Vés al contingut

Clorur de magnesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hidroxiclorur de magnesi)
Infotaula de compost químicClorur de magnesi

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular93,923 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCl₂Mg Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Mg+2].[Cl-].[Cl-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema hexagonal Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

Clorur de magnesi (antigament clorur magnèsic) és el nom del compost químic amb la fórmula química MgCl₂ i amb les seves variants hidratades (hidroxiclorurs) MgCl₂(H₂O)x. Aquestes sals són halurs ionics típics, molt solubles en aigua fins al punt que la variant hidratada s'extreu directament de l'aigua del mar. El MgCl₂ anhidre és la principal font de Mg metàl·lic, el qual és produït a gran escala.

La sal amb aquesta composició es correspon amb el mineral natural cloromagnesita (anhidre) i bischofita (hexahidratat) i presenta també una certa afinitat amb la carnal·lita (KMgCl₃ ·(6H₂O)).

Estructura, preparació i propietats bàsiques

[modifica]

MgCl₂ cristal·litza sobre mostra de clorur de cadmi, el qual presenta Mg octaedric. Existeixen una gran varietat d'hidrats amb la fórmula MgCl₂(H₂O)x, "x" reduint-se amb increments de temperatura: x = 12 (-16.4 °C), 8 (-3.4 °C), 6 (116.7 °C), 4 (181 °C), 2 (ca. 300 °C).[1] El cas del hexahidrat és el comú a temperatura ambient on el Mg+ continua amb estructura octaèdrica tot i que es complexa amb 6 lligands.[2] El clorur de magnesi s'usa com a anticongelant.

Referències

[modifica]
  1. Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5
  2. Wells, A. F. (1984) Structural Inorganic Chemistry, Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-855370-6