Vés al contingut

Hidrotimetria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La hidrotimetria és una tècnica analítica dissenyada per a la determinació de la duresa de l'aigua a partir de la capacitat per precipitar sabons.[1]

L'etimologia prové dels mots grecs Yδωρ, hidro, aigua; τιμἠ, valor; i μετρία, metria, mesura. És a dir, mesura del valor de l'aigua.[2]

Aquesta tècnica fou inventada pels químics francesos Antoine François Boutron-Charlard (1796-1879) i Félix Boudet (1806-1878), membres del Consell de Salubritat de París, el 1856.[3][4] A partir d'uns estudis del químic escocès Thomas Clark (1801-1867), de la Universitat d'Aberdeen, del 1841.[2] Actualment no s'empra als laboratoris, ja que ha estat desplaçada per les valoracions complexomètriques. Tanmateix és un mètode ràpid que no requereix instrumental delicat i s'empra per a determinacions de la duresa de l'aigua in situ quan no es requereix una precisió elevada.[5]

Tècnica

[modifica]

Es dipositen dins un flascó hidrotimètric 40 ml de l'aigua a analitzar. Seguidament mitjançant una bureta de Boudron-Boudet graduada s'addicionen gotes de 0,1 ml de la dissolució de Boutron-Boudet, després de cada addició es tapa el flascó i s'agita entre 30 i 40 vegades. Si no es forma espuma, s'ha de seguir addicionant gotes de la dissolució. S'acaba l'addició quan es forma espuma persistent almenys 2 minuts. A partir del nombre de gotes es pot determinar la duresa emprant l'equivalència 1 gota = 0,1 ml dissolució de Boutron-Boudet = 1 º francès = 10 mg CaCO₃/L.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Hidrotimetria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Buswell, A.M «Boutron Boudet soap solution». Journal (American Water Works Association), 9, 6, 06-11-1922, pàg. 892-896.
  3. Boutron-Charlard, A.F.; Boudet, F «De l'hydrotimétrique ou nouvelle méthode d'analyse des eaux de sources et des rivières». Comptes Rendus, 40, 1855, pàg. 679.a
  4. Boutron-Charlard, A.F.; Boudet, F. Hydrotimétrie: Instruction sur l'emploi de l'hydrotimètre pour déterminer la valeur des eaux de sources et de rivières et leur composition. Clech et Deroche, 1855. 
  5. 5,0 5,1 Wallace, M. «Ecosistemas subterráneos», 2008. [Consulta: 4 juny 2012].