Vés al contingut

Colesterol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicColesterol

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular386,354866092 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
ésser humà, Eryngium foetidum, Diplotaxis harra, Erucaria microcarpa, Ciona intestinalis, àloe vera, Rauvòlfia, Apostichopus japonicus, Acanthaster planci, palmera canària, Tamarix gallica, Satsuma, Dioscorea nelsonii, Dioscorea bartlettii, Dioscorea floribunda, Dioscorea convolvulacea, Baccharoides anthelmintica, Leptogorgia piccola, Ellisella paraplexauroides, Eunicella labiata, Leptogorgia ruberrima, Leptogorgia viminalis, Leptogorgia violetta, Cinachyrella alloclada, Cinachyrella schulzei, margall perenne, Dioscorea dumetorum, moniato, Saccharomyces cerevisiae, Crassostrea virginica, Dictyuchus monosporus, Avicennia officinalis, Acanthus ilicifolius, Bruguiera gymnorrhiza, Ceriops decandra, Derris trifoliata, Rhizophora mucronata, Canyametes, Ulva rigida, Abella de la mel, morella vera, Cliona chilensis, cua de guineu, Amaranthus hypochondriacus, Amaranthus leucocarpus, Amaranthus tricolor, marxant vermell, marxant gros, Saduria entomon, sorgo bicolor, Spongionella gracilis, Hylocereus undatus, Pereskia aculeata, Schlumbergera bridgesii, Oryza coarctata, Yucca gloriosa, Clerodendrum scandens, Clerodendrum infortunatum, Macoma balthica, Chara australis, Nitella translucens, Nitellopsis obtusa, Foxtail stonewort (en) Tradueix, Duttaphrynus melanostictus, Hymedesmia australis, Solanum aviculare, Cribricellina cribraria, Populus fremontii, Gossypium hirsutum, pruenga de jardí, Aplysina lacunosa, Aplysina fistularis, Tripneustes esculentus, Ornithopus sativus, pa de gavina, Costus tonkinensis, Prorocentrum balticum, Prorocentrum micans, Prorocentrum mexicanum, Polyzoa opuntia, Tedania anhelans, Hymeniacidon sanguinea, Festuca argentina, Festuca hieronymi, Alstroemeria aurea, boga de fulla ampla, Cystoseira barbata, Cystoseira crinita, Polytrichum formosum, Pogonatum otaruense, Campylopus richardii, Dicranum japonicum, Dicranum majus, Barbula unguiculata, Rhizogonium dozyanum, Thuidium tamariscinum, Brachythecium buchananii, Eurhynchium polystictum, Brotherella henonii, Hypnum plumaeforme, Leucobryum scabrum, Dictyota dichotoma, Dictyota mertensii, Dictyopteris delicatula, Dictyopteris plagiogramma, Sargassum filipendula, Sargassum furcatum, Panicum miliaceum, Cyclotella cryptica, Detonula confervacea, Thalassiosira pseudonana, Nitzschia brevirostris, Enteromorpha clathrata, enciam de mar, Ulva fasciata, Cladophora vagabunda, Bryopsis plumosa, Caulerpa racemosa, Caulerpa taxifolia, Boodleopsis pusilla, Codium dichotomum, Codium decorticatum, Anastatica hierochuntica, Beta vulgaris, Solanum argentinum, Polyneura hilliae, Dracaena cinnabari, Canavalia ensiformis, Gypsophila perfoliata, fenigrec, Trigonella calliceras, Trigonella corniculata, Trigonella caerulea, Trigonella cretica, Callophyllis flabellata, Callophyllis laciniata, Ircinia variabilis, palmera datilera, castanyer d'Índia comú, Grateloupia doryphora, Cryptonemia angustata, Callophyllis variegata, Ceramium pacificum, Centroceras clavulatum, Gelidium filicinum, Iridaea ciliata, Mazzaella laminarioides, Chondrus canaliculatus, Chondracanthus chamissoi, Gigartina skottsbergii, Ahnfeltiopsis furcellata, Trematocarpus dichotomus, Echinometra lucunter, Aaptos aaptos, Aulacomya atra, Suaeda aegyptiaca, Citrus karna, poncem, Padina vickersiae, Gonyaulax polygramma, cua de cavall petita, mango comú, Solanum