Henri François Maurille de Boulard
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1746  París |
| Mort | 29 novembre 1793 (47 anys) La Rochelle (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general de brigada |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Henri François Maurille de Boulard (París, 25 de novembre de 1746 - La Rochelle, 29 de novembre de 1793) fou un general de brigada de la Revolució Francesa.
Sota l'Antic Règim
[modifica]Soldat sota l'Antic Règim, va entrar a l'exèrcit als setze anys. El 1775, fou ascendit capità.
Sota la Revolució
[modifica]El 1791 va ser nomenat coronel, comandant el 60è regiment d'infanteria. Després de trenta anys de servei, el 21 de març de 1793, Henri François Boulard fou promogut temporalment a general de brigada pels diputats de la Convenció, Joseph Niou i Narcisse Trullard. Va ser enviat a Basse-Vendée per assegurar-se la defensa. Al començament de la revolta de La Vendée va ser nomenat cap de la columna Sables-d'Olonne (que no era una de les columnes infernals).
El 7 d'abril, Boulard va deixar Les Sables al capdavant de 3.500 infanteria i 200 homes de cavalleria. Aquesta divisió tenia en línia només 52 homes del 60è regiment, 350 del 110è i 102 del 4 de la marina; també tenia dos batallons de voluntaris de Bordeus.
El general formava dues columnes aproximadament la mateixa força, deixant el comandament de l'esquerra al coronel Esprit Baudry d'Asson, i marxant al capdavant de la de la dreta, aquest darrer es dirigí cap a la Mothe-Achard, i l'altra a Vairé. La marxa de la columna dreta es va retardar al pont de la Grassière situat a Saint-Mathurin, que els Vendeans havien tallat. Es va enviar un batalló amb 30 homes a cavall dalt del turó davant del pont per observar l'enemic i cobrir els treballadors. Cap a les dues de la tarda, l'enemic va aparèixer, marxant sobre 3 columnes, sota el comandament de Jean-Baptiste Joly. El batalló d'avantguarda es va espantar i va caure de pressa sense defensar el terreny. L'enemic, aprofitant aquest retrocés sobtat, es va llançar a l'embranzida que havia fet al capdavant del pont, va destruir les obres que havien començat i semblava que volia capturar la columna republicana. Boulard va marxar el primer batalló de Bordeus a la dreta, per girar l'esquerra de l'enemic; al mateix temps, la companyia de granaders del 2n batalló i 4 companyies de fusellers van marxar directament amb la baioneta cap endavant i van fer fora l'enemic que era perseguit a l'alçada inicialment ocupada pel batalló d'avantguarda. L'enemic que estava en fuga, es va reprendre el treball sobre el pont sobre el qual podia passar l'artilleria i el bagatge. La columna va prendre posició i es va ubicar a prop del Mothe-Achard, on va entrar l'endemà sense resistència.
La segona columna havia trobat l'enemic atrinxerat a La Grève, a la riba dreta de l'Audance. El coronel Baudry va ordenar un atac, la canonada va ser llarga i la fuselllada força animada: la nit va fer que el foc s'aturés. L'enemic va deixar els seus enredats sota cobertura de la foscor i es va retirar. Al trencar el dia, després de ser evacuat el lloc, la columna va anar a Aiguillon-sur-Mer el dia 8.
El 15 de maig de 1793 va participar en la batalla de Palluau. Els seus orígens nobles el van obligar a dimitir el 10 de juliol de 1793.
Va morir quatre mesos després de la seva sortida de l'exèrcit el 29 de novembre de 1793 o el 9 de Termidor Any II.
Fonts
[modifica]- Léon Hennet, Etat militaire de France pour l'année 1793, Siège de la société, Paris, 1903, p. 110.
- Jean Tulard, Jean-François Fayard et Alfred Fierro, Histoire et dictionnaire de la Révolution française. 1789-1799, Paris, éd. Robert Laffont, coll. «Bouquins», 1987, 1998 [détail des éditions] (ISBN 978-2-221-08850-0)