Hertogenwald
| ||||
| Tipus | bosc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Lieja (Bèlgica) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 473 m | |||
L'Hertogenwald (neerlandès: Hertogenwoud) és una selva a l'est de la província de Lieja a Bèlgica a la frontera amb Alemanya.[1]
L'Hertogenwald fa part del parc natural Haute-Fagne-Eifel,[2] situat am ambdós costats de la frontera. Cobreix cinq municipis: Jalhay, Limburg, Baelen, Eupen i Raeren i és regat pel Getz(bach), Gileppe, Helle, Soor i Vesdre. S'hi troben també dos llacs artificials, el de la presa del Weser a Eupen i el de la presa del Gileppe a Jalhay. És la foresta contínua més llarga de Bèlgica.
La selva era la caça privada dels ducs de Limburg, d'on prové el nom (hertog = duc en neerlandès). Feia part del feu de Baelen.[3] El 1815 (Tractat de París) el riu Helle va esdevenir una frontera estatal entre Bèlgica i Prússia, el que va trencar el bosc,[4] per a la primera vegada a la seva història, en dues parts. El 1919, després del Tractat de Versalles, la unitat va ser restaurada.
Referències
[modifica]- ↑ Damblon, Freddy «Les dépôts tourbeux et l'histoire de la végétation sur le plateau des Hautes-Fagnes (Belgique)» (en francès). Annales de la Société géologique de Belgique, 01-02-1996. ISSN: 0037-9395.
- ↑ Guebel, Michael. «Zoom sur: Le Parc naturel Hautes Fagnes - Eifel». Parc naturel Hautes Fagnes-Eifel, 2021. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ Charruadas, Paulo; Deligne., Chloé. «Cities hiding the forests: wood supply, hinterlands and urban agency in the southern Low Countries, thirteenth to eighteenth centuries.». A: Urbanizing Nature.. Routledge,, 2019, p. 112-134.. ISBN 9780429024726.
- ↑ Back, Claude; Helfer, Malte «Les modifications territoriales dans la Grande Région SaarLorLux du Congrès de Vienne à aujourd hui» (en french). GR-Atlas–Atlas de la Grande Région SaarLorLux,, 2014.