Vés al contingut

Hertford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Hertford (Carolina del Nord)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaHertford
Imatge
Tipusparròquia civil d'Anglaterra i ciutat-comtat Modifica el valor a Wikidata
Lema«Pride In Our Past, Faith In Our Future» Modifica el valor a Wikidata
Epònimstag (en) Tradueix i gual Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 47′ 42″ N, 0° 04′ 41″ O / 51.795°N,0.078°O / 51.795; -0.078
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióEst d'Anglaterra
Comtat cerimonialHertfordshire
Districte no metropolitàEast Hertfordshire Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població29.299 (2021) Modifica el valor a Wikidata (4.599,53 hab./km²)
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiver Lea (en) Tradueix, River Mimram (en) Tradueix, River Beane (en) Tradueix i River Rib (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud43 m Modifica el valor a Wikidata
Creació912 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalSG14 i SG13 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic01992 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webhertford.gov.uk Modifica el valor a Wikidata

Hertford (pronunciat /ˈhɑːrᵗfərd/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Hertfordshire (Anglaterra) i és la capital d'aquest comtat. La ciutat de Hartford als Estats Units d'Amèrica, que es pronuncia igual com aquesta, va ser fundada per un sacerdot purità de Hertford.

Localització

[modifica]
Hartham Common.

Hertford està en una vall on conflueixen quatre rius: el Rib, el Beane, el Mimram, que s'uneixen al riu Lea, el qual baixa cap al sud e desembocar al Tàmesi passat el pantà del castell de Hertford. Aquesta vall compartida s'anomena Hartham Common i està, en part, incorporada a la ciutat com a parc públic natural. E tram del riu Lea des de Hertford fins al Tàmesi està regulat artificialment amb comportes per a la seva navegabilitat, aquesta obra s'anomena Lee Navigation.

Les localitats més properes són: Hertford Heath, Hertingfordbury i Waterford.

Història

[modifica]
Pont antic i modern de Hertford.

La primera referència escrita sobre aquesta ciutat apareix en l'obra de Beda Història eclesiàstica dels anglesos, de l'any 731, on té la forma "Herutford". "Herut" és la manera com s'escrivia en anglès antic la paraula "hart", que vol dir «cérvol adult»; això unit a la paraula ford («gual») dona el significat de «el gual on es troben cérvols».[1] En el Domesday Book, escrit el 1086 el nom ja apareix escrit amb la forma actual".[2]

L'any 673 va haver el primer sínode dels bisbes d'Anglaterra i probablement es va fer aquí o a Hartford, (Cambridgeshire).[3] El va convocar Teodor de Tars i entre les decisions que van prendre estava calcular la data de la Pasqua.[4] El 912, el rei Eduard el Vell va manar la construcció de dues fortificacions (burhs) properes al gual del riu Lea, com a defensa contra les incursions dels vikings. En l'època del Domesday Book, Hertford tenia dues esglésies, dos mercats i tres molins. Els normands van construir un castell de mota i Ralph de Limesy va ordenar la fundació d'un monestir.[5]

El castell després de moltes reformes.
Estació de ferrocarril.

En època del rei Enric II es va reconstruir en pedra el castell, però el 1216, durant la primera revolta dels barons va ser assetjat pel príncep Lluís de França i capturat després de 25 dies de resistència.[6] Aquest castell era freqüentat per la reialesa anglesa i el 1358 hi va morir la reina Isabel, esposa d'Eduard II. El 1536 el monestir, i tots els altres del país, va ser prohibit i després de ser abandonat va acabar demolit. Uns anys després, el 1563, va haver a Londres una epidèmia de pesta i els membres del parlament van venir al castell de Hertford a fer la sessió corresponent. Una plaça de la ciutat es diu Plaça del Parlament en record d'aquests fets.

Hertford va prosperar com a lloc de mercat on venia gent de la rodalia a vendre els seus productes. La construcció del canal Lea Navigation el 1767 va millorar les comunicacions i encara més amb l'arribada del ferrocarril el 1843.[7]

Capital del comtat

[modifica]

Hertford va estar considerada una ciutat principal des de l'època anglosaxona, ja que tenia un governant propi (reeve) nomenat pel rei. Al segle xiii aquest reeve va ser reemplaçat per un batlle (bailiff), que era escollit pels burgesos de la ciutat. En uns documents oficials del 1554 i 1589 s'establia un consell format per onze representants de burgesos i un batlle. En un altre datat el 1605 es canviava el títol de bailiff pel de mayor (alcalde). El 1835, Hertford tenia una corporació municipal; els contribuents escollien dotze consellerrs que triaven quatre regidors (aldermen) i el consell de govern estava format pels quatre regidors més els consellers que junts triaven l'alcalde.[8]

La seva influència sobre la rodalia va ser reconeguda el 1974, quan va ser nomenada capital del comtat de Hertfordshire, dins el districte de l'est d'aquest comtat. Les oficines del comtat estan al County Hall i les del districte en un edifici annex, mentre que les municipals ocupen l'antic castell.

la ciutat està dividida administrativament en 6 partides: Bengeo, Foxholes Estate, Horns Mill, Pinehurst, Rush Green, Sele Farm.

