundació van obligar a la construcció d'un altre edifici, en aquest cas de nova planta, dissenyat per l'arquitecte Emilio Tuñón,[10] que va ser sufragat a parts iguals pel Govern d'Extremadura i la pròpia Helga d'Alvear, que va cedir un habitatge adjunt per a l'ampliació i va pagar a l'estudi Mansilla + Tuñón Arquitectes el projecte arquitectònic de la nova obra.[11] També la Universitat d'Extremadura va donar un terreny per a fer possible l'ampliació.[12] Al febrer de 2021 es va inaugurar el nou Museu d'Art Contemporani Helga d'Alvear,[13] organitzant exposicions monogràfiques amb fons de la Col·lecció Helga de Alvear.[14]

A més de la seva activitat professional, Helga de Alvear ha desenvolupat durant dècades la seva passió: el col·leccionisme d'art, creat, fonamentalment, a partir de la segona meitat del segle xx; com ella mateixa va afirmar en una entrevista, «la meva col·lecció ha d'arrencar en les propostes que sorgeixen en els anys 50 i no mirar cap endarrere».[15] La seva col·lecció és considerada per molts especialistes la més important compilació privada —ja amb promesa de titularitat pública— d'obres d'art contemporani a Espanya i una de les principals d'Europa.[16]

La col·lecció, que continua en augment constant, supera en l'actualitat les 3.000 peces de més de 500 artistes d'Espanya i internacionals i hi destaquen pintures i escultures de variats estils i formats, així com vídeos i instal·lacions, amb abundant presència de fotografies i obres en paper.[17][18] Un patrimoni que reflecteix bé la personalitat de Helga de Alvear, per a qui l'elecció d'un artista «és sempre una aposta arriscada».[19]

Donacions

[modifica]

A la donació de la seva col·lecció a la Comunitat Autònoma d'Extremadura cal afegir-ne altres quatre: les donacions a la Fundació Museu Reina Sofia a Madrid de l'arxiu de la galeria Juana Mordó, de la sèrie fotogràfica Türken in Deutschland (Turcs a Alemanya) de la germana Càndida Höfer[20] i d'una destacada obra del suís Rémy Zaugg, efectuades, respectivament, el 1997, 2016 i 2017; i la donació de l'anomenat «Llegat Juana Mordó-Helga d'Alvear», propietat d'aquesta última, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid.[21][22] La cessió total i gratuïta a aquest organisme el 2011, formada per 57 obres d'art contemporani, va ser considerada en el seu moment per Antonio Bonet, director de la institució, «el més gran» llegat d'art actual amb què compta l'Acadèmia.[23]