mammosum, cuc de seda, Haliclona chilensis, Salpa thompsoni, Nothoscordum montevidense, Rissoella verruculosa, Tedania mucosa, Eudendrium glomeratum, Aglaophenia pluma, Sertularella crassicaulis, Anabaena cylindrica, Nostoc carneum, Dolichospermum solitarium, Anabaena viguieri, Nodularia harveyana, Kalanchoe marmorata, Kalanchoe petitiana, cagamuja, Symphoricarpos albus, serpeta, Hypopitys monotropa, Monotropa uniflora, Paeonia emodi, tanarida, pebreta, civada, sèsam, Sesamum alatum, Sesamum radiatum, Sesamum angustifolium, mongeta azuki, Ephedra equisetina, Evònim del Japó, Pyracantha coccinea, Amelanchier canadensis, Vanilla tahitensis, vainilla, Ginseng americà, Rhododendron ponticum, Salsola collina, Artemia salina, Cymbopogon parkeri, tabaquera, alzina, carrasca, Lycopodium clavatum, Lycopodium obscurum, Selaginella delicatula, Selaginella doederleinii, Equisetum ramosissimum, Angiopteris lygodiifolia, Cibotium cumingii, Nephrolepis auriculata, Woodwardia orientalis, Vitis vinifera, Mandevilla pentlandiana, Jungia polita, Stelodoryx chlorophylla, alberginiera, borinot del baladre, Solanum glaucophyllum, Encope emarginata, Verongula gigantea, Euretaster insignis, Vernonia mollissima, Chrysolaena cognata, Dysidea avara, Wrightia tinctoria, Ophiocordyceps sinensis, Phyllophora crispa, Heliopsis helianthoides var. scabra, Sinularia polydactyla, soja borda, Aureoumbra lagunensis, Chattonella marina, Croton hieronymi, Digitalis lanata, Dynamena pumila, Haplophyllum acutifolium, Laurencia aldingensis, Nicotiana benthamiana, Prosopis spicigera, Schleichera trijuga, Dendronephthya, Heteroxenia ghardaqensis, Acanthophora spicifera, Acarnus erithacus, tomàquet de mar, Aegiphila obducta, búgula, Aloe rubroviolacea, anacard, Archidendron chevalieri, Ascophyllum nodosum, Axinella verrucosa, nim, Azolla nilotica, Biomphalaria tenagophila, Bryonia dioica, Bugula neritina, llorer d'Alexandria, escopinya glauca, Carthamus tinctorius, Chlorella vulgaris, Choisya ternata, Chromolaena arnottiana, Cladiella kashmani, Cladophora rupestris, Cleome amblyocarpa, Codakia orbicularis, Ellisolandia elongata, Crypthecodinium cohnii, Delisea pulchra, Dermonema abbottiae, Dioscorea polystachya, Dysidea fragilis, Ectyoplasia ferox, Eucalyptus tereticornis, Ficus pumila, Fucus, Gastrothylax crumenifer, Gleichenia japonica, Gracilaria edulis, Gracilaria longa, Haplophyllum bucharicum, Water net, Iophon, Laurencia obtusa, Laurencia thyrsifera, Lessingianthus rubricaulis, Leucilla nuttingi, Gorgoniidae, Melanothamnus somalensis, Meyenaster gelatinosus, Mikania haenkeana, Mya arenaria, Mytilus edulis, musclo del Mediterrani, Nematochrysopsis marina, Neofibularia nolitangere, Sarcodiotheca gaudichaudii, Alitta succinea, Ophiorrhiza pumila, Oryza sativa, cocodril nan, Panax, Paramphistomum epiclitum, Axinella aruensis, Picramnia sellowii, Polymastia pachymastia, Japanese beetle, Porphyridium, Aiolochroia crassa, Pteroeides esperi, magraner, Ramalina, Sarcophyton subviride, Serratula tinctoria, Sideritis taurica, Solanum jasminoides, Spatoglossum macrodontum, espinac, Spheciospongia inconstans, Stevia jujuyensis, Stichaster striatus, Symphytum officinale, Tethya deformis, Tethya aurantia, Thalassiosira eccentrica, Tragopogon orientalis, Ulva gigantea, Vernonanthura nudiflora, Chrysolaena propinqua, Aplysinidae, Xestospongia, dacsa, Chlamydomonas reinhardtii, Daphnia galeata, Eunicea fusca, Zoanthus sociatus, milfulles, Aframomum cereum, Aframomum sceptrum, Aplysia depilans, Phallusia nigra, Axinella cannabina, Bombax