Vés al contingut

Hemiunu

Plantilla:Infotaula personaHemiunu
Imatge
Estàtua d'Hemiunu al Museu Pelizaeus, Hildesheim, Alemanya. Als seus peus hi ha jeroglífics. Modifica el valor a Wikidata
Nom originalHm-ỉwnw
Sacerdot d'Iunu
Hmiwnw
Biografia
Naixementmil·lenni III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XXVI aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaG4000 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió de l'antic Egipte
Activitat
OcupacióVisir
Arquitecte (no confirmat)
Sacerdot
Altres
TítolPríncep d'Egipte
ParesNefermaat Modifica el valor a Wikidata  i Itet Modifica el valor a Wikidata
ParentsNefermaat i Itet Modifica el valor a Wikidata

Hemiunu (cap a 2570 aC) va ser un funcionari reial de l'antic Egipte i s'ha especulat que podria ser l'arquitecte de la Gran Piràmide de Guiza (o Ghiza), però no hi ha registre que tingués aquest càrrec.[1][2] Era fill del Príncep Nefermaat i de la seva esposa Itet,[3] era un net de Sneferu i emparentat amb Khufu, el faraó de l'Antic Regne. Hemiunu tenia tres germanes i molts germans. Com a visir va succeir Kanefer, oncle seu, i al seu pare Nefermaat.[4] La seva tomba és prop de la piràmide de Khufu, i conté relleus amb la seva imatge. Algunes pedres de la seva mastaba estan marcades amb dades que es refereixen al regne de Khufu.[5] La seva estàtua, d'un inusual realisme, es va trobar gairebé intacta i es conserva al Roemer und Pelizaeus Museum de Hildesheim (Alemanya), on va ser restaurada.[6]

Referències

[modifica]
  1. De Camp, p. 35
  2. Shaw, p. 89
  3. Arnold, p. 107
  4. Cambridge, p. 166
  5. Strudwick, p. 157
  6. Egyptian Art in the Age of the Pyramids, Metropolitan Museum of Art (New York, N.Y.)

Bibliografia

[modifica]
  • Dieter Arnold, The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture, I.B.Tauris 2002
  • Nigel C. Strudwick, Texts from the Pyramid, SBL 2005
  • Cambridge Ancient History by Cambridge University Press 2000
  • Francesco Tiradritti, Arte egizia, Giunti 2002
  • Lyon Sprague De Camp, Catherine Crook De Camp, Ancient Ruins and Archaeology, Doubleday 1964
  • Ian Shaw, The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press 2003