Herwig Schopper

Herwig Schopper
	;
Biografia
Naixement	28 febrer 1924 (100 anys); Lanškroun (Txèquia)
Director general del CERN Organització Europea per a la Recerca Nuclear
	1981 – 1988 ; ← Léon van Hove, John Adams – Carlo Rubbia →
Dades personals
Formació	Universitat d'Hamburg
Activitat
Camp de treball	Òptica i física nuclear
Lloc de treball	Hamburg ; Ginebra
Ocupació	físic, professor d'universitat, pedagog, físic nuclear
Ocupador	Universitat de Magúncia (1957–1961) ; Institut Tecnològic de Karlsruhe ; Universitat d'Hamburg
Membre de	Academia Europaea (1992–); Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Sudetendeutsche Akademie der Wissenschaften und Künste (en) ; Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Premis
	(2006) membre de l'American Physical Society; (2005) Medalla Niels Bohr de la UNESCO; (15 abril 2004) Medalla Albert Einstein de la UNESCO; (1991) Medalla Wilhelm Exner; (1978) Ritter-von-Gerstner Medal (en) ; (1957) Medalla Carus; Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya ;

Herwig Franz Schopper (Lanškroun, Txecoslovàquia, 28 de febrer de 1924) és un físic alemany que fou Director General del CERN de 1981-1988.

Va arribar al CERN com a Investigador Associat (1966-1967), va esdevenir Cap de la Divisió de Física Nuclear (1970), membre del Directorat responsable de la coordinació del Programa Experimental, Cap del Comitè de l'ISR (1973-1976), membre del Comitè de Política Científica (1979), i finalment Director General (1981-1988).^[1]

Durant el seu mandat es va aprovar i construir el túnel del LEP (que després esdevindria l'LHC), i el CERN va rebre dos premis Nobel de Física: Carlo Rubbia (que esdevindria el successor de Schopper al capdavant del CERN) i Simon van der Meer (1984) per les seves contribucions al projecte que porta a la descoberta dels bosons W i Z mediadors de la interacció feble. El 1988, Jack Steinberger, aleshores fent recerca al CERN, també va rebre el Premi Nobel (juntament amb Leon M. Lederman I Melvin Schwartz, EUA) per la descoberta del neutrí del muó.^[2]

Del 1995 al 1997 fou president de la Societat Europea de Física. El 2003, Herwig Schopper va ser elegit president del Consell del Centre Internacional de Llum Sincrotró per Aplicacions Científiques Experimentals a l'Orient Mitjà (SESAME).

Premis

1991: Medalla Wilhelm Exner.
2004: Medalla d'Or d'A. Einstein i Medalla Tate, pel lideratge internacional en física^[3]
2009: CERN Honours Schopper ^[4]

Vegeu també

Llistat de Directors Generals del CERN

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herwig Schopper

↑ Schopper, Herwig «Viewpoint: the 1980's: spurring collaboration». CERN Courier, 3-2014.
↑ «CERN press office».
↑ «UNESCO and AIP honour Schopper». CERN Courier, 49, 9, 11-2009, pàg. 36.
↑ «CERN honours Schopper at 85». CERN Courier, 49, 9, 11-2009, pàg. 36.

[1] Schopper, Herwig «Viewpoint: the 1980's: spurring collaboration». CERN Courier, 3-2014.

[2] «CERN press office».

[3] «UNESCO and AIP honour Schopper». CERN Courier, 49, 9, 11-2009, pàg. 36.

[4] «CERN honours Schopper at 85». CERN Courier, 49, 9, 11-2009, pàg. 36.

[1]

[2]

[3]

[4]