Hippohyus
Hippohyus sivalensis ![]() | |
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
![]() | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Suidae |
Subfamília | Suinae |
Gènere | Hippohyus ![]() Falconer i Cautley, 1847 |
Espècies | |
|
Hippohyus és un gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels súids que visqueren al subcontinent indi entre el Miocè superior i el Pliocè superior.
Descripció[modifica]
Aquest animal era de mida i aparença comparables a les d'un senglar. Les dents molars tenien la corona alta (hipsodòncia), amb esmalt rugós, i les premolars posteriors allargades i curtes. El crani tenia una estructura primitiva, amb el front pla, els ossos nasals engrandits, la cavitat orbitària relativament central i un arc zigomàtic més aviat robust, amb l'arrel jugal originada a l'altura de la quarta premolar.
La característica dental més insòlita d'Hippohyus eren els extraordinaris plecs dels cons i dels cònuls, que formen un laberint complicat a les superfícies de desgast pel desenvolupament dels plecs en profunditat. El nom genèric Hippohyus destaca el tipus de desgast dental, que recorda el dels hipopòtams.
Classificació[modifica]
Les primeres restes d'aquest animal foren trobades en estrats pliocens de l'Índia i descrits per Falconer i Cautley el 1847 com a Hippohyus sivalensis. L'altra espècie del gènere Hippohyus és H. deterrai, de l'Índia i el Pakistan.
Hippohyus representa una forma de súids més aviat particular i comprèn algunes formes amb molars particularment hipsodontes i els característics plecs d'esmalt a les molars.
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Hippohyus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 11 abril 2023].