Hidrohalita
Hidrohalita | |
---|---|
Hidrohalita (Hh) i clatrat en esfalerita | |
Fórmula química | NaCl·2H₂O |
Epònim | halita i hidro- |
Localitat tipus | dipòsit de Rock salt, Dürrnberg, Hallein, Salzburg, Àustria |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.09 |
Dana | 9.1.2.1 |
Heys | 8.1.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1847 |
Símbol | Hhl |
Referències | [1] |
La hidrohalita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva composició, sent una halita hidratada.
Característiques
[modifica]La hidrohalita és un halur, un clorur de sodi hidratat de fórmula química NaCl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls allargats, de fins a 1 centímetres, fent intercreixements amb halita.[2] Es fon sota la seva pròpia pressió de vapor a -0.1 °C, convertint-se en halita. Es troba sovint en inclusions fluides. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrohalita pertany a «03.BA - Halurs simples, amb H₂O, amb proporció M:X = 1:1 i 2:3».[3]
Formació i jaciments
[modifica]Es forma a partir d'aigua de mar o en els sediments del fons dels llacs hipersalins a temperatures properes a la congelació. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'halita o el guix.[2] Va ser descoberta l'any 1847 al dipòsit de Rock salt, a Dürrnberg (Hallein, Àustria).
Referències
[modifica]- ↑ «Hydrohalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hydrohalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ http://webmineral.com/strunz/strunz.php?class=03&subclass=03.B&group=03.BA