Hijo de hombre
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Lucas Demare  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Gori Muñoz |
| Música | Lucio Demare |
| Fotografia | Alberto Etchebehere |
| Muntatge | Jorge Garate |
| Productora | Argentina Sono Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema bèl·lic i drama |
| Lloc de la narració | Paraguai |
   
| |
Hijo de hombre, que va tenir com a títols alternatius La sed i Choferes del Chaco és una pel·lícula en blanc i negre, coproducció de l'Argentina i d'Espanya (les productores Argentina Sono Film i Suevia Films, dirigida per Lucas Demare sobre el guió d'Augusto Roa Bastos que es va estrenar el 27 d'abril de 1961 i que va tenir com a protagonistes a Francisco Rabal, Olga Zubarry i Carlos Estrada.[1]
Sinopsi
[modifica]Durant la Guerra del Chaco una caravana d'aiguaters socorrerà una guarnició assedegada.
Repartiment
[modifica]- Francisco Rabal
- Olga Zubarry …Saluí
- Carlos Estrada
- Jacinto Herrera
- Carlos Gómez
- Dorita Ferrer
- Rodolfo Onetto
- Vicente Ariño
- Alberto Rinaldi
- Rogelio Romano
- Manuel Rosón
- Adolfo García Grau
- Alberto Lares
- Jorge Villalba
- Diego Marcote
- José María Salop
- Lucas Demare
- Susy Castell
- Carlos Dorrego
- Dorita Ferreyro
- Héctor Fuentes
- Zulma Grey
- Ana Grua
- Ricardo Jordán
- Claudio Lucero
- Daniel Montalbán
- Gladys Muiño
- Elena Pages
- José María Salort
- Sergio Vandes
Producció
[modifica]Tota la pel·lícula va ser rodada a Río Hondo, a la província de Santiago del Estero, a una zona del nord de l'Argentina on hi havia un balneari on els actors es reposaven de la duresa del rodatge, que transcorria amb molta calor.[2]
Comentaris
[modifica]Jorge Miguel Couselo va dir a Correo de la Tarde:
| « | ”El dramatisme esquemàtic …valora a la pel·lícula com a document i la insufla d'humanitat gairebé tràgica rescatant la solidaritat com a suprema facultat d'homes i dones que lluiten en l'infern d'una guerra inútil…sorprèn en les seves troballes tècniques (el bombardeig) …des de Los isleros no filmava una pel·lícula tan important.”[2] | » |
Per part seva Manrupe i Portela escriuen:
| « | ”Un últim Demare rescatable, reprenent fugaçment els seus temes favorits. Una pel·lícula vigorosa, ben actuada i acceptable en el tècnic.”[2] | » |
Premis
[modifica]Al 9è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, que es va desenvolupar del 8 al 17 de juny de 1961, va rebre el Premi Perla del Cantàbric a la Millor Pel·lícula de Parla Hispana,[3] mentre que Olga Zubarry va ser guardonada amb el Premi a la Millor Actriu de parla castellana.[4]
Notes
[modifica]- ↑ Weldt-Basson p.8
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Manrupe i Portela, p.491.
- ↑ Jurats i Premis al web del festival
- ↑ A los 82 años falleció la prestigiosa actriz argentina Olga Zubarry Arxivat 2019-10-17 a Wayback Machine., telam.com.ar
Referències
[modifica]- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires,: Editorial Corregidor, 2001, p. 491. ISBN 950-05-0896-6.
- Helene C. Weldt-Basson. Postmodernism's Role in Latin American Literature: The Life and Work of Augusto Roa Bastos. Springer, 2010.
Enllaços externs
[modifica]Filmografia de Lucas Demare | ||
|---|---|---|
|  | |
