Hermann Feuerhahn
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 maig 1873 Hildesheim (Alemanya) |
Mort | 1955 (81/82 anys) Berlín (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Activitat | 1895 - 1930 |
Hermann Feuerhahn (Hildesheim, 20 de maig de 1873 - Berlín, 1955)[1]) va ser un escultor alemany especialment conegut per la seva escultura arquitectònica.
Biografia
[modifica]Diverses de les seves obres van ser creades juntament amb Georg Roch i s'atribueixen conjuntament a Feuerhahn & Roch.
El 1905, Feuerhahn va fundar els Tallers d'Art del Cementiri juntament amb Hugo Lederer, Georg Wrba i altres escultors.[2] Allà van dissenyar làpides que es comercialitzaven en funció de la construcció tipus amb senzilles modificacions.
Feuerhahn va morir a Berlín als 77 anys.
Obres
[modifica]- 1906–1910: Construcció d'escultura al Teatre Freiburg.[3]
- 1909: Treball d'escultura al Markthalle IV#Berliner Postscheckamt (disseny Alfred Lempp, Implementing the building sculpture with Christoph Hasselwander).[4]
- 1909: Treball d'escultura al Teatre Hebbel de Berlín (arquitecte: Oskar Kaufmann).
- 1911–1912: Decoració escultòrica de les façanes i els interiors del Stadttheater Bremerhaven (amb Georg Roch; arquitecte: Oskar Kaufmann).
- 1914/1915: ornamentació escultòrica (màscares als parapets) per al Gerickesteg sobre el Spree a Berlín (amb Georg Roch)
- 1915–1917: plaques de donant per a la Bismarckturm a Burg im Spreewald (amb Georg Roch)
Referències
[modifica]- ↑ StA Schmargendorf, Sterbeurkunde Nr. 298/1941
- ↑ «Herman Feuerhahn». [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ Michael Klant: Vergessene Bildhauer. In Skulptur in Freiburg. Kunst des 19. Jahrhunderts im öffentlichen Raum. Freiburg 2000, ISBN 3-922675-77-8, pp. 171f.
- ↑ «Berlin in der Berliner Landesdenkmalliste». Arxivat de l'original el 2021-06-16. [Consulta: 14 abril 2023].
Bibliografia
[modifica]- Willy Kurth : Feuerhahn, Hermann. In Ulrich Thieme (ed.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart. Founded by Ulrich Thieme and Felix Becker. Vol. 11: Erman–Fiorenzo. E. A. Seemann, Leipzig 1915, p. 517 (Textarchiv – Internet Archive).