Vés al contingut

Herenni Etrusc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHerenni Etrusc
Imatge
sesterci amb l'efígie d'Herenni, en el revers estan els instruments per al culte de la religió romana tradicional, que Deci havia imposat. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement227 Modifica el valor a Wikidata
Pannònia (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 251 Modifica el valor a Wikidata (23/24 anys)
Razgrad (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà
251 – juny 251 – Trebonià Gal, Hostilià →
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla d'Abritus Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolAugust Modifica el valor a Wikidata
ParesDeci Modifica el valor a Wikidata  i Herènnia Etruscil·la Modifica el valor a Wikidata
GermansHostilià
Mèssia Dècia Modifica el valor a Wikidata

Quint Herenni Etrusc Messi Deci (llatí: Quintus Herennius Etruscus Messius Decius), conegut simplement com a Herenni Etrusc, va ser fill de l'emperador romà Deci i d'Herènnia Etruscil·la, de la qual prengué els dos noms per què és conegut. Tenia un germà menor anomenat Hostilià. El seu regnat només va durar un any a causa de la seva mort a la guerra contra els gots.

Carrera militar

[modifica]

Herenni va acompanyar el seu pare, com a tribú militar, quan l'any 248 l'emperador Felip l'Àrab, el va enviar a la zona del Danubi amb ordres d'aplacar la revolta de Pacatià.[1] L'any següent les tropes van obligar Deci a rebel·lar-se i assumir el títol d'emperador. Deci i Felip es van trobar a la rodalia de Verona i en l'enfrontament va morir Felip.[2][3]

L'any 250, després que Deci hagués formalitzat el seu títol davant el senat, va demanar que Herenni i Hostilià rebessin el títol de cèsar[4][5] i Herenni a més el de Princeps Juventutis. Deci i Herenni van marxar a la frontera d'Il·líria a pacificar la zona, mentre la seva dona i Hostilià es quedaven a Roma.[6]

Ascens al tron

[modifica]

El 251 va ser nomenat cònsol i admès a la participació en el títol d'august, això implicava ser coemperador juntament amb el seu pare. Però cap a finals d'aquell any, van rebre la notícia que els gots estaven saquejant la frontera. El pare i el fill van decidir enfrontar-se a ells abans que arribessin amb el botí a l'altra banda. En la batalla d'Abritus, Herenni va ser ferit mortalment per una fletxa i el seu pare va declarar que la mort d'un sol soldat no era motiu de preocupació;[7] poc després també va morir el pare.[8][9]

Els soldats van nomenar immediatament Trebonià, però quan es va saber a Roma, també Hostilià va ser nomenat nou emperador.

Referències

[modifica]
  1. Adkins i Adkins, 1994, p. 28.
  2. Zòsim, Històra Nova I.22
  3. Potter, 2004, p. 240-241.
  4. Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XXIX, 1.
  5. CIL II, 4958; III, 5988; III, 3746; II, 4957; XIII, 9123
  6. Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XXIX, 2
  7. Sext Aureli Víctor De Caesaribus, XXIX, 4-5
  8. Zòsim, Història Nova, I, 23.2-3
  9. Jordanes, De origine actibusque Getarum, XVIII, 3

Bibliografia

[modifica]