Vés al contingut

Hispano Films

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHispano Films
Dades
Tipusproductora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1902
FundadorAlbert Marro i Fornelio Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1918 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Hispano Films va ser un laboratori i productora cinematogràfica que es va fundar a Barcelona el 1902 per Lluís Macaya i Albert Marro.

El naixement d'aquesta productora, però, va sorgir amb l'associació de tres emprenedors espanyols del cinema primitiu, en un principi sota el nom de "Macaya y Marro". Aquest fet, va donar lloc a la constitució d'una de les marques més productives del primer cinema espanyol, la qual a finals de decada ja rebia el nom Hispano Films. Els tres emprenedors van ser: Lluís Macaya, un soci capitalista que en un principi va donar nom a l'empresa; Albert Marro, un home de negocis propietari de varies sales d'exhibició; i finalment, Segundo de Chomón, un expert tècnic, realitzador creatiu i col·laborador de l'empresa francesa Pathé Frères, que es va instal·lar temporalment a Barcelona. Aquesta col·laboració però, va acabar dos o tres anys després, amb la mort de Macaya al 1904, i el retorn de Chomón a França al 1906 per continuar treballant a França amb Pathé.[1]

Finalment, la companyia va desaparèixer l'any 1918, amb un incendi que va causar la destrucció dels laboratoris i dels estudis. De manera que Albert Marro, el seu fundador i col·laborador permanent durant els 16 anys de durada de l'empresa, va perdre tot el seu patrimoni fílmic, maquinari i immobiliari, sense la possibilitat de poder recuperar-lo.[2]

Evolució

[modifica]

Hispano Films va tenir continuïtat fins 1918, tot i que amb diversos noms i canvis pel camí.

- Inicialment, va fundar-se com a "Casa Macaya" o "Macaya y Marro", entre 1902 i 1906.

- Amb la mort de Macaya i el retorn de Chomón a França, Marro va contractar a Ricard de Baños com a operador, el qual va acabar compartint direcció amb ell. També, per tal de financiar el negoci, va associar-se a Soler com a col·laborador capitalista. Així que l'empresa va passar a dir-se "Marro-Soler i Cia." entre 1906 i 1908.

- Al 1908, va entrar al negoci Josep Maria Tarré com a soci capitalista, per tal de substituir a Soler; aquest fet, va provocar que la productora tornés a experimentar canvis, i amb aquests, va obtenir un nou nom, "Marro i Tarré S. en C." L'arribada d'aquest nou soci, va impulsar la productora i va portar a la inauguració de nous locals a Barcelona i una sucursal a Madrid.

- Un any després, a causa de la millora econòmica aconseguida gràcies a aquests últims canvis i els reportages realitzats per Baños sobre la guerra del Rif al Marroc, es van construir una galeria per al rodatge i uns laboratoris nous a Sant Gervasi, dels quals es va fer càrrec Baños degut a què portava ja tres anys treballant a la productora com a ajudant.

- A finals de 1909, van aparèixer les seves primeres produccions des dels laboratoris de Sant Gervasi, amb la marca ja definitiva d'Hispano Films. Tot i que no es van inscriure al registre fins 1911. La productora va iniciar el seu patrimoni a partir de la còpia de reportatges d'actualitat i documentals que reflectien una tendència cosmopolita i variada; la seva especialitat van ser els reportatges sobre esdeveniments socials i històrics.

- L'enfortiment econòmic aconseguit va permetre a la productora la producció d'audiovisuals argumentals; des de curts còmics, fins a films del gènere dramaticohistòric. Tots ells codirigits per Marro i Baños.

- Entre 1911 i 1914, la firma va arribar a ser la productora de Barcelona més sòlida i amb visió més comercial. Ja que durant aquest periode, a més dels gèneres anteriors, va incorporar els llargmetratges de ficció orientats cap al melodrama d'ambientació burgesa.

- Va iniciar una nova etapa per la productora al 1914, quan Baños va abandonar la firma per fundar la seva pròpia productora amb el seu germà; la Royal Films. Aleshores, es va incorporar a l'equip l'operador Jordi Robert, amb qui van introduir els films d'aventures per episodis, els quals van tenir un gran èxit i van caracteritzar la productora durant aquest temps.

- L'últim film d'Hispano Films el van realitzar l'any 1917, ja que un any després la productora quedar destruïda a causa de l'incendi, impedint la seva reobertura per sempre.[2]

Filmografia

[modifica]

Reportatges d'actualitat i documentals

[modifica]

1906

[modifica]
  • Ampurias
  • Ibiza
  • La Costa Brava
  • Mallorca
  • Menorca
  • Tarragona romana

1907

[modifica]
  • Batalla de flores en Valencia
  • Lérida
  • Montserrat
  • París, ciudad de la luz
  • Roma y las ciudades romanas
  • Carnaval en Oporto

1909

[modifica]
  • Barcelona en tranvía
  • Barcelona vista en globo
  • Andorra pintoresca
  • De Málaga a Vélez-Málaga

Reportatges d'esdeveniments històrics i socials

[modifica]

1907

[modifica]
  • Inundaciones en Cataluña
  • Catástrofe ferroviaria en Riudecanyes y entierro de las víctimas en Cambrils

1908

[modifica]
  • El entierro del rey de Portugal y la coronación de su hijo
  • Entierro del cardenal Casañas

1909

[modifica]
  • Homenaje a Guimerá en la plaza de Cataluña
  • Visita del rey de Portugal a Madrid
  • Sucesos de Barcelona: la Semana Trágica

Curts còmics

[modifica]

1908

[modifica]
  • Dos guapos frente a frente
  • Los polvos del rata

Films dramaticohistòrics

[modifica]

1908

[modifica]
  • Don Juan Tenorio (1a versió)

1910

[modifica]
  • Locura de amor
  • Don Juan de Serrallonga
  • Don Juan Tenorio (2a versió)

1911

[modifica]
  • Justicia de Felipe II
  • Don Pedro el Cruel

Melodrames burgesos 1911-1914

[modifica]
  • Los dos hermanos (1911)
  • La fuerza del destino (1912)
  • Magda (1913)
  • Sacrificio (1914)

Films d'aventures en episodis

[modifica]

1914

[modifica]
  • Diego Corrientes
  • Serie de Oro del Arte Trágico (només 4 capítols, ambientació més urbana, continuació de la "sèrie" anterior)

1915-1916

[modifica]
  • Los misterios de Barcelona (film de més anomenada)

1917

[modifica]
  • El testamento de Diego Rocafort[2]

Referències

[modifica]