Hipercinabri
 Hipercinabri | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | HgS |
| Localitat tipus | mina Mount Diablo, Mount Diablo State Park, Clayton, Diablo Range, Contra Costa Co., Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CD.15b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CD.15b |
| Dana | 2.8.8.1 |
| Heys | 3.5.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,01(3) Å; c = 14,13(7) Å; |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 2,610 nε = 2,850 |
| Birefringència | δ = 0,240 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-D |
| Símbol | Hcin |
| Referències | [1][2] |
L'hipercinabri és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom degut al fet que és estable a temperatures més altes que els seus polimorfs: el cinabri i el metacinabri.[1]
Característiques
[modifica]L'hipercinabri és sulfur de mercuri de fórmula química HgS. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Està estructuralment relacionat amb el grup de la wurzita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hipercinabri pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teal·lita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita i cinabri.
Formació i jaciments
[modifica]L'hipercinabri es froma a altes temperatures i apareix en íntima associació amb el metacinabri.[1][2] Ha estat trobat a la mina Mount Diablo (Califòrnia, Estats Units), on va ser descobert, al riu Huron (Michigan, Estats Units), a la mina White Caps (Nevada, Estats Units), al dipòsit de Sb-Hg Chauvai (Oix, Kirguizstan) i a Gravelotte (Limpopo, Sud-àfrica).[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Hypercinnabar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Hypercinnabar» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 14 febrer 2017].
