Henri Gatien Bertrand
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 març 1773  Châteauroux (França) | ||
| Mort | 31 gener 1844 (70 anys) Châteauroux (França) | ||
| Sepultura | Els Invàlids (1847–) | ||
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |||
| 1831 – 1834 Circumscripció electoral: Indre | |||
Grand Marshal of the Palace (en)  | |||
| 1813 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Prytanée National Militaire Reial Escola d'Enginyers de Mézières | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | polític, enginyer militar, militar, comte | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Grande Armée | ||
| Rang militar | general de divisió | ||
| Comandant de (OBSOLET) | 4th Army Corps (en) | ||
| Conflicte | Guerres Napoleòniques | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Altres | |||
| Títol | Comte (1808–) | ||
| Cònjuge | Élisabeth-Françoise Dillon | ||
| Fills | Henri Bertrand | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
 | |||
Henri Gatien Bertrand (Châteauroux, 28 de març de 1773 - Châteauroux, 31 de gener de 1844) fou un militar francès.
Estava estudiant la carrera d'enginyer civil, quan el 1792 s'allistà en un dels batallons de la Guàrdia Nacional i poc temps després fou destinat a l'exèrcit dels Pirineus, on tingué ocasió de distingir-se. Prengué part en la Campanya d'Egipte, assolint cridar l'atenció de Napoleó el qual l'ascendí, primer a coronel i després a general de brigada. El seu brillant comportament a Austerlitz li'n valgué la sencera confiança de l'emperador, que el nomenà el seu ajudant de camp.
Posteriorment Bertrand continuà donant proves del seu talent i valor, distingint-se en nombroses accions com a militar i com enginyer. Fou ajudant de Napoleó a Elba i després de Waterloo, es negà a abandonar l'emperador i l'acompanyà a Santa Helena, no abandonant-lo mentre aquest va viure. El 1816 fou condemnat a mort per contumàcia, però Lluís XVIII l'indultà i li retornà la seva graduació en l'exèrcit. El 1830 fou elegit diputat i el 1840 formà part de la comissió nomenada per a conduir a França les restes de Napoleó.
Els seus fills publicaren Campagnes d'Egypte et de Syrie, mémoires pour servir à l'histoire de Napoleón, dictés par lui-méme, à Sainte-Héléne, au general Bertrand (París, 1847).
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1438 (ISBN 84-239-4524-3)