Vés al contingut

Hidrofílids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHidrofílids
Hydrophilidae Modifica el valor a Wikidata

Hydrophilus piceus Modifica el valor a Wikidata  ♂
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
SuperfamíliaHydrophiloidea
FamíliaHydrophilidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802[1][2]
Subfamílies[3][4][5][6][7]

Els hidrofílids (Hydrophilidae) són una família d'insectes coleòpters que inclou moltes espècies aquàtiques, però també espècies estrictament aèries.[8] El crit estrident que emeten les larves de les espècies més grosses, quan se senten agredides, resulta força singular dins el món dels macroinvertebrats aquàtics, pràcticament mut per a l'oïda humana.[8] Les espècies d'Hydrophilus són considerades com a veritables plagues en els vivers de peixos, mentre que d'altres són voraces consumidores de larves de mosquits i, per tant, són potencials agents de control biològic de plagues.[9] És una família cosmopolita: la Hispaniola,[10] els Emirats Àrabs Units,[11] Nova Guinea,[12] les illes Britàniques,[13] les illes Seychelles,[14] Nova Zelanda,[15] el Canadà,[16] Austràlia,[17][18][19] etc.[20][21][22][23][24][25][26][27][28]

Morfologia

[modifica]

Entre els seus integrants existeixen espècies que fan al voltant d'1 mm i d'altres, gairebé cinc centímetres, com és el cas de l'escarabat aquàtic platejat (Hydrous piceus), l'escarabat més gros d'Europa en segon lloc després de l'escanyapolls (Lucanus cervus). Els adults tenen el cos ovalat o arrodonit, molt convex per dalt i plànol per baix, i sempre de colors negres o molt foscos (tot i que algunes espècies presenten taques o línies marrons groguenques, o brillantors verdoses o blaves). Palps maxil·lars molt més llargs que les antenes.[29] Antenes amb 7-9 segments amb el primer segment allargat i els 3 o 4 darrers formant una mena de maça coberta de pèls curts, algunes vegades allargada i poc compacta. Tant les larves com els adults han de captar aire atmosfèric respectivament per mitjà d'un atri estigmàtic respiratori en la regió posterior o bé formant una bombolla que regeneren a través de les antenes a la zona ventral, proveïda de pèls hidròfobs. Aquesta bombolla els dona un aspecte platejat dins de l'aigua, que és l'origen de llur nom col·loquial.[8][30]

Ecologia

[modifica]

Les larves, de cos tendre i apetitós per a multitud d'insectívors, s'amaguen entre la vegetació de les vores de rius, estanys i basses.[8]

Els seus desplaçaments lents i de poca traça, caminant o nedant, fan que siguin espècies amb una dieta més aviat vegetariana o detritívora, però no fan gaires fàstics per una bona ració de proteïna animal si se'ls posa fàcil. Les larves són preferentment carnívores de petits invertebrats (gastròpodes, cucs, crustacis i larves d'insectes) o també d'algun vertebrat, en el cas de les espècies més grosses. Tampoc són estranys els casos de canibalisme.[8] L'única excepció a tots ells és el Gènere Helochares, el qual és fitòfag.[31][32]

Embolcallen llurs ous dins d'un capoll de seda molt dens amb un extrem en forma de tub allargat que serveix per a respirar. La majoria dels capolls s'adhereixen a la vegetació que sura o en indrets adjacents a les ribes dels cursos d'aigua. No obstant això, els adults dels gèneres Spercheus i Helochares porten llurs ous en una bossa ventral i els capolls d'Hidrophilus i Hydrochara suren lliurement a l'aigua.[33][32] A més, n'hi ha d'altres espècies que fan la posta entre matèria orgànica en descomposició.[34]

Taxonomia

[modifica]

