Herman Bailey
Biografia | |
---|---|
Naixement | Herman Bailey 28 novembre 1931 Chicago (Illinois) |
Mort | 27 abril 1981 (49 anys) |
Nacionalitat | estatunidenc |
Grup ètnic | Afroamericans |
Formació professional | Universitat Estatal d'Alabama, Universitat del Sud de Califòrnia |
Formació | USC Roski School of Fine Arts and Design (en) Alabama State University |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Art | Dibuix. |
Moviment | Panafricanisme. |
Influències | |
Influències en | Varnette Honeywood, Yvonne Edwards Tucker. |
Mecenes | Maya Angelou, James Early, Samella Lewis. |
Herman "Kofi" Bailey, conegut com a Kofi X, (1931-1981) fou un artista afroamericà.[1] És conegut sobretot pels seus dibuixos en llapis i carbó vegetal que reflecteixen l'experiència afroamericana.[2][3]
Biografia
[modifica]Nascut a Chicago, Illinois, Bailey va créixer a Los Angeles, Califòrnia.[2][4] Va estudiar a la Universitat Howard (on va rebre el mestratge d'Alain Locke, Sterling Brown i James A. Porter[2] i va obtenir el seu Master en Belles Arts a la Universitat del Sud de Califòrnia.[4][5] Herman "Kofi" Bailey va morir a Atlanta el 1981 víctima d'una sobredosi de drogues.[5][6]
Carrera professional
[modifica]El seu treball i il·lustracions combinen elements geomètrics i figuratius. Bailey normalment dibuixava amb llapis o carbó i també va experimentar amb oli i pintura acrílica. El color, però, era secundari en les seves obres, ja que preferia els tons terrosos.[3] Bailey fou influenciat per autors com Goya, Rico Lebrun, Jacob Lawrence i Charles White. El 1967 es va descriure a si mateix com un artista representacional que volia fer art per a les masses i que l'home era el concepte més important de les seves obres.[4] El 1967, Bailey va tenir una residència artística al Spelman College a on va fer una exposició sobre les seves creacions a Ghana, a on va viure entre el 1962 i el 1966.[4]
Activitat política
[modifica]El seu treball artístic va rebre sovint influències del panafricanisme. Va fer diversos retrats del president ghanès Kwame Nkrumah, en el que aquest apareixia com una figura heroica.[7] Quan va viure a Ghana va exercir de professor d'art fins que Nkrumah fou deposat el 1966.[5] Bailey també va cobrir altres àrees sobre l'experiència afroamericana com el Poder Negre, l'antiimperialisme i els drets civils dels afroamericans. També retratà sovint dones i infants negres. El seu treball artístic també reflectia el racisme que patien els africans i els afroamericans. Al mateix temps, dramatitzà els conflictes entre els blancs i els negres. El seu treball es pot fundar en el moviment artístic dels drets civils.[5]
Quan vivia a Atlanta, creà pòsters pel Centre d'H. Rap Brown, que era freqüentat per membres del Comitè Coordinador Estudiantil No Violent (SNCC).,[5] associació per a la qual també va crear pòsters.[8][9] Després de la Guerra dels Sis Dies, en la que vencé Israel, la SNCC va llençar una campanya antizionista amb imatges antisemites, en la que també hi participà Bailey. A més, també va continuar creant còmics conflictius per la SNCC en els que estereotipava els jueus i la dependència econòmica-financera dels Estats Units de l'exèrcit israelià.[10][11] El còmic de Bailey, "The Palestine Problem", connecta la violència racial estatunidenca, l'imperialisme militar a Vietnam i el Món Àrab i la lluita per la llibertat afro-àrab.[10]
Influència
[modifica]James Early cita el treball de Kofi com la seva influència més important, a causa del seu activisme a l'Atlanta dels anys seixanta del segle xx. L'artista i historiador de l'art Floy Coleman va descriure a Bailey com un trencador de rols i que esdevingué un estàndard que molts van seguir en la lluita pels drets dels afroamericans.[5] Carmen Riddle va descriure a Bailey com un geni.[6]
Col·leccions
[modifica]- Museu Afroamericà de Califòrnia. (Los Angeles)[1][2]
- Universitat Hampton (Hampton, Virginia)[12]
- Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana (Washington).