anceps, Rhinella arenarum, Caulerpa prolifera, Chondrophycus papillosus, Palisada perforata, Coccinella septempunctata, Cucurbita pepo, Cymodocea nodosa, Dendronephthya hemprichi, Amphilectus fucorum, Eutreptia viridis, Glenodinium halli, Goniotrichum elegans, Gryllotalpa orientalis, Sea peach, Heterotheca inuloides, Holotrichia diomphalia, Kalanchoe daigremontiana, Mortierella alpina, Muricea californica, Oocystis polymorpha, Pachliopta aristolochiae, Penicillium digitatum, Petrosia ficiformis, Phyllidiella pustulosa, alga dels vidriers, Dragmacidon lunaecharta, Gymnodinium lunula, Pyrocystis lunula, saüc, mostassa blanca, Solanum pseudocapsicum, Solanum lanceolatum, Solanum palitans, Synedra acus, blat xeixa, aliguer, Crambe crambe, ostra japonesa, Leptogorgia rubroflavescens, Solanum virginianum, Chrysolaena platensis, Symphytum ×uplandicum, Clerodendrum fragrans, Dioscorea zingiberensis, Stylonema alsidii, Ulnaria acus, Ophioderma longicaudum, Ophioderma longicauda, Iziki, Psilotum nudum, Laurencia okamurae, Ahnfeltia tobuchiensis, Opuntia comonduensis, Chara buckellii, Campylopus japonicus, Ulva popenguinensis, Gymnogongrus furcellatus, Cucumaria japonica, Jania virgata, Laurencia elata, Hyrtios gumminae, Cannabis sativa, Baikalospongia bacillifera, Halichondria bowerbanki, Aranja, Mycoplasma mycoides, estafisàgria, Enteromorpha linza, Dictyota cervicornis, Salvia triloba, fals tomàquet, Bombax malabaricum, llúpol, col, Brassica rapa, sarronets de pastor, alfals, Pisum sativum, Perilla frutescens, Guaiaber, teix, Tetrapanax papyrifer, Melaleuca quinquenervia, gira-sol, Amaranthus hybridus, Nostoc commune, Ulva linza, Tethya aurantium, Equisetum giganteum, Nephrolepis cordifolia, Bruguiera gymnorhiza, Laurencia dendroidea, Canistrocarpus cervicornis, Aegiphila verticillata, Selenicereus undatus, Schlumbergera truncata, Schleichera oleosa, Tragopogon pratensis, Diplopterygium glaucum, Prosopis cineraria, Trigonella balansae, crumb-of-bread sponge, Sideritis syriaca, mandariner, Citrus × deliciosa, Clerodendrum chinense, Clerodendrum umbellatum, Padina gymnospora, Hydropuntia edulis, Paracribricellina cribraria, Salvia fruticosa, Solanum laxum, Goniophlebium formosanum, Staphisagria macrosperma, Bombax ceiba, Dioscorea hondurensis, vellutet, Clerodendrum indicum, Volkameria inermis, granota comuna, Melilotus indicus, Medicago monspeliaca, Sarcotragus foetidus, tomàquet, Ipheion uniflorum, Allium neapolitanum, llorer-cirer, Lycopodiella cernua, Alsophila spinulosa, Blechnopsis orientalis, Xestospongia testudinaria, Amphilectus digitatus, Neoesperiopsis digitata, Clathria prolifera, Cachonina hallii, Taronger trifoliat, Amaranthus blitum, Arabidopsis thaliana, Amphora coffeaeformis, ratolí comú, Monotropa hypopitys, Amaranthus lividus, Hymeniacidon perleve, Opuntia humifusa, Opuntia vulgaris, Vernonia galamensis i Opuntia humifusa humifusa Modifica el valor a Wikidata
Rolprecursor i metabòlit primari Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₇H₄₆O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(C)CCCC(C)C1CCC2C1(CCC3C2CC=C4C3(CCC(C4)O)C)C Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C[C@H](CCCC(C)C)[C@H]1CC[C@@H]2[C@@]1(CC[C@H]3[C@H]2CC=C4[C@@]3(CC[C@@H](C4)O)C)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió149 ℃
148 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició200 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Representació espacial del colesterol.
La chia es cultiva comercialment per les seves llavors, que són riques en omega-3.

