Vés al contingut

Hiperplàsia suprarenal congènita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hiperplàsia suprarenal)
Plantilla:Infotaula malaltiaHiperplàsia suprarenal congènita
Examen post-mortem d'un nadó que mostra una hiperplàsia suprarenal. Les glàndules suprarenals són enormes (indicat per les fletxes i els ronyons es poden veure per sota d'elles).
Tipusmalaltia adrenogenital, trastorn hereditari del metabolisme dels esteroides, adrenal hyperplasia (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènesi
Associació genèticaCYP17A1 (en) Tradueix, CYP21A2 (en) Tradueix, STAR (en) Tradueix, HSD3B2 (en) Tradueix i CYP11B1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A71.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E25.9 i E25 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9255.2 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM201910, 201710, 202110, 201810 i 202010 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1854, 1832, 4, 1841 i 2565 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000411 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine919218 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000312 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet418 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0001627 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050811 Modifica el valor a Wikidata

La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) agrupa un conjunt de malalties autosòmiques recessives causades per un dèficit enzimàtic que condueix a una alteració en la síntesi de cortisol.[1][2] És el resultat de la deficiència d'un dels cinc enzims necessaris per a la síntesi de cortisol a l'escorça suprarenal.[3] La majoria d'aquests trastorns impliquen una producció excessiva o deficient de hormones com els glucocorticoides, mineralocorticoides o esteroides sexuals,[4][2] i poden alterar el desenvolupament de les característiques sexuals primàries o secundàries en alguns nadons, nens o adults afectats.[5] És un dels trastorns autosòmics recessius més comuns en humans.[6][7][8]

Síntesi d'hormones esteroides

[modifica]

A la glàndula suprarenal, partir del colesterol, se sintetitzen les següents hormones esteroides:[9]

Esquema de la secreció d'hormones esteroides

L'hipotàlem secreta el factor d'alliberació corticotropina (CRF) que actua sobre l'adenohipòfisis alliberant l'hormona corticotropina (ACTH). Aquesta substància és l'encarregada de controlar l'esteroidogènesi a la glàndula suprarenal estimulant la síntesi de pregnenolona, molècula precursora de cortisol, aldosterona i testosterona. D'altra banda el cortisol és l'encarregat de regular la secreció de CRF i ACTH.

Genètica

[modifica]

La HSC és deguda a mutacions de gen per a enzims que medien els passos bioquímics de producció de mineralocorticoides, glucocorticoides o esteroides sexuals des del colesterol per les glàndules suprarenals (esteroidogènesi).[10]

Cada forma d'HSC està associada a un gen defectuós específic. El tipus més comú (95% dels casos)[2][11] involucra el gen de la 21-hidroxilasa, que es troba a 6p21.3 com a part del complex HLA; La deficiència de 21-hidroxilasa és el resultat d'una mutació única amb dues còpies properes altament homòlogues en sèrie que consisteixen en un gen actiu (CYP21A2) i un pseudogen inactiu (CYP21A1P).[12][13][14] Els al·lels mutants resulten de la recombinació entre l'actiu i el pseudogen (conversió gènica).[15] Al voltant del 5% dels casos d'HSC es deuen a defectes en el gen que codifica la 11β-hidroxilasa i consegüent deficiència d'11β-hidroxilasa. Altres formes més rares d'HSC són causades per mutacions en gens, com ara HSD3B2 (3β-hidroxiesteroide deshidrogenasa 2), CYP17A1 (17α-hidroxilasa/17,20- liasa),[16] CYP11A1 (P450scc; enzim d'escissió de la cadena lateral del colesterol), STAR (proteïna reguladora aguda esteroidogènica; StAR), CYB5A (citocrom b5) i CYPOR (citocrom P450 oxidoreductasa; POR).

Tipus

[modifica]

La HSC es pot presentar de diverses formes. La presentació clínica de cada forma és diferent i depèn en gran manera del defecte enzimàtic subjacent, la seva retenció de precursors i productes deficients.[17] Les formes clàssiques apareixen en la infància, i les formes no clàssiques apareixen al final de la infància. La presentació en pacients amb HSC clàssica es pot subdividir en dues formes: pèrdua de sal i virilització simple. La no clàssica (NC), es divideix depenent de si la deficiència de mineralocorticoides es presenta o no.[18][11][19] Aquesta classificació sovint no és clínicament significativa, perquè tots els pacients perden sal fins a cert punt i les presentacions clíniques es poden superposar.[20]

Forma clàssica

[modifica]

Aquesta variant del dèficit de 21-OH afecta 1 de cada 16000 nadons. Se’n distingeixen dos tipus depenent del grau d'activitat enzimàtica.

