Vés al contingut

Hemachandra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHemachandra
Imatge
Dibuix a partir d'un manuscrit en fulla de palma del segle XIII. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(gu) હેમચંદ્રાચાર્ય Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Cangadeva Modifica el valor a Wikidata
1088 Modifica el valor a Wikidata
Dhandhuka (Dinastia Solanki) Modifica el valor a Wikidata
Mort1172 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Patan (Dinastia Solanki) Modifica el valor a Wikidata
ReligióJainisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, escriptor, filòsof, historiador, poeta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesChachig Stesthi i Pahini


Hemachandra (gujarati: હેમચંદ્રાચાર્ય) (Dhandhuka, 1088 - Gujarat, 1172), també anomenat Hemchandra-Charya o Hemchandra-Surí, va ser un acadèmic, polític i religiós jainista indi del segle XII dC.

Vida i obra

[modifica]

Tot i que els seus pares eren hindús ell es va formar en el jainismeja que a partir dels cinc anys va tenir com a mestre un monjo jainista anomenat Devendra Suri.[1] Als divuit anys ja era monjo i va dedicar tota la seva vida a difondre el jainisme. Va rebre el patronatge dels reis de Gujarat de la dinastia Solanki, Jayasimha Siddharaja i Kumarapala, a la cort de la ciutat de Patan.[2]

Va ser un autor prolífic, defensor del gujarati, la llengua pràcrit pròpia de la seva zona.[3]

Els seus llibres més notables van ser els següents:

  • Siddhahemacandra o Siddhahaima, una gramàtica amb les regles del sànscrit i del pràcrit composta a instàncies del rei Siddharaja.[4]
  • Dvasrayamahakavya (Poema èpic amb dos propòsits), que és tan una gramàtica com un elogi dels anteriors governants de la dinastia Solanki.[5]
  • Yoga Shastra, escrit a petició del rei Kumarapala, es un conjunt de normes de conducta per a laics i ascetes jainistes.[6]
  • Trishashtishalakapurushacharitra (Vides de 63 homes il·lustres) i la seva seqüela Sthaviravalicaritra (Vides d'antics jainistes), que potser és la seva obra principal en la qual demostra uns coneixements enciclopèdics.[7]
Bust de Hemachandra a la Universitat de Nord-Gujarat a Patan (Gujarat).

Altres llibres seus, menys coneguts, són:[1]

  • Linganushasana, un tractat sobre el gènere.
  • Abdhidhanachintamani, sobre sinònims
  • Nighantushesha, un diccionari de botànica
  • Anekarthansamgraha, sobre homònims[8]
  • Deśînâmamâlâ, sobre lexicografia[9]
  • Kavyanushasana, sobre història literària
  • Pramana-mimamsa, un tractat filosòfic
  • Laghu-arthaniti, sobre ciència política

Un fet curiós és que, mentre estudiava la prosòdia dels seus idiomes, es va interrogar sobre les combinacions de síl·labes curtes i llargues que podia contenir un vers d'una métrica determinada,[10] i, d'aquesta forma, va arribar als nombres de Fibonacci cinquanta anys abans que el propi Fibonacci.[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Sh., 2005, p. 1568.
  2. Fynnes, 1998, p. x.
  3. Ray, 2023, p. 281.
  4. Shastri, 1963, p. 1 i ss.
  5. Fynnes, 1998, p. x-xi.
  6. Fynnes, 1998, p. xi.
  7. Fynnes, 1998, p. xxiii i ss.
  8. Zachariae, 1893, p. 1 i ss.
  9. Pischel, 1880, p. 1 i ss.
  10. Luca i Patel, 2018, p. 91.
  11. Kak, 2011, p. 113-114.

Bibliografia

[modifica]

Els seus llibres han estat editats modernament:

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hemachandra» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Hemachandra» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2011. [Consulta: 16 abril 2024].