Vés al contingut

Hijos de las nubes, la última colonia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHijos de las nubes, la última colonia
Fitxa
DireccióAlvaro Longoria Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJavier Bardem, Lilly Hartley, Patrick Lombardo (en) Tradueix i Pilar Benito (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióAlvaro Longoria Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFernando Velázquez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosu Inchaústegui Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYago Muñiz
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
hassania
anglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1661263 FilmAffinity: 431073 Rottentomatoes: m/hijos_de_las_nubes_la_ultima_colonia Letterboxd: sons-of-the-clouds-the-last-colony TCM: 886067 TMDB.org: 111078 Modifica el valor a Wikidata

Hijos de las nubes, la última colonia és una pel·lícula documental espanyola del 2012 dirigida per Álvaro Longoria i produïda per Javier Bardem.[1]

Sinopsi

[modifica]

El documental mostra el viatge personal de Javier Bardem on posa no sols la seva veu sinó també la seva consciència en analitzar la situació del Sàhara Occidental, l'última colònia africana segons les Nacions Unides, pendent d'un referèndum d'autodeterminació en una regió que es troba gairebé en situació de guerra, i com ha arribat a la situació actual. També examina el clima d'agitació política al nord d'Àfrica i la responsabilitat de les grans potències amb una política exterior basada en els interessos econòmics i no pas en la realpolitik, que ha desencadenat una situació de caos i violència.[2]

Repartiment

[modifica]

A més d'actors i coneguts que hi posen la seva veu, com el propi Bardem, el seu germà Carlos Bardem, Elena Anaya i Manu Chao, també hi apareixen analistes i polítics com Felipe González, Mohamed Abdelaziz, James Inhofe, Omar Bashir Manis i John Bolton.

Premis

[modifica]

Va guanyar el premi al millor documental a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 2012[3] i el Goya a la millor pel·lícula documental.[4] També va tenir mencions especials a les seccions oficials del Festival Internacional de Cinema de Toronto, al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i al Festival de Màlaga.[5]

Referències

[modifica]