Heraclià (usurpador)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 370 (Gregorià)  |
| Mort | 7 març 413 (42/43 anys) Cartago (Tunísia) |
| Causa de mort | pena de mort |
| Senador romà | |
| Governador romà | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec Ἠρακλειανός) va ser un usurpador del tron imperial romà del segle v.[1]
Era oficial de l'emperador Flavi Honori. Apareix el 408 com la persona que va matar de pròpia mà a Estilicó i va rebre en recompensa el càrrec de comes d'Àfrica. Zòsim diu que va succeir a Batanari (que estava casat amb la germana d'Estilicó), el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, però en aquest any apareix a Àfrica un comes Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heraclià fou successor d'aquest i no de Batanari. Orosi diu que Heraclià no fou enviat a Àfrica fins al 409 quan va assolir la corona Prisc Àtal.
Heraclià es va mantenir lleial a Flavi Honori contra Prisc Àtal i el va ajudar també contra el visigot Alaric I, assegurant les principals posicions a Àfrica i confiscat naus per impedir abastir de gra a Roma, fet que provocà la fam a la ciutat. Prisc va enviar com a governador a Constant, però sense tropes, contant suposadament amb la submissió voluntària d'Heraclià o la revolta dels provincials, però cap d'aquestes coses es va produir. Prisc va enviar diners a Constant per assolir els seus objectius però la major part d'aquest diners van caure en mans d'Heraclià que els va enviar a Honori a Ravenna. Alaric va proposar enviar a Àfrica al seu general Drumes, però Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heraclià disposava d'una força molt petita (ja que Alaric només pensava enviar mig miler de soldats) però sembla que tenia la fidelitat dels provincials a causa del fet que havia ordenat tolerància amb els donatistes i havia convençut a Honori de decretar la tolerància. Però quan el perill va haver passat Heracli va revocar l'edicte anterior.
Aquest serveis el van fer mereixedor al consolat. Fou cònsol designatus (probablement com a col·lega de Lucià o Luci) l'any 412 per exercir el 413, però mai va arribar a exercir, ja que per causes poc clares el mateix 412 es va revoltar i es va proclamar emperador; la seva primera mesura fou paralitzar els lliuraments de gra a Roma i en segon lloc confiscar tots els vaixells per portar forces a Itàlia. Un edicte d'Honori datat el juliol del 412 dicta pena de mort contra Heraclià i els seus seguidors.
Fou el 413 quan va envair Itàlia. Va desembarcar amb l'exèrcit que havia reclutat i es va dirigir cap a Ravenna. Heracli va enviar contra ell al comes Marí, que el va aturar a Otricoli.[2] Heraclià i va tornar a Cartago on immediatament fou assassinat. Honori va declarar anul·lat el consolat d'Heraclià i va decretar l'abolició del seu nom i la seva memòria (damnatio memoriae).
Referències
[modifica]- ↑ Bury, J. B.. A History of the Later Roman Empire from Arcadius to Irene (en anglès). vol.1, 1889, p. 146.
- ↑ Lancel, Serge. Saint Augustine (en anglès). Hymns Ancient and Modern Ltd, 2002, p. 268. ISBN 0334028663.