Hilarionita

Hilarionita
Fórmula química	Fe3+₂(SO₄)(AsO₄)(OH)·6H₂O
Epònim	Hilarion mine (en)
Localitat tipus	mina Hilarion Núm. 50, mines de Kamariza, Agios Konstantinos, Districte Miner de Làurion, Lavreotiki, Àtica Oriental, Àtica, Grècia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 18,53(4) Å; b = 17,43(3) Å; c = 7,56(1) Å; β = 94,06(15)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	verd clar a verd groguenc clar, verd-gris
Fractura	irregular, desigual, desagregable
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, sedosa
Densitat	2,40(5) g/cm3 (mesurada); 2,486 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Birefringència	δ = 0,065
Angle 2V	mesurat: gran
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-089
Any d'aprovació	2011
Símbol	Hrn
Referències

La hilarionita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de la mina Hilarion, a Grècia, la seva localitat tipus.

Característiques

La hilarionita és un arsenat de fórmula química Fe³⁺₂(SO₄)(AsO₄)(OH)·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És una espècie relacionada amb la kaňkita, un arsenat de ferro fèrric hidratat amb el que es pot confondre fàcilment.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 92988.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Hilarion Núm. 50, una de les mines de Kamariza de la regió d'Agios Konstantinos, a l'Àtica Oriental (Àtica, Grècia), on es troba en forma d'esferulites de fins a 1 mm de mida, i raïms d'«individus» prismàtics a aciculars de fins a 0,5 mm de llarg que en realitat són agregats gairebé paral·lels o divergents de fibres corbes molt fines, i normalment inferiors a 2 um de gruix.