Vés al contingut

Hipaci de Cilícia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHipaci de Cilícia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Υπάτιος Γαγγρών Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(Hypatios)
segle III Modifica el valor a Wikidata
Cilícia (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 350 Modifica el valor a Wikidata
Paflagònia (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarxipreste, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióTota la cristiandat
Festivitat18 de gener (catòlics; fins al 1969, el 14 de novembre); 31 de març (ortodoxos)
IconografiaCom a bisbe

Hipaci o Hypaci de Cilícia o també Hipaci de Gangra (grec antic: Ὑπάτιος Γαγγρῶν) dit el Taumaturg (Cilícia, segle iii - Gangra, ca. 350?) va ser un eclesiàstic, bisbe de Gangra. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia

[modifica]

Hipaci, després d'una vida ascètica, va ser bisbe de Gangra a Paflagònia com a successor d'Atanasi cap a l'any 325. Va participar en el Primer Concili de Nicea el mateix 325 on va defensar les tesis d'Atanasi contra l'heretgia arriana, i on es van fer esment de la seva vida de devoció i miracles. L'emperador Constantí I el Gran, admirat, va ordenar que s'instal·lés al seu palau un bust del bisbe.[1]

Menologion de Basili II

En tornar del Concili, uns heretges seguidors de l'antipapa Novacià, coneguts amb el nom de novacians, una doctrina que preconitzava un seguiment rigorós dels dogmes i de les penitències, el van atacar en un lloc desolat i el van tirar a la vora del camí, dins d'un pantà fangós. Una dona del grup li va tirar una pedra al cap i el va matar, però just després de fer-ho aquella dona es va tornar boja i amb la mateixa pedra es va colpejar ella mateixa. Els seus companys la van portar al cap de poc davant la tomba del bisbe, i van pregar perquè la guarís i es va salvar cosa que va ser atribuïda a un miracle. El cos del bisbe l'havien trobat uns cristians que van anar a avisar als habitants de Gangra, que el van enterrar. Després de la seva mort, les relíquies del sant van ser famoses pel nombrosos miracles que van tenir lloc.[2][3]

Aquests fets se situen generalment a l'any 326, després del Concili, però Hipaci encara va signar les actes del Concili de Gangra celebrat cap a l'any 343, i alguns encara el situen en data posterior, ja que la data de la seva mort no es coneix, només que va tenir lloc entre el 325 i el 381. Caldria situar la seva mort després d'aquesta data. La primera menció d'aquesta història es troba al Menologi de Basili II.[1]

Veneració

[modifica]

Els romans d'Orient celebraven el dia del sant el 14 o 15 de novembre. Al segle xvi el cardenal Cesare Baronio (1538-1607), que va redactar el primer martirologi romà, el va establir oficialment el 14 de novembre, però modernament se celebra el 18 de gener a occident i el 31 de març entre els ortodoxos.[4][1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Darrouzès, Jean «Notes de littérature et de géographie ecclésiastiques». Revue des études byzantines, 50, 1992, pàg. 58-59.
  2. «Saint Hypace» (en francès). Nominis. [Consulta: 30 setembre 2022].
  3. «Saint Hypatius of Gangra». CatholicSaints.Info. [Consulta: 30 setembre 2022].
  4. «Ὁ Ἅγιος Ὑπάτιος ὁ Ἱερομάρτυρας Ἐπίσκοπος Γαγγρῶν» (en grec). ΜΕΓΑΣ ΣΥΝΑΞΑΡΙΣΤΗΣ. [Consulta: 30 stembre 2022].