Henry Desmarets
| Nom original | (fr) Henry Desmarest  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | febrer 1661 París |
| Mort | 7 setembre 1741 (80 anys) Lunéville (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, coreògraf |
| Gènere | Òpera, música religiosa i música vocal religiosa |
| Moviment | Música barroca |
| Professors | Jean-Baptiste Lully, Pierre Robert i Henry Du Mont |
| Obra | |
Obres destacables
| |
     
| |
Henry Desmarest o Henry Desmarets (París, febrer de 1661 - Lunéville, 7 de setembre de 1741) fou un músic i compositor francès del període barroc.[1]
Va tenir la seva formació musical a la capella reial de França, sota la direcció de Jean-Baptiste Lully.[2]
Arrel d'un matrimoni clandestí i sentenciat a mort, va haver de fugir de França i refugiar-se a Espanya, on fou mestre de capella de Felip V. Més tard passà a Lunéville, on el duc de Lorena el nomenà superintendent de música. El 1720, Felip d'Orleans, príncep regent de França, un alumne seu, el va perdonar i va poder tornar a París.[2] En no trobar-hi cap encàrrec va tornar a Lorena, on va morir el 1741.
Va fer representar a l'Òpera de París:
- Didon (1693);
- Circé (1694);
- Thégène et Chariclée (1695);
- Les amours de Momus (1695);
- Vénus et Adonis (1697);
- Les Fétes galantes (1698);
- Iphigénie en Tauride (1704);
- Renaud ou la Suite d'Armide (1772).
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-america. 47 Pree - Ptz. Madrid: Espasa-Calpe, 1975, p. 988. ISBN 84-239-4547-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Henri Desmarets | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 maig 2022].