Hermann Tops
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1897  Berlín (Alemanya) | ||
| Mort | 14 agost 1944 (47 anys) Brandenburg an der Havel (Alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fabricant d'eines, activista polític | ||
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya | ||
| Membre de | |||
_1963,_MiNr_0983.jpg)
Hermann Tops (Berlín, 18 de juliol de 1897 - Brandenburg an der Havel, 14 d'agost de 1944) va ser un activista polític comunista alemany, membre de la Resistència alemanya al nazisme.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Tops va treballar de fabricant d'eines i, des de 1919, va ser membre de l'Associació de Treballadors del Metall i militant de la Joventut Obrera Socialista (SAJ).[2] Des de 1923 va militar al Partit Comunista d'Alemanya (KPD) i va exercir la presidència del comitè d'empresa.[2] Als anys 1920 va ocupar temporalment el consell de districte de Prenzlauer Berg.[1][2] Es va casar amb Lucie Tops (1906–1964) i va tenir un fill anomenat Fritz Engel (1927–1945).[1] Com a estudiant va pertànyer al club esportiu comunista Fichte Berlin i des de 1931 va ser supervisor de gimnàstica de Berlín-Brandenburg a la junta de la Comunitat de Lluita per a la Unitat Esportiva Roja.[2][3]
L'octubre de 1933, primer any de govern nacionalsocialista, va ser detingut i, el 6 de desembre, va ser condemnat a un any i tres meso de presó.[2][1] El 1939 es va convertir en membre del grup de resistència comunista liderat per Robert Uhrig.[1] El seu darrer domicili va ser a Kremmener Straße 1, del districte berlinés de Prenzlauer Berg.[1] El 4 de febrer de 1942 va ser arrestat, el 21 de juny de 1944 condemnat a mort, juntament amb Ernst Knaack, Heinrich Preuß, Wilhelm Rietze i Arthur Sodtke, i el 14 d'agost de 1944 executat a la presó de Brandenburg-Görden. El 14 de setembre de 1946 es va enterrar l'urna amb les seves cendres al cementiri de Pappelallee, posteriorment reconvertit en parc-cementiri.[1][4]
Llegat
[modifica]A la República Democràtica Alemanya va ser homenatjat com a lluitador i resistent antifeixista. L'antiga Ludwigstrasse de Prenzlauer Berg, situada a l'extrem sud del Friedrich-Ludwig-Jahn-Sportpark, va ser rebatejada el 1952 com a Topsstrasse en honor seu.[2] També hi havia una Hermann-Tops-Strasse a Brandenburg an der Havel, però ara s'anomena Kreyssigstrasse.
El 16 de gener de 1976 es va col·locar una placa commemorativa a la casa de Kopenhagener Strasse 46, a Prenzlauer Berg, on Tops va viure fins al 1942,[2] però ja no hi és i es desconeix el seu destí.[1] De 1977 a 1991, la 8a Escola Politècnica de Prenzlauer Berg, situada a Kopenhagener Strasse 50, es va anomenar «Hermann-Tops-Oberschule»,[1] que després va esdevenir l'escola de Falkplatz d'estudis primaris. De 1987 a 1992, una placa commemorativa a l'oficina del districte (Bezirksamt) de Prenzlauer Berg, a Fröbelstrasse 17, va commemorar Gustav Schiefelbein i Hermann Tops.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Gedenktafeln in Berlin: Hermann Tops» (en alemany). Gedenktafeln-In-Berlin.de. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Topsstraße 1-35 in Berlin» (en alemany). Kauperts Berlín. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Kleine Enzyklopädie (en alemany). Leipzig: Verlag Enzyklopädie Leipzig, 1960, p. 601.
- ↑ (en alemany) Neues Deutschland, 14-09-1946, pàg. 6.