Hidrotungstita

Hidrotungstita
Hidrotungstita (verd)
Fórmula química	WO₃·2H₂O
Epònim	hidro- i tungstita
Localitat tipus	mina San Antonio de Calacalani, província de Cercado, Oruro, Bolívia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FJ.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FJ.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.10
Dana	49.1.1.1
Heys	7.15.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,45 Å; b = 6,92 Å; c = 3,72 Å; β = 90,5°
Color	verd fosc, tornant-se groguenc en contacte amb l'aire
Macles	polisintètiques
Duresa	2
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,700 nβ = 1,950 nγ = 2,040
Birefringència	δ = 0,340
Angle 2V	mesurat: 52°, calculat: 54°
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Htgs
Referències

La hidrotungstita és un mineral de la classe dels òxids.

Característiques

La hidrotungstita és un hidròxid de fórmula química WO₃·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. La hidrotungstita és inestable i es deshidrata a tungstita, de manera que la majoria d'exemplars de les col·leccions sistemàtiques ja no són hidrotungstites. És l'homòleg hidratat de la liguowuïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrotungstita pertany a «04.FJ: Hidròxids (sense V o U), amb H₂O +- (OH); octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: meymacita, sidwil·lita, tungstita, ilsemannita i parabariomicrolita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Bolívia, concretament a la mina San Antonio de Calacalani, situada a la província de Cercado (Oruro), una mina de la que es van extreure 800 tones de tungstita/hidrotungstita durant la Primera Guerra Mundial i que ara està completament exhaurida. Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i de l'Antàrtida.