Hexàpodes
Hexapoda  | |
|---|---|
 Enallagama cyathigerum, una libèl·lula australiana | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Hexapoda Blainville, 1816 |
| Classes | |
.svg){kind=icon}
Els hexàpodes (Hexapoda) són un subfílum[1] (de vegades una superclasse) d'artròpodes, que en la seva gran majoria està representada per la classe dels insectes. El nom, que deriva del grec hexa ('sis') i poda ('potes'), fa referència a la característica més destacada, la presència d'un tòrax consolidat amb tres parells de potes, una quantitat sensiblement inferior a la de la majoria dels artròpodes.
És de llarg, el grup d'artròpodes amb més espècies (més d'un milió)[2] i, a més dels insectes, inclou alguns grups d'artròpodes primitius estretament relacionats: els proturs, els diplurs i els col·lèmbols.
Característiques
[modifica]Els hexàpodes tenen una tagmatització característica, en la qual el cos apareix dividit en tres regions o tagmes: cap, tòrax i abdomen. Especialment significativa és la distinció de dues parts darrere del cap (tòrax i abdomen), de les quals només el tòrax, format per tres segments, porta apèndixs locomotors.
Cap
[modifica]Els segments que formen el cap apareixen sòlidament units en una estructura globular molt rígida denominada càpsula cefàlica. En la interpretació més comuna, però no l'única, es tracta de sis segments:
- El segment I, anomenat àcron, manca d'apèndixs. És el que correspon als ulls ("segment ocular") i la primera de les tres seccions del cervell, el protocervell. Els segments següents són portadors d'estructures anatòmiques parelles.
- El segment II és on hi ha les antenes (encara que falten en els proturs), i se l'anomena també segment antenal. Li correspon la segona secció del cervell, el deutocervell.
- El segment III, anomenat intercalar, manca d'apèndixs, i li correspon la tercera secció del cervell, el tritocervell.
- El segment IV o segment mandibular, és on hi ha les mandíbules.
- El segment V o segment maxil·lar, amb un parell de maxil·les.
- El segment VI o segment labial, on hi ha un llavi imparell derivat de la fusió d'estructures originàriament parelles.
Les antenes són apèndixs articulats de funció tàctil i olfactiva, que en els col·lèmbols i els proturs són musculades en cada segment. Les mandíbules manquen de palp. El cap s'articula de manera molt flexible amb el tòrax, gràcies a l'existència de la cèrvix, una connexió cervical membranosa.
Tòrax
[modifica]El tòrax consisteix en tres segments, anomenats respectivament protòrax, mesotòrax i metatòrax. Cadascú porta un parell de potes locomotores inserides en posició ventrolateral. Cada pota està formada, començant per la seva inserció, pels artells següents: coxa, trocànter, fèmur, tíbia, tars i pretars. No és clar si aquest últim portava primitivament una o dues ungles, com es veu en els insectes. Sí que sembla que la condició primitiva del pretars no inclou l'articulació passiva en diverses seccions que s'observa només en els insectes.
Es discuteix si hi havia originàriament altres segments, així com una branca dorsal. Alguns autors han interpretat històricament que alguns artells basals s'haurien incorporat com a esclerites al tòrax en una posició pleural i, per tant, donaria sentit a la interpretació que les ales dels insectes són derivades de la branca dorsal dels apèndixs toràcics.
Abdomen
[modifica]L'abdomen estaria format per onze segments genuïns més el tèlson o darrer segment. El gonopor se situa a prop de l'extrem posterior de l'abdomen. No hi ha potes a l'abdomen dels hexàpodes, encara que sí apèndixs. Els més notables són un parell de cercs articulats en l'extrem de l'abdomen. Alguns grups d'insectes presenten petits apèndixs sense articulació que es poden considerar homòlegs de les potes, i els proturs i alguns grups fòssils presenten petits apèndixs articulats que recorden els extrems de les potes toràciques.
