Henry Sylvester Williams
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 febrer 1869 Arouca (Trinitat i Tobago) (en) |
Mort | 26 març 1911 (42 anys) |
Ideologia | Panafricanisme |
Formació | King's College de Londres |
Es coneix per | advocat, conseller, escriptor i panafriquista |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, barrister, historiador, polític |
Membre de |
Henry Sylvester Williams (Arouca (Trinitat i Tobago) 15 de febrer de 1869 - Trinitat, 26 de març de 1911[1]) fou un advocat, conseller i escriptor. Fou un trinitatenc preeminent de finals del segle xix i principis del segle xx. Sobretot és conegut per la seva involucració en el projecte del moviment panafricà. Va viatjar a la Gran Bretanya el 1896, on va formar l'Associació Africana, que va lluitar contra el paternalisme, el racisme i l'imperialisme. Ell creia que l'home negre havia de tenir la seva pròpia veu i havia d'ésser independent respecte als seus afers.
Notes històriques
[modifica]Els treballs més importants que s'han dedicat a Henry Sylvester Williams són les biografies que van escriure el periodista Owen Mathurin i el professor James R. Hooker, del Departament d'Història de la Universitat de l'Estat de Michigan.
Va néier el 1869 a la població d'Arouca, de Trinitat i Tobago. De jove, va viatjar als Estats Units i al Canadà, per estudiar.
Va organitzar el primer Congrés Panafricà i creà l'Associació Africana per tal de promoure i protegir els interessos de tots aquells que tenien ascendència africana, a les colònies britàniques, sobretot al continent africà.
Williams va influenciar a W. E. B. Du Bois, que va participar en la conferència del 1900, i que és considerat com el pare del Panafricanisme modern.
L'ascendència de Williams (pare de Barbados i mare de Trinitat i Tobago), el van fer dirigir vers el panafricanisme.
Biografia
[modifica]Williams es va casar i va tenir fills amb una dona anglesa. Essent negre, estava situat al graó més baix de la societat, però ell era molt ambiciós. Exercí d'advocat a l'època de Mahatma Gandhi i va fer pràctiques a Sud-àfrica entre el 1903 i el 1905. Després va retornar a Gran Bretanya i va començar una carrera política, obtenint una plaça en el Consell del districte de Marylebone.
Va escriure a diaris i revistes, mostrant els interessos panafricanistes, sobre els que també feu conferències públiques. Va organitzar la Primera Conferència Panafricana, el 1900, de la que esdevingué Secretari General.
Williams es va llicenciar en dret a la Universitat Dalhousie, de Halifax (Nova Escòcia, Canadà) i fou el primer home negre que va fer pràctiques al King's College de Londres. El 1908 va retornar a Trinitat i Tobago, on va continuar amb la seva carrera com advocat.
El 1891 va anar a Nova York, ciutat que en aquella època no tenia gaires sortides pels afroamericans. El 1893 va anar a la Universitat Dalhousie, a Halifax, en la que no es va graduar. El 1895 va anar a estudiar al King's College de Londres. A part d'estudiar, a Londres, va treballar en bars i com a lector per a l'Església de la Societat Temperance d'Anglaterra i a altres llos. També a Londres va freqüentar en ambients masons i es va casar.
Panafricanisme
[modifica]El juny del 1897 va crear l'Associació Africana, i més tard l'Associació panafricana, amb la col·laboració del seu amic Muzumbo Lazare. El 1900 va organitzar el primer Congrés Panafricà, en el que va fer diverses conferències sobre els afroamericans.
Després del Congrés, feu conferències a Jamaica, Trinitat i Tobago i els Estats Units. El 28 de juny del 1901, formà la branca de l'Associació panafricana a Trinitat i Tobago. Després va tornar als Estats Units. Va retornar a Londres i quan va acabar la carrera va aar a fer pràctiques a Sud-àfrica.
La seva lluita principal és que els negres tinguessin els mateixos drets que els blancs.
Finalment, quan va tornar a Londres, fou elegit com a regidor del districte de Marylebone, però va continuar involucrat en la lluita pels drets dels afroamericans i els "colored", a qui considerava la seva gent. Va morir el 26 de març de 1911, als 42 anys.
Events recents
[modifica]La Universitat de les Índies Occidentals, de Saint Augustine, Trinitat i Tobago, va celebar una retrsopecció sobre Henry Sylvester Williams i el panafricanisme, el gener del 2001.
Fou nomenat com el setzè membre de la llista dels 100 britànics negres més importants.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Works by or about Henry Sylvester-Williams Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine. al WorldCat catalog (anglès)