Henry More
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1614  Grantham (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 1r setembre 1687 (72 anys) Cambridge (Regne d'Anglaterra) | ||
| Sepultura | Capella del Christ's College 52° 12′ 21″ N, 0° 07′ 20″ E / 52.20578°N,0.12225°E | ||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Universitat de Cambridge (1636–1639) Christ's College (1631–1636) Eton College (1628–1631) The King's School, Grantham | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof | ||
| Ocupador | Christ's College, fellow (1639–1687) Universitat de Cambridge | ||
| Membre de | Royal Society (1664–) | ||
| Premis | |||
  | |||
Henry More (Grantham, 12 d'octubre de 1614 - Cambridge, 1 de setembre de 1687) va ser un filòsof anglès de l'escola platonista de Cambridge.[1]
Biografia
[modifica]Henry va nàixer en Grantham, Lincolnshire. Els seus pares, una família benestant, eren calvinistes, però des de ben petit va tenir un fort sentiment contrari a aquesta creença.[2] En 1631 va ingressar al Christ's College de la Universitat de Cambridge,[3] aproximadament en la mateixa època en la qual la va deixar John Milton. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i durant un temps va ser escèptic, després del qual se centrà en l'estudi dels «escriptors platònics». Va estar fascinat especialment pel neoplatonisme, fascinació que mai no l'abandonaria.[4] La Theologia Germanica va exercir una influència permanent sobre ell.[5]
Després de llicenciar-se va passar a ser membre de la universitat, per la que va rebutjar qualsevol altra opció. En 1675 va acceptar una prebenda a la Catedral de Gloucester, però la va deixar en favor del seu amic Edward Fowler, que seria més tard Bisbe de Gloucester.[6]
More va tenir deixebles d'importància, entre ells una jove dama, germana de Lord Finch, i una figura coneguda de la Restauració anglesa, Anne Conway.[7] Ella i el seu marit van mostrar sempre estima per Henry More, i en el retir dels seus boscos More va escriure molts dels seus llibres. L'entusiasme espiritual de Lady Conway va inspirar algunes de les seues meditacions, a pesar que més tard ella es va unir als quàquers. Va esdevenir amiga no només de More i William Penn, sinó també de Franciscus Mercurius van Helmont (1614-1699) i Valentine Greatrakes, taumaturg del segle xvii. La casa de camp dels Conway, Ragley Hall a Stratford-upon-Avon, es va convertir en el seu centre de treball i estudi.[8] L'obra Divine Dialogues (1688), condensa la seua visió de la filosofia i la religió.
Durant la restauració monàrquica (1660's), després d'Oliver Cromwell, va patir certa persecució per haver estat un dels recolzaments del protectorat, però gràcies a lady Conway i a unes quantes apologies que va escriure en la seva defensa, va aconseguir mantenir el seu status a Cambridge.[9]
Pensament
[modifica]En el seu intercanvi epistolar amb René Descartes, More defensà que ningú no podria «demostrar» que els animals no tinguessin ànima o no compartissin amb els humans la possibilitat d'accedir a una vida ultraterrenal. More considerava que el món no havia estat creat sols per als éssers humans, sinó també per a tots els éssers vius. Basant-se en cites bíbliques, afirmava que allò que s'esperava de l'ésser humà era que exercís un domini basat en la compassió, i advertia que la violència desfermada i els maltractes que patien els animals per part dels homes conduïen a que aquests actuessin d'igual forma amb el proïsme.[10]
Spissitude[11] és un terme encunyat per Henry More. El va emprar per a descriure una quarta dimensió espacial en la qual creia que s'estenia el regne espiritual. El terme es refereix a la mesura de la quarta dimensió, de forma anàloga a l'extensió en les altres tres dimensions físiques. Així com les direccions cardinals en les tres dimensions es refereixen als termes dalt/baix, nord/sud i est/oest, la direcció en spissitude es descriu en termes de ana/kata, termes encunyats per Charles Howard Hinton.
Henry More representa el costat teosòfic del grup de Cambridge. Va ser un geni espiritual i una figura prominent de la filosofia britànica, menys robust i en alguns aspectes menys erudit que Ralph Cudworth, però de pensament més fèrtil. Es va descriure com obsequiat pel do d'un temperament optimista. Va ser conegut per la seua humilitat i caritat així com per la seua pietat. Roman enterrat en la capella del Christ's College.
Referències
[modifica]- ↑ Lichtenstein, 1962, p. 57-58.
- ↑ Hall, 1990, p. 83.
- ↑ Crocker, 2003, p. 1.
- ↑ Henry, 1986, p. 172 i ss.
- ↑ Hutton, 1990, p. 140-141.
- ↑ Hall, 1990, p. 95.
- ↑ Hutton, 1990, p. 11.
- ↑ Hall, 1990, p. 91-92.
- ↑ Crocker, 2003, p. 86 i ss.
- ↑ Cohen, Martin 101 dilemas éticos. Alianza Editorial, 2017, pàg. 341.
- ↑ Hutton, 1990, p. 209.
Bibliografia
[modifica]- Crocker, Robert. Henry More, 1614-1687: A Biography of the Cambridge Platonist (en anglès). Kluwer Academic, 2003. ISBN 978-1-4020-1502-1.
- Crocker, Robert «Henry More and the Restoration» (en anglès). Parergon, Vol. 21, Num. 2, 2004, pàg. 127-151. DOI: 10.1353/pgn.2004.0016. ISSN: 1832-8334.
- Hall, A. Rupert. Henry More: And the Scientific Revolution (en anglès). Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-56223-6.
- Henry, John «A Cambridge Platonist's Materialism: Henry More and the Concept of Soul» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 49, Num. 1, 1986, pàg. 172-195. ISSN: 0075-4390.
- Hutton, Sarah (ed.). Henry More (1614–1687) Tercentenary Studies (en anglès). Kluwer Academics, 1990. ISBN 978-94-010-7516-9.
- Hutton, Sarah «Henry More and the Apocalypse» (en anglès). Studies in Church History Subsidia, Vol. 10, 1994, pàg. 131-140. DOI: 10.1017/S0143045900000168. ISSN: 0143-0459.
- Lichtenstein, Aharon. Henry More: The Rational Theology of a Cambridge Platonist (en anglès). Harvard University Press, 1962. ISBN 9780674184824.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry More» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- austin, William H. «More, Henry» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 setembre 2024].
- Westfall, Richard S. «More, Henry» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 15 setembre 2024].
- Henry, John. «Henry More» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2020. [Consulta: 15 setembre 2024].