Hermann de Reichenau

No s'ha de confondre amb Herman I de Caríntia o Hermann de Caríntia.

Hermann de Reichenau

Representació de Hermann de Reichenau en una rajola de la catedral de Reichenau datada el 1745-1746.
Nom original	(de) Hermann von Reichenau
Biografia
Naixement	18 juliol 1013 Altshausen (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	24 setembre 1054 (41 anys) Abadia de Reichenau (Sacre Imperi Romanogermànic)
Abat Abadia de Reichenau
1048 – 1054 (mort) ← Berno de Reichenau
Dades personals
Religió	Cristianisme
Es coneix per	Introduir l'astrolabi a Europa Compondre el Salve Regina
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, història, astronomia, música sacra, escriptura de cròniques, astrologia i teoria de la música
Ocupació	cronista, astrònom, astròleg, historiador, escriptor, matemàtic, teòric musical, musicòleg, compositor, poeta
Moviment	Música medieval
Alumnes	Berthold de Reichenau
Orde religiós	Orde de sant Benet
Enaltiment
beat
Festivitat	24 de setembre
Família
Pares	Wolfrad II Graf von Aleshausen   i Hiltrude von Trauchburg und Saulgau
Germans	Werinharius von Veringen Manegold II Graf von Alshausen und Isinum

Hermann de Reichenau (alemany: Hermann von Reichenau) (Altshausen, 18 de juliol de 1013 - Abadia de Reichenau, 24 de setembre de 1054), també conegut com a Hermann l'esguerrat o el coix, ((llatí): Hermannus Contractus), fou un erudit monjo benedictí, compositor, musicòleg, matemàtic i astrònom. Fou beatificat el 1863.

Vida

Hermann de Reichenau va néixer el 18 de juliol del 1013 a Saulgau (Suàbia); el seu pare era el comte Wolfrad II d'Altshausen. Amb una paràlisi a les dues cames des de la seva infància, que també li dificultava la parla però no l'intel·lecte, rep els malnoms de Contractus o Esguerrat. Des dels set anys estudia a l'abadia benedictina de Reichenau, situada en una illa del llac Constança, sota la tutela de l'abat Berno Augiensis (mort el 1048). El 1043 jura els vots i es fa membre de la comunitat benedictina.

Fresc a l'Abadia d'Ossiach (Caríntia, Austria), representant Hermann el coix.

Malgrat que algunes fonts el qualifiquen de traductor de l'àrab, no sembla que tingués coneixement d'aquesta llengua. Podria ser que aquesta idea procedeixi de la confusió existent amb Hermann de Caríntia, un centenar d'anys posterior.

Obra

L'ampla erudició de Hermann de Reichenau, el va portar a escriure obres en diferents àrees de coneixement. Potser les matèries més destacades són la música i l'astronomia.

En astronomia se li atribueix la introducció de l'astrolabi i d'altres instruments astronòmics a Europa. Va escriure dos tractats sobre aquest instrument: De mensura astrolabii i De utilitatibus astrolabii, tots dos d'influència àrab indubtable, tot i que el segon podria ser, almenys parcialment, obra de Gerbert d'Orlhac. També se li atribueix un tractat sobre la durada dels mesos: De mense lunari.

El Salve Regina interpretat pels Petits Chanteurs de Passy.

En música, a part de les seves composicions musicals, va escriure un tractat sobre els modes musicals, Opuscula musica, en el que proposava un nou sistema de notació musical.

En matemàtiques va escriure un tractat sobre el càlcul amb àbac: Qualiter multiplicationes fiant in abbaco i un text sobre ritmomàquia, un complex joc de taula basat en la teoria de nombres de Pitàgores.

També té força interès una crònica mundial des del naixement de Crist, que va ser continuada i utilitzada per historiadors posteriors, especialment per Berthold de Reichenau.

Bibliografia

• Brunhölzl, Christoph «Gedanken zur Krankheit Hermanns von Reichenau (1019-1054)» (en alemany). Sudhoffs Archiv, Vol. 83, Num. 2, 1999, pàg. 239-243. ISSN: 0039-4564.
• Cullen, Elaine. «Hermann of Reichenau». A: Schulman, Jana K. (ed.). The Rise of the Medieval World, 500-1300: A Biographical Dictionary (en anglès). Westport (CT): Greenwood Publishing, 2002, p. 216-217. ISBN 0-313-30817-9. 
• Ellinwood, Leonard; Snyder, John L. The "Musica" of Hermannus Contractus (en anglès). University of Rochester Press, 2015. ISBN 978-1-58046-390-4. 
• Hiley, David. «The "Historia Sancti Magni" of Hermann Contractus (1013-1054)». A: Terence Bailey, Alma Santosuosso (eds.). Music in Medieval Europe (en anglès). Routledge, 2017, p. 367-392. ISBN 978-1-3515-5738-2. 
• Iafrate, Allegra «Of Stars and Men: Matthew Paris and the Illustrations of Ms Ashmole 304» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 76, 2013, pàg. 139-177. ISSN: 0075-4390.
• Loewemann, Alisa. Geschichtsschreibung im Mittelalter. Hermann von Reichenau zwischen Chronist und Autobiograph (en alemany). Grin Verlag, 2020. ISBN 978-3-3463-1864-0. 
• Lorenzo Martínez, Angel «¿Fue Hermann de Reichenau (S. XI) traductor del árabe? Su vida, por Bertholdus de Reichenau» (en castellà). Estudios humanísticos. Filología, Vol. 28, 2006, pàg. 301-309. ISSN: 0213-1382.
• Williams, Hannah «Taming the Muse: Monastic Discipline and Christian Poetry in Hermann of Reichenau’s On the Eight Principal Vices» (en anglès). Studies in Church History, Vol. 43, 2007, pàg. 130-143. DOI: 10.1017/S0424208400003156. ISSN: 0424-2084.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann de Reichenau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Kren, Claudia. «Hermann (Hermannus) the Lame» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2013].
• Lequeux, James. «HERMANN VON REICHENAU (1013-1054)» (en francès). Encyclopædia Universalis [en ligne]. [Consulta: 30 agost 2013].
• «Hermann Von Reichenau» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 7 abril 2024].