Henriette Méric-Lalande
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1798  Dunkerque (França) | ||
| Mort | 7 setembre 1867 (68 anys) Chantilly (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Participà en | |||
| 26 desembre 1833 | Lucrezia Borgia (it)  |
||
Henriette Méric-Lalande (Dunkerque, 1798 – Chantilly, 7 de setembre de 1867) fou una soprano francesa.[1] Als setze anys es presentà per primera vegada al públic, a Nantes, i després va recórrer els principals teatres de províncies, fent-se aplaudir amb entusiasme, fins que el 1823 passà a París, on també fou acollida favorablement. Comprenent que encara podia aprofitar més la seva veu, va rebre lliçons del mestres Manuel García, i de Banderali, i el 1824 cantà Il crociato in Egitto de Meyerbeer, a Venècia, aconseguint un clamorós èxit. A partir de llavors treballà a Alemanya, Itàlia, Anglaterra i Espanya despertant sempre molt gran entusiasme.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henriette Méric-Lalande
- ↑ «Méric-Lalande, Henriette». A: Enciclopèdia Espasa (en castellà). Volum núm. 34. ISBN 4 239-4534-0.