El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids. És un esteroide format per la unió de quatre anells hidrocarbonats. A un extrem de l'esteroide se li uneix una cua hidrocarbonada i a l'altre, un grup hidroxil. En les membranes, la molècula s'orienta paral·lela a les cadenes dels àcids grassos dels fosfolípids i el grup hidroxil interacciona amb el cap polar dels fospolípids que l'envolten. L'etimologia del colesterol prové del grec chole- (bilis) i stereos (sòlid), amb el sufix químic -ol que es refereix a un alcohol. François Poulletier de la Salle va ser qui primer identificà el colesterol en càlculs biliars, l'any 1769. Tanmateix no va ser fins a l'any 1815 quan el químic Eugène Chevreul anomenà aquest compost químic "cholesterine".[1] El colesterol és present en quasi totes les membranes animals.[2] i forma quasi el 25% dels lípids de membrana de certes cèl·lules nervioses, però està absent en molts compartiments cel·lulars i en els procariotes.[3]

Estructura química

[modifica]

La fórmula química del colesterol es representa de dues formes: C27H46O / C27H45OH. És un lípid esteroide, constituït per quatre carbocicles condensats o fosos, denominats A, B, C i D, que presenten diverses substitucions:

En la molècula de colesterol es pot distingir un cap polar constituït pel grup hidroxil i una cua o porció apolar formada pel carbocicle de nuclis condensats i els substituents alifàtics. Així, el colesterol és una molècula tan hidròfoba que la solubilitat de colesterol lliure en aigua és de 10-8 M i, igual que els altres lípids, és bastant soluble en dissolvents apolars com el cloroform (CHCl₃).

Síntesi

[modifica]

Un 20-25% de la producció diària de colesterol té lloc al fetge (altres llocs d'elevat ritme de síntesi poden ser els intestins, les glàndules adrenals i els òrgans reproductius). La síntesi s'inicia amb una molècula d'acetil-CoA i una molècula d'acetoacetil-CoA, les quals són deshidratades per tal de formar 3-hidroxi-3-metilglutaril CoA (HMG-CoA). Aquesta molècula és reduïda a mevalonat gràcies a l'enzim HMG-CoA reductasa (aquest pas és irreversible).

El mevalonat és transformat a 3-isopentilpirofosfat en tres reaccions que requereixen ATP i posteriorment és descarboxilat a isopentilpirofosfat. Tres d'aquestes molècules es condensen per a formar farnesilpirofosfat degut a l'acció de la geranil transferasa. L'esqualè sintasa condensa dues molècules de farnesilpirofosfat per a formar esqualè en el reticle endoplasmàtic i tot seguit, l'oxidoesqualè ciclasa cicla l'esqualè per a formar lanosterol. Finalment, el lanoesterol és convertit a colesterol.[4]

Regulació del colesterol

[modifica]

El colesterol es pot obtenir de la dieta (via exògena) o es pot sintetitzar en l'organisme (via endògena) Per exemple: un adult amb una dieta baixa en colesterol sintetitza de mitjana uns 800mg de colesterol diaris.

El lloc principal de síntesi del colesterol és el fetge i l'intestí, i la velocitat de formació del colesterol d'aquests òrgans és un factor molt important en la concentració cel·lular d'aquesta molècula, per tant, és primordial poder regular aquest procés. Aquesta regulació és duta a terme pels canvis de quantitat i activitat de la 3-hidroxi-3-metilglutaril-CoA reductasa (HMG-CoA reductasa), que catalitza la formació de mevalonat, un dels precursors del colesterol.

