Vés al contingut

Hierve el Agua

Plantilla:Infotaula indretHierve el Agua
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusformació rocosa
salt d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSan Lorenzo Albarradas (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Map
 16° 51′ 56″ N, 96° 16′ 34″ O / 16.865519°N,96.276004°O / 16.865519; -96.276004

Hierve el Agua és un sistema de cascades petrificades, formades per carbonat de calci.[1] Les cascades són d'origen natural i es van formar fa milers d'anys, per l'escorriment d'aigua amb alt contingut de minerals. El lloc se situa a uns 50 km de la ciutat d'Oaxaca, a la població de San Isidro Roaguía, municipi de San Lorenzo Albarradas, estat d'Oaxaca, a Mèxic, a la rodalia de la zona arqueològica de Mitla i a 630 km de la Ciutat de Mèxic.[2]

És també un lloc d'interès arqueològic, ja que posseeix un complex sistema d'irrigació i terrasses construït pels zapoteques fa uns 2.500 anys.[3]

L'aigua té una temperatura d'uns 25 graus centígrads i les cascades tenen entre 12 i 30 metres d'alt. La deu que va donar origen a les cascades es va aprofitar per formar un gran safareig que actualment funciona com a balneari natural per la seva aigua. A més, a la zona hi ha algunes gorgues naturals excavades des d'on es poden observar molt bé les cascades petrificades.[4]

Les aigües termals, la bellesa natural i el jaciment arqueològic han permès que avui sigui un lloc d'interès ecoturístic. Actualment compta amb instal·lacions per passar la nit, vestidors, banys i serveis alimentaris.[5]

L'única cascada similar és la de Pamukkale, situada a Turquia.

Referències

[modifica]
  1. Oaxaca hoy 1997 (en castellà). INEGI Instituto Nacional de Estadística Geografia e Informática, 1998, p. 116. ISBN 9701319036. 
  2. Hewitt, William P.; Winter, Marcus C.; Peterson, David A. «Salt Production at Hierve El Agua, Oaxaca». American Antiquity, 52, 4, 1987, pàg. 799–816. DOI: 10.2307/281388. ISSN: 0002-7316.
  3. Doolittle, William E. «Indigenous Development of Mesoamerican Irrigation». Geographical Review, 85, 3, 1995, pàg. 301–323. DOI: 10.2307/215275. ISSN: 0016-7428.
  4. Frutta Wass, Emiliano «El espacio indígena. Los pueblos de Oaxaca y la lucha por la autonomía» (en castellà). Araucaria, 9, 18, 01-10-2007. ISSN: 2340-2199.
  5. Aparicio, Cecilia García Muñoz; Bocanegra, Clara Luz Lamoyi; Téllez, Miguel Armando Vélez; Sánchez, Zoily Mery Cruz «Agua azul, agua blanca y hierve el agua, turismo rural sustentable en México» (en castellà). Journal of Tourism and Heritage Research, 7, 3, 25-06-2024, pàg. 20–32. ISSN: 2659-3580.

Enllaços externs

[modifica]