Hildebrand
| Tipus | personatge literari  |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Cant dels Nibelungs, Cançó d'Hildebrand i Ásmundar saga kappabana (en)  |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Fills | Hadubrand (es) |
| Germans | Ilsan (en) |
Hildebrand és un personatge de la mitologia germànica, incorporat a la mitologia escandinava, en nòrdic antic és Hildibrandr. El mot "Hild" significa batalla i "Brand" espasa.[1] Encara que s'associa a personatges històrics dels segles V i VI com Teodoric el Gran o Odoacre, no s'ha pogut identificar com un personatge històric.[2]
Hildebrand era un rei guerrer, que portava al seu escut vermell els retrats de tots els guerrers que havia mort. Apareix en tres famosos cançons: Cançó d'en Hiltibrant, Cançó dels Nibelungs i la cançó escandinava la Cançó de Mort d'en Hildebrand de l'Ásmundar saga kappabana. També apareix com Hildiger a Gesta Danorum.[3]
A La Cançó d'en Hiltibrant, Hildebrand lluita contra el seu fill Hadubrand esdevenint l'armer de Dietrich, perquè es veu obligat a abandonar casa seva, la seva dona i el seu fill. Trenta anys després, Hildebrand torna i es troba que Hadubrand, el seu fill, governa la seva terra i està liderant l'exèrcit contra els invasors. Els dos líders dels exèrcits es troben, com era habitual en aquelles contrades i època i es llisten els respectius arbres genealògics per evitar que algú mati un parent seu.
Hadubrand afirma que és el fill d'Hildebrand, però pensa que el seu pare és mort, i que el guerrer que té davant seu utilitza el nom d'Hildebrand per enganyar-lo. A Hildebrandslied es diu com pare i fill lluiten, perquè Hildebrand ha de matar el seu fill o el seu fill el matarà, però al text original falta el final, s'ha perdut.
A la cançó norrena "Cançó de Mort d'en Hildibrandr", continguda a l'Ásmundar saga kappabana s'explica el final de la història, Hildebrand lluita contra un mig-germà seu i és ferit mortalment i que l'escut li rodola prop del cap i a l'escut també hi ha el retrat del seu fill, Hadubrand. Moribund, li prega al seu mig-germà que cobreixi el seu cos i l'enterri adequadament.
Referències
[modifica]- ↑ Norman, Frederick. «Hildebrand and Hadubrand». A: Three Essays on the 'Hildebrandslied' (en anglès), 1973, p.47.
- ↑ Bostock, J. Knight. A Handbook on Old High German Literature. 2a edició, 1976, p. 64f. ISBN 0-19-815392-9.
- ↑ Viking and medieval Scandinavia (en anglès). Brepols, 2007, p. vol.3, p.168.