Els mecanismes per a regular la HMG-CoA reductasa són els següents:

  • La velocitat de síntesi del RNAm de la reductasa està controlada per la proteïna que uneix l'element regulador d'esterols (SREBP, "sterol regulatroy element binding protein"). Aquest factor s'uneix a una seqüència de DNA anomenada element regulador d'esterols. Quan baixa la concentració de colesterol, la proteïna SREBP, que en estat inactiu es troba en la membrana del reticle endoplasmàtic, migra al nucli, s'uneix al factor regulador d'esterols i s'augmenta la transcripció. Per contra, si la concentració de colesterol puja, la proteïna no és alliberada del reticle endoplasmatic.
  • La velocitat de traducció del RNAm de la reductasa s'inhibeix per metabòlits no esterols derivats del mevalonat, així com pel colesterol de la dieta.
  • La degradació de la reductasa: aquest enzim és bipartit, ja que té un domini citosòlic que duu a terme la catàlisi i un domini de membrana que detecta senyals que condueixen a la degradació. Aquesta regió pot sofrir un canvi en el seu estat d'isomerització com a resposta a l'increment de concentració d'esterols que fa que l'enzim sigui més sensible a la proteòlisis.
  • La fosforilació disminueix l'activitat de l'enzim, això és degut al fet que com l'acetil-CoA-carboxilasa (que intervé en la síntesi d'àcids grassos), es desconnecta per una proteïna-cinasa activada per AMP. És a dir, que quan la concentració d'ATP baixa, la síntesi del colesterol s'atura.

Funcions

[modifica]

El colesterol té diverses funcions en l'organisme:

Transport

[modifica]

Atès que el colesterol és insoluble en aigua, el colesterol plasmàtic només existeix en forma de complexos macromoleculars. Els encarregats de transportar el colesterol i els triacilglicèrids són els líquids corporals en forma de partícules lipoproteïques, que tenen la capacitat de fixar i transportar-ne grans quantitats. Aquestes es poden agrupar segons la seva densitat creixent: quilomicrons, remanents de quilomicrons, lipoproteïnes de molt baixa densitat, lipoproteïnes de densitat intermèdia, lipoproteïnes de baixa densitat i lipoproteïnes d'alta densitat.

Les lipoproteïnes de baixa densitat són el principal transportador de colesterol en la sang. Aquestes partícules tenen un diàmetre de 22 nanòmetres, una massa d'uns tres milions de daltons i contenen unes 1.500 molècules de colesterol esterificat. La funció de les LDL és transportar el colesterol als teixits perifèrics i regular la síntesi ex novo en aquests llocs.

D'altra banda, la funció de l'HDL és captar el colesterol alliberat en el plasma procedent de les cèl·lules que moren i del recanvi de membranes. Tot seguit, una aciltransferasa present en les HDL esterifica el colesterol i el transfereix a les VLDL o a les LDL.

Nivells de colesterol considerats normals

[modifica]

El contingut a la sang es pot considerar, per a un home adult sa:

  • Colesterol total: Normal < 200 mg/dl. Normal-alt: de 200 a 240 mg/dl. Alt: > de 240 mg/dl
  • LDL o VLDL (Colesterol dolent): Normal: < de 100 mg/dl. Normal-alt: de 100 a 160 mg/dl Alt: >160 mg/dl
  • Triacilglicerols: Normal: < 150 mg/dl. Normal-alt: de 100 a 500 mg/dl. Alt: >500 mg/dl

L'Institut Català de la Salut considera que 200mg/dl o més de colesterol total a la sang és alt, sobretot si la persona té a més altres factors de risc, i que sense aquests factors, es considera alt.[6] També és alt un nivell entre 200ml/dl i 250mg/dl.[6]

Una persona que hagi ja patit algun infart o angina de pit hauria, segons l'equip de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona, de reduir el seu nivell de colesterol total a la sang a un màxim de 200mg/dl, o fins i tot menys, segons el cas, per recomanació del seu metge.[7]