Alimentació
[modifica]Tenen una gran varietat de dietes alimentàries a causa de la diversitat d'organismes, per tant els hexàpodes tenen diverses estratègies d'alimentació i en termes generals es poden dividir en tres categories d'hàbits alimentaris: fitòfags, que són aquells que s'alimenten de plantes; zoòfags són aquells que s'alimenten d'altres animals, la majoria d'aquests s'alimenten d'altres insectes se'ls anomena entomòfags i es classifiquen com a depredadors, paràsits o parasitoïdes i finalment els sapròfags que s'alimenten de restes vegetals, animals o matèria orgànica en estat de descomposició.[3]
Les peces bucals dels insectes típicament consisteixen d'un llauró, un parell de mandíbules, maxil·les, un llavi i la hipofaringe. Cadascuna d'aquestes parts de l'aparell bucal pateix modificacions depenent del tipus d'insecte i aquests aparells bucals es poden classificar en tres grans grups:
- Masticadors: Les mandíbules d'aquest tipus d'aparell bucal són fortament esclerotitzades. El llauró o anomenat també llavi superior és un esclerit que es troba sota el clípeu a la part anterior del cap. Les Maxil·les són un parell d'estructures que es troben darrere de les mandíbules i es conformen d'artells que, començant de la part basal, card, estípit, palpifer, galea, lacínia i palp maxil·lar. El llavi és una estructura simple que envolta les dues maxil·les. Aquest es troba dividit en dues porcions; una basal anomenada postmentó i una altra distal anomenada prementón. El postmentó es troba dividit en submentó i mentó. Al prementó s'insereixen els palps labials i un grup de lòbuls apicals que constitueixen la lígula. Com a exemple tenim els llagostes, grills, coleòpters, odonats, etc.
- Picadors: Les peces bucals d'aquest tipus d'insectes s'elongen formant estilets que són les modificacions de les mandíbules i les maxil·les que es troben embolicades al llavi inferior modificat en un tub, donant la impressió d'un bec. Les mandíbules i les maxil·les juntes formen dos canals, el canal alimentari i el canal salival. Aquest tipus d'aparell bucal està dissenyat per al consum d'aliments líquids, generalment sàvia, nèctar, sang d'animals o fluids cel·lulars. Exemple d'aquests animals trobem xinxes, puces, mosquits, pugons, escates, etc.
- Xupadors: El llavi està típicament expandit a la part distal i forma el label. Els nutrients líquids són transportats mitjançant mecanismes capil·lars a través de diminuts canals del label, des d'aquest fins a la boca. Molts xucladors traspuen la saliva a l'aliment per liquar-lo parcialment. Als xucladors estrictes falten les mandíbules com és el cas de les mosques domèstiques i una modificació de les galees de les maxil·les dona lloc a l'aparell bucal dels lepidòpters que només serveix per succionar fluids sense necessitat de fer algun tipus de laceració de teixits.[4]
Filogènia
[modifica]La filogènia i, conseqüentment, la classificació dels hexàpodes ha estat i continua sent controvertida; el problema radica bàsicament en la posició dels diplurs; si estan més relacionats amb col·lèmbols i proturs (cladograma A), apareix el clade Entognatha, que agruparia els hexàpodes amb peces bucals parcialment ocultes dintre la càpsula cefàlica; el seu clade germà seria Ectognatha, que inclou només els insectes, amb peces bucals exposades.[5]
Tanmateix, hi ha proves (cercs filamentosos, ultraestructura dels espermatozoides) que els diplurs poden ser el grup germà dels insectes (cladograma B).[5]
No sembla haver-hi dubtes sobre el monofiletisme del clade Collembola+Protura (denominat de vegades Ellipura); el cladograma C seria una solució de compromís entre els cladogrames A i B, fins que es resolguin les esmentades incerteses:[5]
Taxonomia
[modifica]Segons Zhang[2] els hexàpodes tenen categoria de subfílum i inclouen quatre classes (entre parèntesis el nombre d'espècies):
- Classe Collembola Lubbock, 1870 (8.130 espècies)
- Classe Protura Silvestri, 1907 (804 espècies)
- Classe Diplura Börner, 1904 (800 espècies)
- Classe Insecta Linnaeus, 1758 (1.020.007 espècies)
Referències
[modifica]
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ 2,0 2,1 Zhang, Z.-Q. 2011. Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148: 99–103.
- ↑ «4. Behavior and Ecology». A: Donald J. Borror. An Introduction to the study of insects. Library of Congress Catalog Number:88-043541: Saunders Collage Publishing, 1989.
- ↑ «3. The Anathomy, Physiology and Develompment of insects». A: Donald J. Borror. An introduction to the study of insects. Library of Congress Catalog Card Number: 88-043541: Saunders Collage Publishing, 1989.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Tree of Life, Hexapoda