Herveu de Bretanya

Herveu de Bretanya
	; Talla del sant a Saint-Miliau (Guimiliau)
Nom original	(fr) Saint Hervé
Biografia
Naixement	Bretó: Herve, Hoarnec; francès: Hervé; llatí: Herveus; 521 ; Armòrica (França)
Mort	556 (34/35 anys); Lanhouarneau (Bretanya)
Sepultura	Église Saint-Hervé de Lanhouarneau (Bretanya); des del 1002, a la Catedral de Nantes, restes desaparegudes en 1789
Activitat
Ocupació	monjo
Professors	Saint Urfol (en) i Saint Houardon (en)
eremita, confessor
	sant ; sant ;
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Festivitat	17 de juny
Iconografia	Com a abat, cec, parlant amb unes granotes; conduït per un llop o un nen
Patró de	Cecs, bards, músics

Herveu de Bretanya, Hervé en francès (Guimiliau, Bretanya, ca. 521 - Plouvien, 556) va ésser un eremita i abat bretó. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Biografia

Va néixer a Guimiliau (algunes fonts indiquen que era de Gal·les), i la tradició el fa fill d'un reconegut bard britó anomenat Hivarnió, que havia estat a la cort de Khildebert I; la seva mare era de l'Armòrica i es deia Rivanone, i el seu oncle, sant Urfold. Era cec de naixement. Amb el seu deixeble Guiharan, va viure prop de Plouvien com a eremita i bard.

Va atraure alguns deixebles, però mai no volgué ordenar-se sacerdot ni acceptar cap honor com el d'abat de la comunitat, tot i que va ésser exorcista. Va morir en 556 i fou sebollit a Lanhouarneau.

Veneració

Fou enterrat a la ciutat de Lanhouarneau, que esdevingué lloc de pelegrinatge. En 878, per protegir les relíquies dels atacs dels normands, foren portades a una capella del castell de Brest. En 1002, en un reliquiari d'argent, foren donades pel duc Jofre al bisbe de Nantes, que les dugué a la catedral de la ciutat. Les restes es perderen definitivament durant la Revolució francesa.

És un dels sants més populars de Bretanya, amb nombroses capelles arreu de la regió, com les de Gourin, amb una font miraculosa, i Langoelan, on es beneïen els cavalls el dia de l'aplec.

Llegendes

El seu pare era un destacat bard, pietós i cast, que decidí deixar la cort i fer vida religiosa; un àngel se li aparegué en somnis i li digué que havia de trobar una dona, Rivanone, i casar-s'hi: tindrien un nen que seria un conegut servent de Déu. Hivarnió ho feu així i engendrà el nen, però els dos esposos van continuar vivint separats per guardar la castedat. La mare digué a Hivarnió que voldria que el seu fill "no veiés la falsa i enganyosa llum del món", i el pare respongué que seria així, però que "veuria l'esplendor del Cel": per això, el nen nasqué cec, però tenia visions de les beatituds celestials.

Segons la llegenda tenia poder sobre els animals i era acompanyat i guiat per un llop que li feia de gos pigall i que, deia la tradició, havia matat el bou o l'ase que Herveu feia servir per llaurar el camp. Herveu li recriminà el fet i el llop, penedit, restà amb ell i feia les funcions del bou^[1]

Referències

↑ És la mateixa llegenda que s'explica d'altres sants com sant Gal, Columbà, Froilà de Lugo, Toribi de Liébana o Guillem de Vercelli, entre d'altres.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herveu de Bretanya

Saints of June 17. "Hervé of Brittany". Arxivat 2007-02-27 a Wayback Machine.
Saint Yves and Saint Hervé. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.

[1] És la mateixa llegenda que s'explica d'altres sants com sant Gal, Columbà, Froilà de Lugo, Toribi de Liébana o Guillem de Vercelli, entre d'altres.

[1]