Gairebé la meitat del colesterol present a la sang és produït pel mateix cos mentre que la resta és ingerida a la dieta.[8] El col·legi de farmacèutics de Barcelona recomana consumir un màxim 300 mg al dia de colesterol, i com a indicador pràctic comenta que un ou en conté al voltant de 200 mg.[8]

Per regular el nivell de colesterol a la sang hom pot menjar fruites i verdures, que aporten antioxidants, i pocs greixos saturats.[8] Amb abundants llegums, cereals, peix i productes derivats de la llet que estiguin desnatats.[8] Quan la dieta no és suficient cal afegir, a més, fàrmacs (hipolipemiants, per exemple, estatines),[9] sota prescripció mèdica.[8][9]

Colesterol bo i colesterol dolent

[modifica]

El colesterol total que hi ha al cos és en realitat la suma de diferents tipus de colesterols una mica diferents entre ells. Alguns són necessaris i beneficiosos per a la salut mentre que d'altres, en excés, són un factor més que contribueix a cardiopaties i a problemes cardiovasculars: són el que popularment es coneixen com a "colesterol bo" (o lipoproteïnes d'alta densitat, LAD [o HDL, per les seves sigles en anglès]) i "colesterol dolent" (lipoproteïnes de baixa densitat, LBD [o LDL, per les seves sigles en anglès]).

En realitat, les LAD transporten el colesterol dels teixits al fetge, mentre que es creia que les LBD eren les encarregades de repartir-lo del fetge a la sang. Com menys colesterol hi hagi als teixits, millor. Actualment s'ignora la funció dels LBD.

Les LAD són lipoproteïnes més riques en proteïna i menys greixoses mentre que les LBD contenen un percentatge més alt de greix.

Els neuròlegs de l'Hospital del Mar de Barcelona han realitzat un estudi amb Massachusetts General Hospital (MGH) de Boston, publicat a la revista científica Stroke, per a saber en part per a què poden servir el triacilglicerols i els LBD. En ell s'han analitzat un total de 1.135 pacients que havien patit un ictus cerebral (504 de l'Hospital del Mar i 631 del MGH), i s'ha mesurat la severitat del deteriorament que presentaven per relacionar-lo amb la presència o absència d'LBD elevat.[10]

La conclusió és que els pacients amb LBD elevat presentaven menys degeneració de la substància blanca del cervell. Així, Un nivell massa alt pot provocar un ictus, però, un cop s'ha patit, el colesterol contribueix a la recuperació del teixit danyat i millora el pronòstic.[10]

Segons Jordi Jiménez Conde, neuròleg de l'Hospital del Mar, "No tot és blanc o negre, el colesterol és perjudicial per a algunes coses, però també té el seu paper beneficiós", "els resultats inviten a replantejar-se l'ús de tractaments agressius per reduir el colesterol" i "nosaltres, sens dubte, defensem que s'han de reduir els nivells alts de colesterol, però potser el balanç de riscos i beneficis deixa de ser favorable si el reduïm a nivells excessivament baixos".[10]

Malalties

[modifica]

Es diagnostica hipercolesterolèmia quan el nivell de colesterol en sèrum és igual o superior als 240 mg per decilitre. No pot considerar-se una malaltia sinó un desajustament metabòlic que pot ser secundari a moltes malalties i pot contribuir a moltes formes de malaltia, especialment cardiovascular. El colesterol elevat en la sang es deu a les anomalies en els nivells de lipoproteïnes.

Normalment, el fetge absorbeix el colesterol de la sang utilitzant proteïnes receptores que s'adhereixen al colesterol LDL. Si el fetge "sent" que no necessita més colesterol, deixa de "fabricar" la proteïna receptora. És per aquest motiu que algunes persones tenen un alt nivell de colesterol LDL en la sang. L'alimentació d'una persona també pot afectar aquest metabolisme. Per exemple, quan es consumeixen altes quantitats de colesterol en els aliments, la quantitat de colesterol absorbida tendeix a ser major, i el fetge sembla respondre en forma apropiada, detenint la formació dels receptors del colesterol LDL. Com a resultat, augmenta el nivell de colesterol en la sang i es poden formar plaques d'ateroma. Al presentar-se obstacles en el flux sanguini, augmenta el risc de la formació de coàguls. El flux turbulent de la sang i la inestabilitat del teixit de la placa que sobresurt de les parets de les artèries poden precipitar una ruptura del teixit de la placa, promovent una ràpida formació de coàguls i ocasionant un vessament cerebral o un infart. Per a tenir èxit en prevenir les malalties cardiovasculars, és important disminuir el colesterol LDL en la sang. Existeixen punts diferents de control de les concentracions de colesterol en la sang. La genètica, l'estil de vida i la dieta exerceixen la seva influència en la síntesi, secreció i transport dels lípids i afecten el metabolisme del colesterol.

