Vés al contingut

Hermann Hirt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHermann Hirt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Magdeburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Giessen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leipzig
Universitat de Giessen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Hermann Alfred Hirt, nascut el 19 desembre de 1865 a Magdeburg i va morir el 12 de setembre de 1936 a Giessen era filòleg i indoeuropeísta alemany.[1]

Trajectòria

[modifica]

Hirt va escriure en mètrica alemanya (Untersuchungen zur westgermanischen Verskunst, 1889), editat el Parerga de Schopenhauer (1890), i dedicat a la filologia indoeuropea, on cursa els seus estudis sobre l'estrès, l'escriptura Der indogermanische Accent (1895) i Der indogermanische ablaut, vornehmlich en seinem Verhältnis zur Betonung (1900). Hirt, fou professor de la Universitat de Leipzig, va fer contribucions valuoses a la Indogermanische Forschungen de Burgmann i Streitberg en la morfologia de les terminacions dels esdeveniments. El 1902 es va publicar Handbuch der griechischen Laut-und Formenlehre, el primer volum d'una sèrie de manuals que indoeuropea era l'editor. Va ser l'autor de Indogermanische Grammatik, publicat en set volums entre 1921 i 1937 Hirt va fer contribucions fonamentals a l'estudi de l'accent i ablaut de l'idioma protoindoeuropeu.

Obra

[modifica]
  • Hirt H (1895). Der indogermanische Akzent. Estrasburg: Trübner.
  • Hirt H (1900). Der ablaut indogermanische, vornehmlich en seinem Verhältnis zur Betonung. Estrasburg: Trübner.
  • Hirt H (1902). Handbuch der griechischen Laut-und Formenlehre (2a ed., 1912). Estrasburg: Trübner.
  • Hirt H (1905-1907). Die Indogermanen. Ihre Verbreitung, ihre Heimat und ihre Kultur (2 vols.) Estrasburg: Trübner.
  • Hirt H (1909). Étymologie neuhochdeutschen der Sprache. München: Beck (2a ed, 1921.).
  • Hirt H (1921-1937). Indogermanische Grammatik (7 vols.) Heidelberg: Winter.
  • Hirt H (1931-1934). Handbuch des Urgermanischen (3 vols). Heidelberg: Winter.
  • Hirt H (1939). Hauptprobleme der indogermanischen Sprachwissenschaft. HRSG. bearbeitet von und H. Arntz. Halle: Niemeyer.
  • Hirt H (1940). Indogermanica. Über Forschungen Sprache und Geschichte Alteuropas. Halle: Niemeyer.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Hermann Hir» (en anglès). http://www.britannica.com.+[Consulta: 11 juny 2014].

Enllaços externs

[modifica]