Herman Boerhaave

Herman Boerhaave

Herman Boerhaave (1668–1738)
Biografia
Naixement	31 desembre 1668 Voorhout (Països Baixos)
Mort	23 setembre 1738 (69 anys) Leiden (Països Baixos)
Sepultura	Pieterskerk
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
Dades personals
Residència	Països Baixos
Nacionalitat	Països Baixos
Formació	Universitat de Leiden
Director de tesi	Burchard de Volder (en) i Wolferdus Senguerdius (en)
Es coneix per	Fudador de l'ensenyament clínic
Activitat
Camp de treball	Medicina, química i botànica
Lloc de treball	Leiden (1685–1738)
Ocupació	Metge
Organització	Universitat de Leiden
Membre de	Royal Society Acadèmia Francesa de les Ciències
Professors	Wolferdus Senguerdius (en)
Alumnes	Georg Gottlob Richter, John Pringle, William Brownrigg (en) , William Cadogan (en) , Nathaniel Cotton (en) , Thomas Dale (en) , Frederik Winter, Alexander Monro (en) , John Innes (en) , Andrew St. Clair (en) , John Rutherford, Johann Christoph Bohl, Matthias Ernst Boretius (en) , Henry Pemberton, Augustus Johannes Hugo (en) , Johann Thomas Soemmerring (en) i Bernhard Siegfried Albinus
Obra
Estudiant doctoral	Gerard Van Swieten
Abrev. botànica	Boerh.
Localització dels arxius	Acadèmia Mèdica Militar S. M. Kírov
Família
Cònjuge	Maria Drolenvaux
Fills	Johanna Maria Boerhaave
Premis
Membre de la Royal Society
Signatura

Herman Boerhaave (Voorhout, 31 de desembre de 1668 – Leiden, 23 de setembre de 1738), va ser un metge i botànic neerlandès. El seu principal assoliment va ser el de demostrar la relació entre els símptomes i les lesions.

Frontis de l'obra Institutiones Medicae in usus annuae exercitationis domestico digestae

Casal de Boerhaave a Oegstgeest, prop de Leiden i seu d’un jardí botànic famós

Biografia

Va estudiar a la Universitat de Leiden on es graduà en filosofia el 1689, amb una dissertació De distinctione mentis a corpore (sobre la diferència del cos i la ment), on atacava les doctrines d'Epicur, Thomas Hobbes i Spinoza. Es graduà en medicina el 1693 a l'antiga Universitat de Harderwijk actualment Gelderland.

El 1709 va passar a ser professor de botànica i medicina millorant el Jardí botànic de Leiden, i descrivint nombroses plantes. Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa de Ciències i el 1730 de la Royal Society. El tsar Pere el Gran de Rússia va rebre lliçons de Boerhaave en la visita a Holanda l'any 1716. Linnaeus i Voltaire el van anar a veure. Actualemt hi ha un museu amb el seu cognom a Leiden situat on ell feia les operacions. Boerhaave va ser el primer a descriure la Síndrome de Boerhaave que afecta l'esòfag.

De 1950 a 1970 la seva efígie apareixia a bitllets de banc neerlandesos.

Obres

• Het Nut der Mechanistische Methode in de Geneeskunde (Leiden, 1703)
• Institutiones medicae (Leiden, 1708)
• Libellus de materie medica et remediorum formulis quae serviunt Aphorismis de cognoscendis et curandis morbis, (Leiden, 1709) am comentaris de Gerard van Swieten (1700–1772)
• Elementa chemiae (Paris, 1724).

• 
  Historia plantarum quae in Horto Academico Lugduni-Batavorum crescunt, 1727
• 
  Aphorismi de cognoscendis et curandis morbis, 1728
• 
  Elementa Chemiae, 1732

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a Herman Boerhaave

• Samuel Johnson, «Herman Boerhaave», 1739
• Museum Boerhaave, Museu Nacional de la Història de la Ciència i de la Medicina a Leiden
• «Boerhaave's Syndrome» Arxivat 2008-04-13 a Wayback Machine. a the New England Journal of Medicine, n°344, gener 2011, pàgines 138-139
• Obres de Herman Boerhaave al Projecte Gutenberg.

• A New Method of Chemistry (1741 & 1753) (traducció anglesa per Peter Shaw d’Elementa Chemiae) Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.