En el cas de factors genètics, podem trobar la hipercolesterolèmia familiar. És una afecció que es transmet de pares a fills en la qual una persona té alts nivells de colesterol "dolent" (lipoproteïna de baixa densitat o LDL) des del naixement. Aquesta afecció pot causar atacs cardíacs a edats primerenques. La hipercolesterolèmia familiar és causada per un defecte genètic en el cromosoma 19, el que fa que el cos sigui incapaç d'eliminar el colesterol LDL del torrent sanguini. Això provoca nivells permanentment alts de LDL en sang, la qual cosa produeix que es presenti arterioesclerosi edat primerenques. L'afecció es transmet de manera característica de pares a fills en forma autosòmica dominant, la qual cosa significa que la persona només necessita rebre el gen anormal d'un dels pares per a heretar la malaltia. Un individu que hereta una còpia del gen es considera heterozigot. En casos excepcionals, un nen pot heretar el gen d'ambdós pares. Els individus que hereten ambdós gens es consideren homozigots. La hipercolesterolèmia familiar homozigòtica és molt més severa. Els nivells de colesterol poden excedir els 600 mg/dl, el que incrementa enormement el risc de cardiopatia i atacs cardíacs.

Excreció

[modifica]

El colesterol és excretat pel fetge en forma de bilis i reabsorbit pels intestins.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Olson RE «Discovery of the lipoproteins, their role in fat transport and their significance as risk factors». J. Nutr., 128, 2 Suppl, February 1998, pàg. 439S–443S. PMID: 9478044.
  2. ↑ Emma Leah «Cholesterol». Lipidomics Gateway, May 2009. Arxivat de l'original el 2011-06-13. DOI: 10.1038/lipidmaps.2009.3 [Consulta: 15 desembre 2009]. Arxivat 2011-06-13 a Wayback Machine.
  3. ↑ Pearson A, Budin M, Brocks JJ «Phylogenetic and biochemical evidence for sterol synthesis in the bacterium Gemmata obscuriglobus». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 100, 26, December 2003, pàg. 15352–7. DOI: 10.1073/pnas.2536559100. PMC: 307571. PMID: 14660793.
  4. ↑ Rhodes, Carl; Stryer, Lubert; Tasker, Roy. Biochemistry. 4a edició. San Francisco: W.H. Freeman, 1995, p. 280, 703. ISBN 0-7167-2009-4. 
  5. ↑ Smith LL «Another cholesterol hypothesis: cholesterol as antioxidant». Free Radic. Biol. Med., 11, 1, 1991, pàg. 47–61. DOI: 10.1016/0891-5849(91)90187-8. PMID: 1937129.
  6. ↑ 6,0 6,1 El colesterol. Consells per als pacients. Institut Català de la Salut
  7. ↑ Quins són els nivells de colesterol desitjables? Hospital Universitari Clínic de Barcelona
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Colesterol, article de la Dra. Marta Castells a la web del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
  9. ↑ 9,0 9,1 Com es redueixen els nivells de colesterol?[Enllaç no actiu] Hospital Universitari Clínic de Barcelona
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 El colesterol protegeix del deteriorament de la substància blanca del cervell El Periódico, 8 de març de 2010

Bibliografia

[modifica]
  • BIOQUIMICA Stryer, Berg, Tymoczko 5ª edición, 2004, ed. Reverté, Barcelona
  • BIOQUIMICA Werner Müller-Esterl i cols, 2008, ed. Reverté, Barcelona

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colesterol

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colesterol&oldid=34010113»