Henri Delannoy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1833  Bourbonne-les-Bains (França) | ||
| Mort | 5 febrer 1915 (81 anys) Garait (França) | ||
| Sepultura | Saint-Sulpice-le-Guérétois 46° 12′ 01″ N, 1° 49′ 47″ E / 46.200416°N,1.829684°E | ||
| Formació | École Polytechnique | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Militar Matemàtiques Història | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Olympe-Marguerite Guillon | ||
| Pares | Omère Benjamin Joseph Delannoy i Françoise Delage | ||
| Premis | |||
Legió d'Honor (1868) | |||
Henri Auguste Delannoy (1833-1915) va ser un militar i matemàtic aficionat francès, conegut pels nombres de Delannoy.[1]
Vida i Obra
[modifica]Tot i haver nascut a Bourbonne-les-Bains on estava destinat el seu pare com a administrador militar, Delannoy a créixer i estudiar a Guéret.[2] Va fer el batxillerat al Lycée de Bourges i durant un any va preparar el seu ingrés a les grans escoles al Colège Sainte-Barbe.[3] El 1853 ingressa a l'École Polytechnique en la que es gradua el 1855.[4]
A partir de 1855 fa la seva carrera militar, estudiant a l'Escola d'Artilleria de Metz i començant com a sotstinent fins a arribar a sotsintendent de primera classe (1882), estant destinat en diverses ciutats de França i participant en les campanyes d'Itàlia (1859), d'Argèlia (1866-1869) i a la guerra francoprussiana (1870-1871). El 1888 sol·licita la seva baixa que li és concedida l'any següent.[5]
A partir de 1881 comença la seva activitat matemàtica, estant en contacte amb diversos matemàtics, sobre tot amb Édouard Lucas, de qui serà editor de les obres de forma pòstuma.[6]. Els seus treballs es publiquen als comptes rendus de la Societat Matemàtica de França i de l'Associació Francesa pel Progrès de la Ciència.[7] El seu primer treball rellevant es va publicar el 1886: Emploi de l'échiquier pour la solution de problèmes arithmétiques (Utilització de l'escaquer per resoldre problemes aritmètics).[8]
Com a membre i president (1896-1915) de la Société d'Archéologie et des Sciences Naturelles de la Creuse, Dalannoy també va publicar alguns treballs històrics, sobre tot d'història monàstica.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Dziemiańczuk, 2014, p. 765.
- ↑ Schwer i Autebert, 2006, p. 9.
- ↑ Schwer i Autebert, 2006, p. 10.
- ↑ Autebert, Décaillot i Schwer, 2003, p. 52.
- ↑ Schwer i Autebert, 2006, p. 11-12.
- ↑ Schwer i Autebert, 2006, p. 14.
- ↑ Autebert, Décaillot i Schwer, 2003, p. 59.
- ↑ Banderier i Schwer, 2005, p. 44-45.
- ↑ Schwer i Autebert, 2006, p. 19-21.
Bibliografia
[modifica]- Autebert, Jean Michel; Décaillot, Anne Marie; Schwer, Sylviane «Henri-Auguste Delannoy et la publication des œuvres posthumes d'Edouard Lucas» (en (francès)). Gazette des Mathématiciens, Num. 95, 2003, pàg. 51-62. ISSN: 0224-8999.
- Banderier, Cyril; Schwer, Sylviane «Why Delannoy numbers?» (en (anglès)). Journal of Statistical Planning and Inference, Vol. 135, Num. 1, 2005, pàg. 40-54. DOI: 10.1016/j.jspi.2005.02.004. ISSN: 0378-3758.
- Dziemiańczuk, M. «Generalizing Delannoy numbers via counting weighted lattice paths». A: Integers (en (anglès)). De Gruyter, 2014, p. 764-796. ISBN 978-3-11-029811-6.
- Schwer, Sylviane; Autebert, Jean Michel «Henri Auguste Delannoy. Une biographie» (en (francès)). Mathématiques et Sciences Humaines, Vol. 174, 2006, pàg. 5-52.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henri Delannoy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Weisstein, Eric W. «Delannoy Number». MathWorld. [Consulta: 4 juny 2017].