Economia

[modifica]

La major part dels llocs de treball a Hertford es concentren en les oficines administratives i en la fàbrica de cervesa McMullens. Molts residents treballen a Londres.

Hertford difereix de les ciutats modernes en no tenir un centre comercial, encara que hi ha força botigues i supermercats.

Agermanaments

[modifica]

Hertford té relacions d'agermanament amb:

Llocs d'interès

[modifica]
Església baptista
  • El castell, que encara que data del 1463 ha estat ampliat i remodelat en segles posteriors.
  • Hi ha diverses esglésies, la de Tots Sants i la de sant Andreu són del segle xix, tot i que en l'edat mitjana ja eren llocs de culte.[9] Al districte nord de Bengeo es conserva una senzilla església normanda dedicada a sant Lleonard. Segons una llegenda, en un vitrall de l'església de St Andrew, hi ha una indicació d'on es troba el sant Greal que els templers van rescatar de Terra Santa.[10]
  • Al carrer Railway Street encar està l'edifici on es trobaven els quàquers a fer les seves pregàries i és l'edifici més antic d'aquest tipus, ja que data del 1670.
  • El Shire Hall, construït el 1779 per Robert Adam, que té a la planta baixa els tribunals del comtat.[11]
  • El Hertford Corn Exchange que va ser una llotja on es venia el gra i també una presó.
  • El Prince Albert Cottage, al districte de Cowbridge, construït com a model de com havien de ser les cases per a treballadors el 1851 per ser exhibida en la Gran Exposició de Londres. Porta el nom de príncep Albert perquè es va involucrar directament en el disseny i el finançament.[12]
  • El museu de Hertford, situat en un edifici del segle xvii.

Persones rellevants

[modifica]
Monument a Samuel Stone.
  • Alfred Russel Wallace (1823-1913), que va proposar una teoria sobre la selecció natural al mateix temps que Charles Darwin, va viure a Hertford durant la seva infantesa.
  • John Wilkes (1725-1797), polític radical, va ser educat a Hertford.
  • El sergent Alfred Alexander Burt VC (1895-1962), del regiment de Hertfordshire, guardonat amb la creu Victòria pel seu coratge en la batalla de Loos.
  • El capità W. E. Johns (1893-1968), escriptor de llibres d'aventures i pilot d'aviació.
  • Samuel Stone (1602-1663), sacerdot purità que fa fundar la ciutat americana de Hartford, (Connecticut) juntament amb Thomas Hooker.[13]
  • Jane Wenham (?-1730), la darrera condemnada per bruixeria a Anglaterra el 1712. El jurat la va trobar culpable però el jutge Powell li va aconseguir un perdó reial.[14]
  • En aquest municipi es va formar el popular grup de rock Deep Purple.
  • George Ezra (1993), cantant i compositor.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Skeat, 1904, p. 27.
  2. ↑ The Domesday Book, «Hertford»
  3. ↑ Munby, 1977, p. 91.
  4. ↑ Church Society, «The sinod of Hertford Arxivat 2012-03-07 a Wayback Machine.»
  5. ↑ Cussans, 1972, p. 15.
  6. ↑ Lydekker, 2012, p. 81.
  7. ↑ Cockman, 1983, p. 50.
  8. ↑ Page, 1912, p. 490-501.
  9. ↑ Page, 1912, p. 501-511.
  10. ↑ Oliver Burkeman, «Hertford, home of the Holy Grail», publicat en:The Guardian, 4 de gener del 2005
  11. ↑ Shire Hall
  12. ↑ Curl, 1983, p. 104.
  13. ↑ Perry, 1934, p. 60.
  14. ↑ «A Tale of witchcraft[Enllaç no actiu]», publicat en:Hertfordshire Mercury, 7 de juny del 2012

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hertford
  • Cockman, Frederick George. The Railways of Hertfordshire. Hertfordshire Publications, 1983. 
  • Curl, James Stevens. The life and work of Henry Roberts, 1803-1876: the evangelical conscience and the campaign for model housing and healthy nations. Phillimore, 1983. ISBN 9780850334463. 
  • Cussans, John Edwin. History of Hertfordshire, Volum 2. E. P. Publishing, 1972. 
  • Lydekker, R. hertfordshire. Cambridge University Press, 2012. 
  • Munby, Lionel M. The Hertfordshire Landscape. Hodder and Stoughton, 1977. ISBN 0-34-004459-4. 
  • Page, William. A History of the County of Hertford: Volume 3. Victoria County History, 1912. 
  • Perry, Charles Edward. Founders and Leaders of Connecticut, 1633-1783. Heath, 1934. 
  • Skeat, Walter William. The Place-names of Hertfordshire. East Herts Archaeological Society, 1904. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hertford&oldid=33813940»