Hiraga Gennai
- En aquest nom japonès, el cognom és Hiraga.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Nom original | (ja) 平賀源内  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1728 Shido (Japó) (en)  | ||
| Mort | 24 gener 1780 (51/52 anys) Tenma-chō Prison (Japó) (en) | ||
| Causa de mort | tètanus | ||
| Sepultura | Hashiba (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, inventor, assagista, botànic, metge, farmacèutic | ||
| Professors | Tamura Ransui (en) | ||
| Alumnes | Morishima Chūryō (en) | ||
| Nom de ploma | 源内 元内 | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Altres | |||
| Família | Hiraga clan (en) | ||
| Condemnat per | assassinat | ||
Hiraga Gennai (平賀 源内, 1729–79, o Kyoho 13-An'ei 13) va ser un farmacòleg, estudiant d'estudis occidentals, metge, escriptor, pintor i inventor japonès del període Edo, conegut pels seus Erekiteru (generador electroestàtic), Kandankei (termòmetre) i Kakanpu (roba d'amiant). També va escriure l'assaig satíric "Tirant-se pets".
Nascut en una família samurai de classe baixa, el seu pare era Shiraishi Mozaemon (Yoshifusa), la seva mare era del clan Yamashita, i va tenir molts germans. El seu nom real era Kunitomo (国倫), però també va fer servir els noms de ploma Kyūkei (鳩渓), Fūrai Sanjin (風来山人) (el seu principal nom de ploma literari), Tenjiku rōnin (天竺浪人) i Fukuchi Kigai (福内鬼外). Tanmateix, el nom pel que se'l coneix millor és "Gennai".
Primer va estudiar herbes medicinals a Osaka, amb Toda Kyokuzan, abans de traslladar-se a Edo el 1757. Allà va estudiar amb Tamura Ransui, i va escriure una sèrie de llibres, alguns sobre temes científics o de la natura, algunes novel·les satíriques, en els gèneres kokkeibon i dangibon. En els seus experiments científics, va buscar menes minerals, va teixir amiant, va calcular temperatures i va treballar amb l'electricitat estàtica. Gennai també va estudiar les tècniques de la pintura i de la ceràmica occidentals, i va produir una certa quantitat d'obres en aquest estil.
Interessat en els minerals, va intentar diverses vegades obrir noves mines sense èxit. En una ocasió, frustrat i enfurismat per la repetida manca de suport dels ciutadans de la zona, va matar un dels seus deixebles en un atac de ràbia. Arrestat i enviat a la presó, hi va morir el 1779.