Hi ha al voltant de 200 gèneres i 3.400 espècies[35] agrupats, de manera incompleta, en les següents subfamílies:[36][37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Latreille, P.A., 1802: Histoire naturelle, générale et particulière des Crustacés et des Insectes. Vol. 3. F. Dufart, París
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Bouchard, P. et al.2011. Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys 88: 1.
  4. ↑ 4,0 4,1 Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr., 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, references and data on family-group names). A: Pakaluk i Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Varsòvia. Pàgs. 779-1006. ISBN 8385192344
  5. ↑ 5,0 5,1 Australian Faunal Directory (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Discover Life (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 Catalogue of Life Arxivat 2012-03-21 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Pàgs. 72-73. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. ISBN 978-84-9766-357-1.
  9. ↑ ZipCodeZoo (anglès)
  10. ↑ Perez-Gelabert, Daniel E., 2008. Arthropods of Hispaniola (Dominican Republic and Haiti): A checklist and bibliography Zootaxa 1831: 1–530.
  11. ↑ Fikáček, M.; Gentili, E.; Short, A.E.Z., 2010: Order Coleoptera, family Hydrophilidae. Arthropod fauna of the UAE, 3: 135–165
  12. ↑ Hansen, M., 1997: A new subfamily for a remarkable new genus and species of Hydrophilidae from New Guinea (Coleoptera: Hydrophilidae). Annales zoologici, 47: 107–110.
  13. ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pàgines.
  14. ↑ Jäch, M.A.; Madl, M., 2009: Water beetles of Seychelles (Coleoptera). Pàgs. 11-35, plates 1-2. A: Gerlach, J. (ed.) The Coleoptera of the Seychelles Islands. Pensoft Publishers, Sofia-Moscou. ISBN 9789546424983.
  15. ↑ Macfarlane, R.P. et al., 2010: (Chapter) Nine Phylum Arthropoda Subphylum Hexapoda Protura, springtails, Diplura, and insects. Pàgs. 233-467. A: Gordon, D.P. (ed.): New Zealand inventory of biodiversity. Vol. 2. Kingdom Animalia. Chaetognatha, Ecdysozoa, ichnofossils. Canterbury University Press, Christchurch, Nova Zelanda. ISBN 978-1-87725793-3.
  16. ↑ Majka, C.G., 2008: The aquatic Coleoptera of Prince Edward Island, Canada: new records and faunal composition. A: Majka, C.G.; Klimaszewski, J. (eds.) Biodiversity, biosystematics, and ecology of Canadian Coleoptera. ZooKeys, 2: 239-260. «Enllaç».
  17. ↑ Gentili, E., 2000. The Paracymus of Australia (Coleoptera, Hydrophilidae). Records of the South Australian Museum 33(2): 101-122.
  18. ↑ Gentili, E., 1992. The Notohydrus of Australia (Coleoptera, Hydrophilidae). Bollettino della Società Entomologica Italiana 124(1): 21-26.
  19. ↑ Watts, C.H.S., 2002. Checklists & guides to the identification, to genus, of adult & larval Australian water beetles of the families Dytiscidae, Noteridae, Hygrobiidae, Haliplidae, Gyrinidae, Hydraenidae and the superfamily Hydrophiloidea (Insecta: Coleoptera). Identification & Ecology Guide, núm. 43. Albury: Co-operative research Centre for Freshwater Ecology viii, 110 pp.
  20. ↑ GBIF (anglès)
  21. ↑ Catalogue of Palearctic Coleoptera. Vol. 2, pàg. 44, ed. I. Lobl, & A. Smetana, Apollo Books, Stenstrup, Dinamarca, 2004. ISBN 8788757749«PDF». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 9 abril 2012].
  22. ↑ Blackwelder, R.E., 1944. Checklist of the coleopterous insects of México, Central America, The West Indies, and South America. U.S. National Museum Bull.
  23. ↑ Bertrand, H., 1972. Larves et Nymphes des Coléoptères Aquatiques du Globe. París: Paillart, 804 pp.
  24. ↑ Bertrand, H., 1977. Larves et Nymphes des Coléoptères Aquatiques du Globe. Errata et Addenda. Abbeville: Paillart, 19 pp.
  25. ↑ Gentili, E., 1996. Notes on the Anacaenini from Australia and Melanesia with descriptions of new species (Coleoptera, Hydrophilidae). Giornale Italiano di Entomologia 8: 177-189.
  26. ↑ Gentili, E., 1981. The genera Laccobius and Nothydrus (Coleoptera, Hydrophilidae) in Australia and New Zealand. Records of the South Australian Museum 18(7): 143-154.
  27. ↑ Beetles of Florida (anglès)
  28. ↑ R. W. Merritt, K. W. Cummins, M.B. Berg, 2008. Aquatic Insects of North America. Kendall/Hunt. ISBN 0757550495.
  29. ↑ Bastidas, Rodolfo i Zavala, Yanet, 1995. Principios de Entomología Agrícola. Ediciones Sol de Barro, ISBN 9802450065.
  30. ↑ Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica Arxivat 2012-07-21 a Wayback Machine. (castellà)
  31. ↑ Anderson, J.M.E., 1976 Aquatic Hydrophilidae (Coleoptera). The biology of some Australian species with descriptions of immature stages reared in the laboratory. Journal of the Australian Entomological Society 15(2): 219-228.
  32. ↑ 32,0 32,1 Hansen, M., 1987. The Hydrophiloidea (Coleoptera) of Fennoscandia and Denmark. Fauna Entomologica Scandinavica. Leiden: E.J. Brill, vol. 18, 254 pp.
  33. ↑ Lawrence, J.F. & Britton, E.B., 1994. Australian Beetles. Melbourne: Melbourne University Press x 192 pp.
  34. ↑ Hansen, M., 1990. Australian Sphaeridiinae (Coleoptera: Hydrophilidae): a taxonomic outline with descriptions of new genera and species. Invertebrate Taxonomy 4(2): 317-395.
  35. ↑ S. A. Slipinski, R. A. B. Leschen & J. F. Lawrence, 2011. "Order Coleoptera Linnaeus, 1758." In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148: 203–208.
  36. ↑ Hansen, M., 1999. Hydrophiloidea (s.str.) (Coleoptera). pàgs. 1-416. A: Hansen, M. (ed.). World Catalogue of Insects. Stenstrup : Apollo Books Vol. 2, 416 pp.
  37. ↑ Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 842820781X.