Va donar un milió d'euros per a donar suport a la recerca contra el COVID-19 que duia a terme el CSIC, Centre Superior de Recerca Científica d'Espanya.[13]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor als 88 anys la galerista i col·leccionista Helga de Alvear». Ara, 03-02-2025. [Consulta: 3 febrer 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fundación Museo Reina Sofía | Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía». www.museoreinasofia.es. [Consulta: 5 març 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Museu d'Art Contemporani Helga d'Alvear». MagmaCultura. [Consulta: 3 febrer 2025].
  4. ↑ «Muere la galerista Helga Alvear |». www.eldiario.es. [Consulta: 4 febrer 2025].
  5. ↑ «Galería de Arte Helga de Alvear» (en castellà). Turismo Madrid. [Consulta: 18 febrer 2023].
  6. ↑ «El Centro de Artes Visuales Fundación Helga de Alvear | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  7. ↑ «Obras en préstamo | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  8. ↑ «Historic | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  9. ↑ «Edificio | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  10. ↑ «Nuevo Edificio (Anteproyecto) | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  11. ↑ «Un tesoro de arte a precio regalado». [Consulta: 7 novembre 2017].
  12. ↑ «El Centro de Artes Visuales Helga de Alvear de Cáceres afronta su ampliación con una inversión de diez millones de euros». Europa Press. [Consulta: 8 maig 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Helga de Alvear abre su museo en Cáceres, la mayor colección privada expuesta en Europa». El Mundo, 24-02-2021. [Consulta: 1r març 2021].
  14. ↑ «Exposiciones | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  15. ↑ «Helga de Alvear». www.elcultural.com. [Consulta: 8 maig 2016].
  16. ↑ «El mejor arte contemporáneo de la colección de Helga de Alvear en CentroCentro». Revista de Arte - Logopress, 21-05-2013. [Consulta: 8 maig 2016].
  17. ↑ «Nuevas adquisiciones | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  18. ↑ «Catálogo on-line | Fundación Helga de Alvear». fundacionhelgadealvear.es. Arxivat de l'original el 18 de marzo de 2017. [Consulta: 18 març 2017].
  19. ↑ El País Semanal. «Entrevista a Helga de Alvear», 03-08-2016. [Consulta: 4 setembre 2016].
  20. ↑ «Candida Höfer - Türken in Deutschland (Turcos en Alemania)» (en castellà). www.museoreinasofia.es. [Consulta: 16 setembre 2017].
  21. ↑ «Archivo de la Galería Juana Mordó: donación de Helga de Alvear | Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía». www.museoreinasofia.es. [Consulta: 8 maig 2016].
  22. ↑ Fernando, Real Academia de Bellas Artes de San. «Legado Mordó Alvear». Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. [Consulta: 8 maig 2016].
  23. ↑ Diario ABC - Agencia EFE. «Bellas Artes exhibe el Legado Mordó-Alvear, su mayor colección contemporánea». Arxivat de l'original el 13 de abril de 2016. [Consulta: 8 maig 2016].
  24. ↑ «Helga de Alvear: "Me han concedido la medalla por regalar mi colección"» (en castellà). El Periódico Extremadura, 27-07-2007. [Consulta: 18 febrer 2023].
  25. ↑ «Helga de Alvear, Medalla de Oro en Bellas Artes» (en castellà). El Periódico Extremadura, 10-05-2008. [Consulta: 18 febrer 2023].
  26. ↑ MUÑOZ, MIGUEL ANGEL. «Medalla de Cáceres para Helga de Alvear» (en castellà). El Periódico Extremadura, 29-11-2011. [Consulta: 18 febrer 2023].
  27. ↑ labs-dev. «La Fundación Arte y Mecenazgo entrega en CaixaForum Madrid sus premios 2012 a Elena Asins, Soledad Lorenzo y Helga de Alvear» (en castellà). Fundación "la Caixa", 28-03-2012. [Consulta: 18 febrer 2023].
  28. ↑ REDACCIÓN. «Helga de Alvear, Medalla Internacional de las Artes» (en castellà). El Periódico Extremadura, 25-11-2020. [Consulta: 18 febrer 2023].
  29. ↑ «Tres mujeres extremeñas en la fachada del IES Al-Kázeres» (en castellà). Diario de Mérida, 11-07-2023. [Consulta: 12 juliol 2023].
  30. ↑ Prensa. «La galerista Helga de Alvear recibirá el Premio Patrimonio 2023, que concede el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad» (en castellà). Ayuntamiento de Cáceres, 26-07-2022. [Consulta: 18 febrer 2023].
  31. ↑ Prensa. «Helga de Alvear recibe la Medalla de Cultura lusa» (en castellà). efe.es, 25-01-2024. [Consulta: 25 gener 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • BENHAMOU-HUET, Judith. Global Collectors/Collectionneurs du monde. Prologui by Samuel Keller. Paris: Éditions Phébus, 2008; Bordeaux: Éditions Cinq Sens, 2008. ISBN 978-2-75-290328-0.
  • HERSTATT, Claudia. Women Gallerists in the 20th and 21st Centuries. Ostfildern: Hatje Cantz Verlaj, 2008. ISBN 978-3-7757-1975-9E
  • OBRIST, Hans Ulrich (Ed.). Conversations in Càceres with Hans Ulrich Obrist. Càceres: Centre d'Arts Visuals Fundació Helga d'Alvear, 2012. ISBN 978-84-934916-3-5
  • REMEDIOS LASSO, Javier. Helga d'Alvear. Els fonaments d'una gran col·lecció. Tesi doctoral, Universitat d'Extremadura, 2016.
  • WYSS, Kurt. Looking back at Art Basel. Basel: Schwabe AG Verlag, 2009. ISBN 978-3-7965-2604-6BENHAMOU-HUET, Judith. Global Collectors/Collectionneurs du monde. Prologui by Samuel Keller. Paris: Éditions Phébus, 2008; Bordeaux: Éditions Cinq Sens, 2008. ISBN 978-2-75-290328-0

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helga_de_Alvear&oldid=34569283»