Hipertransaminasèmia
| Tipus | canvis en els enzims hepàtics  |
|---|---|
| Patogènesi | |
| Afecta | Aminotransferasa i aspartat-aminotransferasa |
| Classificació | |
| CIM-11 | MA10.0 |
| CIM-10 | R74.0 |
| CIM-9 | 790.4 |
| Recursos externs | |
| UMLS CUI | C1848701 |
En medicina, la presència de transaminases elevades o hipertransaminasèmia,[1] de forma comuna transaminases alanina-aminotransferasa (ALT) i aspartat-aminotransferasa (AST), pot ser un indicador de dany hepàtic.[2][3] Els rangs normals tant per ALT com per AST varien segons el gènere, l'edat i la geografia i són aproximadament de 8-40 U/L.[4] La hipertransaminasèmia lleu-moderada es refereix a nivells de fins a 250 U/L.[2] Els augments induïts per fàrmacs, com el que es troba amb l'ús d'agents antituberculosos com la isoniazida, es limiten normalment a menys de 100 U/L per ALT o AST. Les fonts musculars dels enzims, com l'exercici intens, no estan relacionades amb la funció hepàtica i poden augmentar notablement l'AST i l'ALT.[5] La insuficiència hepàtica fulminant secundària a l'hepatitis solen assolir valors tant per ALT com per AST en el rang >1000 U/L. Les transaminases elevades que persisteixen menys de sis mesos es denominen de naturalesa "aguda" i els valors que persisteixen durant sis mesos o més es denominen de naturalesa "crònica".
Referències
[modifica]- ↑ «Transaminasemia: semantic confusion of a clinical dilemma». Calif Med, 114, 6, juny 1971, pàg. 45–7. PMC: 1501958. PMID: 5578107.
- ↑ 2,0 2,1 Giboney PT «Mildly Elevated Liver Transaminase Levels in the Asymptomatic Patient». Am Fam Physician, 71, 6, 3-2005, pàg. 1105–10. Arxivat de l'original el 2007-09-26. PMID: 15791889 [Consulta: 31 maig 2021]. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
- ↑ Maddrey, Willis C.; Schiff, Eugene R.; Sorrell, Michael F. Schiff's diseases of the liver. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 924. ISBN 978-0-7817-6040-9.
- ↑ Ceriotti, F. «Common reference intervals for aspartate aminotransferase (AST), alanine aminotransferase (ALT) and g-glutamyl transferase (GGT) in serum: results from an IFCC multicenter study». Clin Chem Lab Med, 48, 2010, pàg. 1593. DOI: 10.1515/CCLM.2010.315.
- ↑ Pettersson, J. «Muscular exercise can cause highly pathological liver function tests in healthy men». British Journal of Clinical Pharmacology, 65, 2, 2007, pàg. 253. DOI: 10.1111/j.1365-2125.2007.03001.x. PMC: 2291230.