Bibliografia

[modifica]
  • Hansen, M., The hydrophilid beetles: phylogeny, classification and a revision of the genera (Coleoptera, Hydrophiloidea). Biologiske Skrifter, 40, 1991, ISSN 0366-3612, ISBN 87-7304-226-9
  • Lawrence, J.F., 1982. Coleoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 482-553.
  • Leschen, R. A. B.; Beutel, R. G. i Lawrence, J. F. (Editors); Slipinski, A. (Associate editor), 2009. Handbook of zoology. Coleoptera, Beetles, vol. 2: Morphology and Systematics (Elateroidea, Bostrichiformia, Cucujiformia partim).
  • Prokin, A.A., 2009: New water scavenger beetles (Coleoptera: Hydrophilidae) from the Mesozoic of Mongolia[Enllaç no actiu], Paleontologicheskii zhurnal, (2009) 6: 58-62. En rus, traducció a l'anglès al Paleontological Journal, 43(6): 660-663. ISSN 0031-0301
  • Slipinski, S.A., Leschen, R.A.B. & Lawrence, J.F., Order Coleoptera (Linnaeus, 1758). A: Z.-Q. Zhang (ed.), Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 2011. 3148: 203-208.
  • Spangler, P.J., 1991. Hydrophilidae (Hydrophiloidea). pàgs. 355-358. A: Stehr, F.W. (ed.). Immature Insects. Coleoptera and Diptera. Dubuque, Iowa: Kendall-Hunt. Vol. 2 xvi, 975 pp.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidrofílids&oldid=34011317»