Síndrome de la pèrdua de sal

[modifica]

Aquesta síndrome, que representa el 75% de la forma clàssica, està caracteritzat per un grau màxim d'inactivitat enzimàtica. Això comporta un dèficit total de cortisol i aldosterona.

L'absència de cortisol produeix:

L'absència d'aldosterona produeix:

  • Hiponatrèmia, causada per una excessiva excreció de sodi per l'orina
  • Hiperpotassèmia, causada per una disminució de l'eliminació de potassi per l'orina

Aquest quadre clínic també se sol associar a acidosi metabòlica, hipovolèmia i hipotensió.

Forma virilitzant simple

[modifica]

Aquesta forma, que representa el 25% restant d'afectats per la forma clàssica, es caracteritza pel fet que hi ha suficient activitat enzimàtica per produir cortisol i aldosterona tot i que continua havent-hi una acumulació d'andrògens.

Forma de presentació tardana o no clàssica

[modifica]

La forma no clàssica té una incidència d'1/500 nadons i és més freqüent en grups ètnics com ara els jueus. En aquest cas hi ha suficient activitat enzimàtica per produir les quantitats de cortisol i aldosterona adequades i evitar l'acumulació d'andrògens.

Tot i que els afectats neixen asimptomàtics poden presentar algunes alteracions lleus en edats més avançades. [21]

Clínica

[modifica]
Defecte enzimàtic Clínica en nens Clínica en nenes
FORMA DE LA PÈRDUA DE SAL
  • Genital normals
  • Síndrome perd sal en període neonatal
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Síndrome perd sal en període neontatal
FORMA VIRILITZANT SIMPLE
  • Genitals normals
  • Penis allargat
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Possible infertilitat
FORMA NO CLÀSSICA
  • Genitals normals
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals normals
  • Clitoromegàlia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat

[22] [23]

