Heròfil de Calcedònia
Nom original | (grc) Ἡρόφιλος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 335 aC Calcedònia (Turquia) |
Mort | 280 aC (54/55 anys) Alexandria (Egipte) |
Activitat | |
Ocupació | metge, ginecòleg, anatomista |
Període | Antiguitat clàssica |
Professors | Praxàgores de Cos |
Heròfil de Calcedònia (grec antic: Ἡρόφιλος, Heróphilos) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria. Va néixer a Calcedònia de Bitínia i fou expert en anatomia i fisiologia. Es coneixen molt pocs detalls de la seva biografia. Fou deixeble de Praxàgores de Cos i de Filòtim, i contemporani del filòsof Diodor Cronos i de Ptolemeu I Sòter al segle iv aC i iii aC, però sense cap informació sobre l'any de naixement o mort. Es va establir a Alexandria, on va adquirir reputació i va fundar l'escola mèdica de la ciutat, que esdevindria la més reputada de l'antiguitat, garantia de gran habilitat.
Heròfil va ser el primer a fer disseccions anatòmiques en públic, pràctica mèdica que començà al costat d'Erasístrat de Ceos. Va constatar la sincronia del pols amb els batecs del cor i va afirmar que la intel·ligència no es troba al cor, com es creia llavors, sinó al cervell.
La seva obra, així com la del seu contemporani Erasístrat, va desaparèixer completament amb la destrucció d'Alexandria per Juli Cèsar, i el seu contingut ens és conegut només gràcies a citacions d'autors posteriors, especialment de Galè. Se sap, doncs, que fou autor de diversos llibres mèdics i anatòmics dels quals resten uns pocs fragments; es coneixen els títols de De Causis (grec antic: Περὶ Αἰτιῶν i un Comentari sobre Hipòcrates.
Entre els seus deixebles i membres de l'escola alexandrina de medicina cal esmentar Andrees, Apol·loni Mus, Aristoxen, Baqui, Cal·líanax, Cal·límac, Demetri d'Apamea, Dioscòrides Pedaci, Facas, Gaius, Heràclides, Mànties, Espeusip, Zenó i Zeuxis.
La confluència dels sins s'anomena també premsa d'Heròfil en honor seu.
Bibliografia
[modifica]- Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Vol. II. Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. 438.