Henri-Pierre Castelnau
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1814  Prada (Conflent) | ||
| Mort | 1890 (75/76 anys) París | ||
| Conseller general | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial, militar, polític | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Infanteria | ||
| Rang militar | general de divisió | ||
| Conflicte | guerra franco-prussiana | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Premis | |||
Henri-Pierre Jean Abdon Castelnau, nat el 30 de juliol del 1814 a Prada (Conflent) i mort l'1 de novembre del 1890 a París, fou un general de divisió català de l'exèrcit francès.
Presentació
[modifica]Tingué una carrera ràpida a l'estat major, on va desenvolupar quasi sempre funcions d'ajuda de camp, particularment amb els mariscals Magnan i Vaillant, i, sobretot, amb l'emperador Napoleó III, del 1859 al 1870.[1]
Napoleó III l'envià a Mèxic l'octubre del 1866 amb la delicada missió de vetllar per l'execució de les seves instruccions per a l'evacuació del país.[2] Havia de constrènyer el mariscal Bazaine, qui volia prolongar la campanya, a tornar a Europa.
Com a primer ajuda de camp de Napoleó III, acompanyà l'emperador fins a Sedan. De seguida, després de la capitulació de l'exèrcit, l'acompanyà de Sedan a Cassel tot passant per Bèlgica, i restà prop d'ell durant tota la seva captivitat al Castell de Wilhelmshöhe, del 5 de setembre del 1870 al 19 de març del 1871.
Fou encarregat de representar l'emperador davant del general de Wimpffen, durant les difícils negociacions anteriors a la signatura de la capitulació de Sedan.
Alliberat a Ostende (Bèlgica) el 1871, cessà tota mena d'activitat militar.[3]
Va presidir la comissió encarregada de preparar la institució de l'École supérieure de Guerre.
Fou conseller general de les Landes. Era fill de Prada, però la seva família s'havia instal·lat a Mont-de-Marsan.[4]
Bibliografia
[modifica]- (francès) Girard, Georges. Calmann-Lévy. La Vie et les Souvenirs du Général Castelnau (en francès), 1930, p. 288.