Heterosita

Heterosita
Heterosita de Newry (Maine, Estats Units)
Fórmula química	(Fe3+,Mn3+)PO₄
Epònim	heteros- (en)
Localitat tipus	Les Hureaux, Sent Sauvestre, Llemosí
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.02
Dana	38.4.1.1
Heys	19.12.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,83(1) Å; b = 9,79(1) Å; c = 4,769(5) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	el mineral no tractat sol ser negre-porpra, també rosa profund a porpra vermellós, sobretot quan és tractat en una solució d'àcid fort
Exfoliació	bona en {100}; imperfecta en {010}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	4 a 4,5
Lluïssor	cerosa, mat, terrosa
Color de la ratlla	porpra clar
Diafanitat	opaca
Densitat	3,40 g/cm³ (mesurada); 3,67 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,861(1) nβ = 1,891(1) nγ = 1,911(1)
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 37°
Dispersió òptica	r > v molt forta
Fluorescència	no Fluorescent
Impureses comunes	Mn
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1825
Símbol	Het
Referències

L'heterosita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la trifilita. Va rebre el seu nom l'any 1826 per François Alluaud, del grec έτερος, un altre, probablement en al·lusió al fet que l'espècie va ser el segon mineral nou que contenia ferro i manganès a la mateixa localitat.

Característiques

L'heterosita és un fosfat de fórmula química (Fe³⁺,Mn³⁺)PO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la purpurita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'heterosita pertany a «08.AB - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, litiofilita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiïta, pseudolyonsita i lyonsita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1825 a Les Hureaux, a Sent Sauvestre (Llemosí). Als Països Catalans se n'ha trobat al Cap de Creus (Empordà) i també a Argelers i Cotlliure (Rosselló).