Referències

[modifica]
  1. «Congenital adrenal hyperplasia». Lancet, vol. 390, 10108, 11-2017, pàg. 2194–2210. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)31431-9. PMID: 28576284.
  2. 2,0 2,1 2,2 Speiser, P. W.; Arlt, W.; Auchus, R. J.; Baskin, L. S.; Conway, G. S.; Merke, D. P.; Miller, W. L.; Murad, M. H. «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to Steroid 21-Hydroxylase Deficiency: An Endocrine Society Clinical Practice Guideline». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, vol. 103, 11, 2018, pàg. 4043–4088. DOI: 10.1210/jc.2018-01865. PMC: 6456929. PMID: 30272171.
  3. «Congenital adrenal hyperplasia». The New England Journal of Medicine, vol. 349, 8, 8-2003, pàg. 776–88. DOI: 10.1056/NEJMra021561. PMID: 12930931.
  4. La, Betty; Tung, Celestine; Choi, Eugene A.; Nguyen, Ha «A Gigantic Uterine Leiomyoma and Big Bilateral Adrenal Myelolipomas as a Result of Untreated Congenital Adrenal Hyperplasia». AACE Clinical Case Reports, vol. 7, 6, 01-11-2021, pàg. 342–345. DOI: 10.1016/j.aace.2021.05.002. PMC: 8573279. PMID: 34765728.
  5. Aubrey Milunsky. Genetic Disorders and the Fetus: Diagnosis, Prevention and Treatment. John Wiley and Sons, 29 January 2010, p. 600–. ISBN 978-1-4051-9087-9. 
  6. «High frequency of nonclassical steroid 21-hydroxylase deficiency». American Journal of Human Genetics, vol. 37, 4, 7-1985, pàg. 650–67. PMC: 1684620. PMID: 9556656.
  7. «Genetics of congenital adrenal hyperplasia». Best Practice & Research. Clinical Endocrinology & Metabolism, vol. 23, 2, 4-2009, pàg. 181–92. DOI: 10.1016/j.beem.2008.10.014. PMC: 5576025. PMID: 19500762.
  8. «Adrenal-derived 11-oxygenated 19-carbon steroids are the dominant androgens in classic 21-hydroxylase deficiency». European Journal of Endocrinology, vol. 174, 5, 5-2016, pàg. 601–9. DOI: 10.1530/EJE-15-1181. PMC: 4874183. PMID: 26865584.
  9. Muller Esterl, Werner. Bioquímica. Fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Editorial Reverte. 2008, 1ª edición
  10. David A. Warrell. Oxford textbook of medicine: Sections 18-33. Oxford University Press, 2005, p. 261–. ISBN 978-0-19-856978-7. 
  11. 11,0 11,1 Nordenström, Anna; Lajic, Svetlana; Falhammar, Henrik «Long-Term Outcomes of Congenital Adrenal Hyperplasia» (en anglès). Endocrinology and Metabolism, 37, 4, 08-07-2022, pàg. 587–598. DOI: 10.3803/EnM.2022.1528. ISSN: 2093-596X. PMC: 9449109. PMID: 35799332.
  12. Gidlöf, Sebastian; Falhammar, Henrik; Thilén, Astrid; Döbeln, Ulrika von; Ritzén, Martin; Wedell, Anna; Nordenström, Anna «One hundred years of congenital adrenal hyperplasia in Sweden: a retrospective, population-based cohort study» (en english). The Lancet Diabetes & Endocrinology, vol. 1, 1, 01-09-2013, pàg. 35–42. DOI: 10.1016/S2213-8587(13)70007-X. ISSN: 2213-8587. PMID: 24622265.
  13. Arlt, Wiebke; Willis, Debbie S.; Wild, Sarah H.; Krone, Nils; Doherty, Emma J.; Hahner, Stefanie; Han, Thang S.; Carroll, Paul V.; Conway, Gerry S. «Health Status of Adults with Congenital Adrenal Hyperplasia: A Cohort Study of 203 Patients» (en anglès). The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, vol. 95, 11, 18-08-2010, pàg. 5110–5121. DOI: 10.1210/jc.2010-0917. ISSN: 0021-972X. PMC: 3066446. PMID: 20719839.
  14. Strömer, H.; Cittadini, A.; Douglas, P. S.; Morgan, J. P. «Exogenously administered growth hormone and insulin-like growth factor-I alter intracellular Ca2+ handling and enhance cardiac performance. In vitro evaluation in the isolated isovolumic buffer-perfused rat heart». Circulation Research, vol. 79, 2, 12-01-2022, pàg. 227–236. DOI: 10.1161/01.res.79.2.227. ISSN: 0009-7330. PMID: 8755999.
  15. Mais, Daniel D. Quick compendium of clinical pathology. 2nd. Chicago: ASCP Press, 2008. ISBN 978-0891895671. 
  16. «The syndrome of 17,20 lyase deficiency». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, vol. 97, 1, 1-2012, pàg. 59–67. DOI: 10.1210/jc.2011-2161. PMC: 3251937. PMID: 22072737.
  17. Congenital Adrenal Hyperplasia. MDText.com, Inc, 15 març 2017. 
  18. Speiser, Phyllis W.; Arlt, Wiebke; Auchus, Richard J.; Baskin, Laurence S.; Conway, Gerard S.; Merke, Deborah P.; Meyer-Bahlburg, Heino F. L.; Miller, Walter L.; Murad, M. Hassan «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to Steroid 21-Hydroxylase Deficiency: An Endocrine Society Clinical Practice Guideline». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 103, 11, 01-11-2018, pàg. 4043–4088. DOI: 10.1210/jc.2018-01865. ISSN: 1945-7197. PMC: 6456929. PMID: 30272171.
  19. Dauber, A.; Kellogg, M.; Majzoub, J. A. «Monitoring of therapy in congenital adrenal hyperplasia». Clinical Chemistry, 56, 8, 2010, pàg. 1245–51. DOI: 10.1373/clinchem.2010.146035. PMID: 20558634.
  20. «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to 21-Hydroxylase Deficiency». The New England Journal of Medicine, 383, 13, 9-2020, pàg. 1248–1261. DOI: 10.1056/NEJMra1909786. PMID: 32966723.
  21. The Hormone Foundation. «Congenital Adrenal Hyperplasia», 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 setembre 2011].
  22. L. Soriano Guillén, M. Velázquez de Cuéllar Paracchi. Hiperplasia suprarenal congénita. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Fundación Jiménez Díaz. Madrid
  23. «Hiperplasia suprarrenal congénita». U.S. National Library of Medicine, 2011.