- Museu Nacional dels Drets Civils (Memphis)
- Spelman College (Atlanta).
- Museus Universitaris de la Universitat de Delaware a Newark (Delaware).[2]
Exhibicions
[modifica]- Showcase & Tell: Treasures from the Spelman College Permanent Collection, 2009, Spelman College, Atlanta
- Tradition Redefined: The Larry and Brenda Thompson Collection of African American Art, 2009, Universitat de Maryland, College Park
- A Century of African American Art: The Paul R. Jones Collection, 2004, Universitat de Delaware, Newark
- Atlanta Collects, 2004, City Gallery East, Atlanta
- Black Power/Black Art: and the struggle continues: Political Imagery from the Black Arts Movement of the 1960s and 1970s, 1994, Universitat Estatal de San Francisco, San Francisco
- African American Art in Atlanta: Public and Corporate Collections, 1984, High Museum of Art, Atlanta
- A Memorial Exhibition, 1982, Spelman College, Atlanta
- Highlights from the Atlanta University Collection of Afro-American Art, 1973, High Museum of Art, Atlanta
- TCB, 1971, National Center of Afro-American Artists, Boston[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bailey, Herman Kofi (a.k.a. Kofi X). (Chicago, IL, 1931-Atlanta, GA, 1981)». Artists. African American Visual Artists Database. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2011. [Consulta: 18 abril 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Digital Archive: Kofi Bailey». Digital Archive. Paul R. Jones Collection. [Consulta: 12 abril 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Lewis, Samella. African American Art and Artists. University of California Press, 2003. ISBN 0520239350.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Fuller, H.W. "Editor's Notes." Negro Digest 16.9 (1967):4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Early, James «Memories of Black Arts Spirits Kofi Bailey and Atlanta in the 1960s». The International Review of African American Art, 15, 1, 1998, pàg. 27–30.
- ↑ 6,0 6,1 Karen Anne Mason. «John Riddle». Oral History Program. University of California, 2000. [Consulta: 18 abril 2010].
- ↑ Wardlaw, Alvia. Black Art: Ancestral Legacy : The African Impulse in African American Art. Abrams Books, març 1990. ISBN 0810931044.
- ↑ Henderson, Stephen «A Dedicatoin: Sterling Brown». The Negro Digest. Johnson Publishing Company, 19, 11, 1970, pàg. 10–11 [Consulta: 18 abril 2011].
- ↑ Levy, Richard. Antisemitism: A Historical Encyclopedia of Prejudice and Persecution. ABC-CLIO, maig 2005. ISBN 9781851094394.
- ↑ 10,0 10,1 Feldman, Keith «Representing Permanent War: Black Power’s Palestine and the End(s) of Civil Rights». CR: The New Centennial Review, 8, 2, 1998, pàg. 193–231 [Consulta: 18 abril 2011].
- ↑ Marable, Manning. Black Routes to Islam. Palgrave Macmillan, agost 2009. ISBN 140397781X.
- ↑ «Hampton's Collections and Connections: A Unity of Art and Life». The International Review of African American Art, 20, 1, 2005, pàg. 5–31 [Consulta: 18 abril 2011].
Bibliografia
[modifica]- Henderson, S. (1970). A Dedication: Sterling Brown. The Negro Digest, 19 (11), 10-11. A poem inspired by a SNCC posted created by Bailey in 1962.
- Britton, C. Selected essays: Art and artists from the Harlem renaissance to the 1980's. National Black Arts Festival, 1988. ISBN 0962064408
- City of Los Angeles Department of Cultural Affairs. African American Artists in Los Angeles, a Survey Exhibition. Los Angeles: City of Los Angeles Department of Cultural Affairs, 2009.
- David C. Driskell Center. Tradition Redefined: The Larry and Brenda Thompson Collection of African American Art. College Park: David C. Driskell Center, 2009. ISBN 0981909310
Enllaços externs
[modifica]- Untitled (Closed for King) Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine. pel fotògraf Robert Sengstack, treball artístic de Bailey.
- Entrevista per NBC News with Malcolm X sobre el retrat de Kwame Nkrumah